Zapatero no ha signat el decret de convocatòria però els partits es passaran l'agost greixant la maquinària. Al setembre ja no hi haurà treva. A Catalunya, qui més clares i endreçades té les coses és CiU, que fa una setmana va proclamar candidat Josep A. Duran i Lleida. Al PSC i a ERC la data els agafa a contrapeu i la precampanya coincidirà amb els seus congressos. Els socialistes tornaran a presentar Carme Chacón, però el PP, ERC i ICV encara no tenen cap de cartell. Altres, com Solidaritat, ni tan sols saben si es presentaran. Del 20-N en dependrà la sort que corri el pacte fiscal d'Artur Mas, que ja es cou al Parlament, i el rumb de la relació Catalunya-Espanya. El catalanisme es debatrà de nou entre la implicació política als governs de Madrid o el replegament i l'elevació del to sobiranista que, de ben segur, es produirà si hi ha majoria absoluta del PP.
PSC
Les eleccions que amenacen de matar un ric debat intern
El PSC bull. Proliferen grups i plataformes que redacten i difonen manifestos a tort i a dret. Ahir mateix aquest diari es feia ressò del darrer, en què un centenar de quadres demanen renovar a fons el partit i superar la tradicional dicotomia catalanistes-capitans. Miquel Iceta, que no el signava i amenaça de ser renovat , s'hi va sumar ahir mateix, però. I també va afirmar que estaran "preparats" per al 20-N. Però d'entrada els socialistes han d'aclarir què fan amb el congrés, previst per al 28, 29 i 30 d'octubre. Ho decidirà l'executiva dilluns i ho ratificarà al setembre el consell nacional.
Els crítics temen que la direcció mantingui la data o fins i tot l'avanci, ja que això podria fer que el debat sobre l'orientació i la renovació del partit quedés sepultat per la campanya, més tenint en compte que el PSOE celebrarà també a la tardor una conferència política. Entre els dirigents l'opció que té més punts és fer el congrés al gener. Això facilitarà el debat però també el pot fer més agre si al mal resultat de les catalanes i les municipals s'hi suma una dràstica reducció dels 25 diputats que el PSC va obtenir el 2008 al Congrés, el seu màxim històric.
El gener té un altre condicionant: la discussió del grup propi a Madrid, que els obiolistes i els crítics volen debatre a fons al congrés, es faria passades les generals i amb els grups al Congrés formats. Per tant, o l'acord de grup diferenciat del PSOE arriba abans (cosa difícil) o caldrà una reforma del reglament de la cambra baixa que permeti al PSC veu i vot singular, cosa que, per cert, no haurà promès en campanya.
Chacón, que farà pocs canvis a les llistes, serà proclamada quan Zapatero signi el decret. Si, en cas de derrota, el seu resultat deixa més bon gust que el de Rubalcaba, aspirarà a dirigir el pas del PSOE per l'oposició, tal com va deixar entreveure en renunciar a les primàries.
CiU
El moment més dolç per intentar l'operació més arriscada
CiU recuperarà la claredat argumental que tants èxits li va donar als 80 i 90: es presentarà demanant el vot per ser el braç executor del Govern (i per tant dels interessos catalans) a Madrid. El mal moment del PSC hauria de servir a Duran, que amb la federació fora de la Generalitat el 2004 i el 2008 va obtenir els pitjors resultats de CiU amb deu diputats, per remuntar i fins i tot pensar a disputar el primer lloc del podi al PSC. El pacte fiscal, l'èxit del qual està supeditat al fet que ni PSOE ni PP tinguin majoria absoluta, serà el principal reclam. I al fons, i si la cosa funciona i el pacte fiscal prospera, Duran vol insistir de nou en l'entrada de CiU al govern espanyol amb tots els ets i uts (o sia, ministeris). Una pretensió que topa amb amplis sectors de CDC que, avalats per Mas i conscients de les "limitacions" del PSOE i el PP envers Catalunya, a tot estirar valoren oferir un Majestic 2.0 al vencedor del 20-N. Ahir, mentre Duran es felicitava de l'anunci de Zapatero, el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, que podria fer tàndem amb ell a Madrid, exigia que CiU actuï "com un partit nacional". És a dir, només en clau catalana i sense deixar-se condicionar tant pel "sentit d'estat". Els cartells estan a punt però el debat de què fer l'endemà és obert.
PP
Camacho s'ho rumia i dóna per fet el triple empat
El PP també forma part dels partits sense candidat. Dolors Nadal no tornarà a encapçalar la llista i damunt la taula hi ha els noms de Jorge Fernández Díaz (un clàssic), Jorge Maragas (cap de gabinet de Rajoy) i José Luis Ayllón (estret col·laborador de Soraya Sáenz de Santamaría al grup parlamentari al Congrés). I fins i tot Alícia Sánchez-Camacho rumia seriosament tornar a Madrid. Si no ho fa a l'escó al Congrés que va ocupar fins al 2008 somia a ser ministra a l'executiu de Rajoy. Seria un gran pas per a ella però una mala notícia per al PP català, que ara gaudeix d'un liderat consolidat internament i reconegut externament amb l'ajuda d'uns resultats que li han donat un paper rellevant a Catalunya condicionant el govern de CiU.
Sigui com sigui els populars no esperen un resultat bo. L'esperen històric. A la seu del carrer Urgell hi ha qui ja dóna per fer un "triple empat". Calculen passar dels 8 escons actuals a 13 o 14 (el 2000, amb la majoria absoluta d'Aznar, en van ser 12) i que CiU i el PSC se situïn a prop, amb 16 o 17 cadascun. La crisi estalvia als populars centrar el seu missatge en la llengua o l'autogovern, assumptes que els allunyen de la centralitat a Catalunya.
Esquerra
Es busca candidat per intentar repetir la "patacada" del 2008
Tant l'actual com la futura direcció d'ERC -que encapçalaran Oriol Junqueras i Marta Rovira després del congrés de l'1 d'octubre- signarien repetir el 20-N el resultat del 2008, quan la formació va passar de 8 a 3 escons al Congrés i va desencadenar una crisi interna que encara s'arrossega i que ha acabat jubilant més ràpid del que es preveia Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. Junqueras busca renovar amb un candidat de garanties que agafi el relleu de Joan Ridao, que malgrat haver fet una bona feina a Madrid no és del seu gust. Per rellevar-lo ha sondejat Joan Tardà i Alfred Bosch i ho ha ofert ja al catedràtic Ferran Requejo, de qui espera una resposta aquest dilluns. Requejo, un federalista desenganyat que s'ha tornat independentista amb el procés de l'Estatut, seria un candidat adequat per esgarrapar vot socialista. Bosch, en canvi, seria una aposta per aglutinar vot sobiranista. Més enllà d'ERC, Solidaritat no està disposada a afrontar la despesa d'una campanya en què no té cap opció d'obtenir representació i per això els seus líders plantegen l'abstenció si no es basteix un ampli front sobiranista, que sembla difícil que cristal·litzi.
ICV
Primàries a la recerca del vot de l'esquerra indignada
Joan Herrera va prometre ahir un procés de primàries per escollir cap de cartell. Núria Buenaventura ha tingut poc temps i no ha quallat com ho va fer el mateix Herrera. Per això es planteja fer alguna aposta més trencadora amb algun dirigent jove. ICV intentarà fer forat entre socialistes desenganyats i es farà seves algunes demandes dels indignats . La manca de referent estatal consolidat (Equo no està prou madura i IU no sedueix) els perjudica.
