Publicitat
Publicitat

EL MODEL EDUCATIU

El desprestigi i les males condicions econòmiques feminitzen la professió en les etapes inicials

Només un 20% dels nous mestres són homes

Quatre de cada cinc universitaris d'educació primària són dones. Els experts atribueixen la manca de vocació docent entre els homes al poc prestigi social que té ser mestre i a la perpetuació de rols obsolets.

La dona té una presència majoritària en la docència i aquest protagonisme es mantindrà en els pròxims anys. Només cal fer una ullada a les aules de les universitats. La majoria dels aspirants a mestres d'educació infantil i primària són dones. Les dades de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat (corresponents al curs 2009-10) indiquen que només tres de cada cent futurs professors d'educació infantil són homes. En el cas d'educació primària, quatre de cada cinc estudiants són dones.

En algunes facultats, l'escassa presència d'homes és ben palpable. A la UAB, el curs passat hi havia matriculats a educació primària 469 dones i només 87 homes. Els experts atribueixen aquesta desproporció al poc prestigi social que té formar nens petits i al fet que sigui una professió mal pagada.

Professió desprestigiada

Quan Javier Esteban, professor d'una escola de Santa Coloma de Gramenet, va estudiar educació primària ara fa deu anys, només eren tres nois a classe. Ell ve d'una família de mestres: els seus avis i tiets s'han dedicat a la docència, i ell i el seu germà han seguit la tradició familiar. Però quan el seu avi era mestre, la professió no estava desprestigiada com ara. Aquesta és una de les raons que explica la manca de vocació docent entre els homes.

Mentre que és fàcil trobar professors universitaris, així com de secundària i de batxillerat, l'educació infantil i la primària és pràcticament un terreny exclusivament femení. "Hi ha la idea errònia que als nens petits no se'ls ensenya sinó que només se'ls cuida", diu Rosa Cañadell, portaveu del sindicat USTEC-STEs. I això fa que sigui una professió poc atractiva. Encara s'imposa la idea que la funció de cuidador tant en l'àmbit assistencial -geriatria o infermeria- com en les primeres etapes de l'educació és cosa de dones. "Des de petits, a qui s'encomana les tasques de tenir cura dels germans i d'ajudar a casa és a les nenes i per això després es repeteixen estereotips", diu Cañadell.

Equiparar la presència d'homes i dones en el professorat pot contribuir a combatre el fracàs escolar? Pel psicopedagog i mestre Daniel Gabarró, autor de l'estudi Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació , les plantilles de docents equilibrades poden contribuir a millorar el rendiment escolar, més baix en el cas dels nois, que identifiquen les aules com un espai femení. "Els homes donen per fet que arribaran a certs càrrecs i per això no s'esforcen tant", diu Cañadell. Tot i que l'estudi de Gabarró aporta altres propostes, com forjar una "identitat de gènere positiva" que fomenti entre els nois la idea que ser bons estudiants no els fa "menys homes", els agents del món educatiu matisen la necessitat d'aquestes mesures. "Disposar de més professorat masculí no és la solució adequada", afirma Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya. "Per avançar en la integració dels immigrants només ens valdrien professors estrangers?", es pregunta.

El que importa és el missatge

El director del centre Unesco de Catalunya entén, com altres experts, que el més important és el missatge que transmet el docent, més enllà de si és home o dona. "Pensar que un home i una dona ensenyen de manera diferent seria sexista. És com dir que dos homes no poden criar un fill", apunta el professor d'educació primària Javier Esteban.

És de la mateixa opinió Montserrat Fons, professora de la UB i experta en educació infantil: "És més interessant que els continguts a l'aula siguin plurals, que es motivi els alumnes i que el professor sàpiga reaccionar a un comportament masclista". "L'únic que ens ha d'interessar és que el docent sigui una persona culta i que sàpiga escoltar els alumnes", raona Juli Palou, que també és professor de la UB i formador en centres educatius.

Tots coincideixen que en l'ensenyament no només s'hauria d'equilibrar la presència d'homes i dones. "Incorporar més homes no frenarà el fracàs escolar perquè el més important és educar en la igualtat", apunta Roser Font, secretària general del sindicat FETE-UGT. "La qüestió cabdal és com s'educa, no qui educa", sintetitza. No obstant, Josep Miquel Lacasta, de CCOO, explica que si els nens veuen que les professores són només dones poden acabar pensant "que aquesta professió no és per a ells". Els experts consultats defensen que no hi ha un únic factor que pugui contribuir a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes.

"El fracàs s'explica per diversos factors, com els mitjans culturals de què disposa el nen en el seu entorn", reflexiona Jaume Cela, mestre i escriptor. També s'apunta al nivell socioeconòmic. "Pensar que el fracàs es pot trobar en una variable aïllada és una anàlisi perillosa perquè l'educació és més complexa", sentencia Montserrat Fons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT