Nostàlgia del cop de timó
El veritable significat del 23-F va estar molts anys tapat per una mena de cotilla mental col·lectiva, una espessa boira que Javier Cercas va contribuir decisivament a esbargir amb la seva Anatomía de un instante . Avui dia, encara que les forces vives s'esforcin a celebrar l'aniversari del gran triomf de la democràcia, ja sabem que a Espanya qui més qui menys té coses de què penedir-se o que prefereix no recordar. Començant pel rei, seguint per la dreta política, econòmica i mediàtica, el PSOE -i el PSC-, l'Església, Josep Tarradellas i tots els que haurien abonat una solució militar dins dels límits de la Constitució. M'encantaria saber quants d'ells n'estan realment penedits, i quants continuen pensant que el golpe de timón hauria estat una benedicció; que un govern unitari presidit pel general Alfonso Armada hauria evitat, com a mínim, el desbarajuste autonómico actual. N'hi ha moltíssims, i no només al PP.
