Analista políticFets criminals com els de Noruega de la setmana passada provoquen l'aparició de molts debats sobre la democràcia i la llibertat. Un país del nord d'Europa, els més envejats perquè és on es protegeixen millor la seguretat material i la personal, ha estat víctima d'un dels episodis més cruels que hem viscut recentment a Europa.
En un primer moment la majoria de la ciutadania europea va pensar en el fanatisme islàmic. El fet que Noruega sigui país membre de l'OTAN feia aventurar aquesta hipòtesi. Davant aquesta possibilitat, però, la reacció governamental de Noruega va demostrar que és un país amb una cultura democràtica molt arrelada. El primer ministre, Stoltenberg, va decidir mantenir una prudència intel·ligent.
Massa sovint, la política i els mitjans de comunicació són els generadors d'allò que Manuel Castells anomena scandal politics . No cal traducció per al concepte: tots entenem que es tracta d'una forma d'entendre la política que creu que la ciutadania és insensata i prefereix arguments fàcils i sobretot escandalosos i que els mitjans de comunicació són el vehicle ideal per a la seva difusió.
La scandal politics ha volgut posar en dubte un element clau per a la vertebració d'una societat democràtica i oberta: la llibertat. Per una banda, mentre a Noruega el primer ministre i el govern insistien en la necessitat de mantenir i enaltir els valors democràtics, des de diferents sectors s'ha posat en dubte si és possible que avui en un país del nostre món sigui viable mantenir àmplies quotes de llibertat si dóna peu a atrocitats com les que ha viscut Noruega.
Internet i les xarxes socials han estat l'altre objectiu de les crítiques. Estem potser en el moment de la història de la humanitat en què la ciutadania pot participar més intensament de l'esfera pública en què es gesten i es distribueixen les opinions. I és precisament ara quan les investigacions sobre l'únic detingut ens porten a internet, que és l'espai que aquesta persona ha utilitzat per trobar informació sobre com fer una bomba i, sobretot, per escampar tota mena de consignes relacionades amb els seus pensaments sobre els perills d'una Europa islamitzada. Descobrim, llavors, que les xarxes socials han donat, i donen, cobertura, espai i difusió als moviments d'ultradreta a Europa.
La fortalesa de les minories
És molt més que probable que encara no estiguem en un moment prou madur de l'evolució d'internet com a esfera pública perquè s'hi puguin expressar cadascun dels interessos que hi ha a la nostra societat. Avui encara és veritat l'afirmació que les minories organitzades són més fortes que les majories desorganitzades.
Quan això passa, i a més aquestes minories esdevenen violentes i criminals, és quan la majoria de la societat, massa vegades silenciosa, directament i a través dels seus representants ha dir clar que cal "més obertura, més democràcia".
