Publicitat
Publicitat

L'elecció interna es va precipitar després del fracàs a la consulta de la Diagonal

Quan Nou Barris no va fer cas a l'alcalde

Jordi Hereu i Montserrat Tura han culminat quinze dies de campanya que arrenquen en els desitjos de cadascú des de molt abans, passen per la Diagonal i s'acaben avui.

"Va ser al barri de Canyelles, quan se'm va acostar un dirigent veïnal d'aquells que no dubtes que sempre et faran costat i em va dir que votaria la C, que vaig saber que no anàvem bé". Així recorda Jordi Hereu, amb el detall d'un contacte amb un veí i no pas amb el dia en què les càmeres van captar com no podia votar per un error informàtic, el gran fracàs que el va dur a poder perdre-ho tot. Sense saber com, els socialistes es van veure arrossegats per ERC a un terreny, la consulta popular, que no dominen; van vendre molt malament una idea, la pacificació de la Diagonal, que no controlaven ni tenien clara; van ser incapaços de transmetre que la reforma valia 70 milions, mentre que el Museu HUB de les Glòries en val 90. I encara anaven dient que farien més consultes... Només hi van participar un 12,17% de 1.414.783 persones censades i només un 19,66% van votar les possibilitats de reforma (A o B).

Les ànimes adormides
El fiasco va despertar totes les ànimes del partit que en algun moment van pensar a governar la ciutat, sobretot el sector catalanista del PSC, que no trobava espai de poder en l'aparell del partit al carrer Nicaragua. Montserrat Tura treia a debat des de feia mesos aquestes ganes d'obrir una nova etapa política en uns sopars que feia amb amics com Joan Ollé o Joan Barril i Ferran Mascarell alimentava també l'animal polític que sempre ha tingut a dins després de veure truncada la seva carrera com a conseller per l'ensulsiada del tripartit. Ell va ser qui primer va fer el pas i l'aparell no li va posar fàcil subratllant-li que havia de recollir el 40% de firmes per forçar unes primàries a les quals Hereu s'hi presentaria segur. "Fins al final" és la frase per a l'equip d'Hereu des de fa mesos. L'alcalde, si moria, seria al peu del canó.

Mascarell no es va veure amb cor de fer la feina des de zero i va preguntar directament a Hereu si hi havia alguna possibilitat que li donés pas. La resposta va ser negativa i l'ara de nou conseller es va rendir esperant temps millors. Ell que havia estat regidor de Cultura i portaveu a Barcelona no seria alcalde, per ara. El seu no va activar l'exconsellera de Justícia i d'Interior, que després del 28-N va veure que l'aparell del partit no li oferia marge per ser res més que secretària segona de la mesa del Parlament.

Amb un Hereu disposat a tot, animat pels regidors, pels quadres dirigents joves i pel pacte de sang que manté amb Carles Martí a la federació de Barcelona, i una Tura que aixecava passions entre els electors, el moribund sector catalanista i també entre algun sector de l'aparell, el PSC es va inventar unes eleccions primàries amb reglaments adaptables segons les circumstàncies a Barcelona, Sant Cugat o l'Hospitalet de Llobregat. L'única experiència anterior datava del 1999, quan a Sant Cugat Jordi Menéndez es va disputar el número 1 amb Joan Gaya (a Barcelona Ramon Martínez Fraile no va arribar a disputar la candidatura a Joan Clos).

Ara fa 15 dies que Jordi Hereu engegava una campanya emotiva, de rauxa, a Sant Martí, mentre Montserrat Tura posava seny i llargs debats començant per l'Eixample. Quatre cara a cara i una desena d'actes després, Hereu ha esmenat la plana a tots els que creien que no aguantaria amb una bona campanya en la qual la seva militància s'ha mobilitzat i Tura ha intentat transmetre una nova il·lusió que fa forat sobretot entre els electors. Al PSC s'ho han passat bé recuperant l'agenda mediàtica i tapant Xavier Trias. Però ha arribat l'hora de la veritat. I el vot és secret.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT