VALÈNCIA"Vinc a buscar la justícia que imparteixen els meus conciutadans confiat i convençut". Dret i amb la mirada fixa en els membres del jurat, Francisco Camps va utilitzar divendres el seu últim torn de paraula per reiterar la seva innocència i "el suplici" que li ha suposat el judici pel conegut cas dels vestits. Com en les eleccions, volia guanyar-se el favor dels ciutadans per buscar l'absolució del delicte de suborn que se li imputa.
Si hi ha, a hores d'ara, algú decisiu en la vida de l'expresident valencià, són els nou membres del jurat. Sis homes i tres dones de la província de València que, per sorteig, hauran de dictar la innocència o culpabilitat de l'expresident valencià, que fa just vuit mesos va revalidar una aclaparadora majoria absoluta. Amb els resultats electorals en mà i aplicant-los al jurat, Camps tindria a favor cinc dels nou membres, suficients per ser declarat no culpable, tal com s'estableix a la llei del tribunal del jurat. Per contra, la condemna resulta més difícil: haurien de ser set dels nou components els que consideressin provat que l'expresident va rebre regals de la trama Gürtel.
Però les estadístiques aquí no valen i, malgrat que les entrevistes que van fer les parts als candidats del jurat es van perllongar durant tot un dia per buscar els perfils més idonis, acusació popular i defenses podrien haver acceptat algun membre en el jurat poc procliu als seus interessos. La privacitat que empara el jurat dificulta les prediccions sobre el veredicte que, des d'avui, deliberen a porta tancada. Una de les coses que va cridar l'atenció després de la seva constitució és la mitjana d'edat, entorn dels 30 anys. La dada va fer pensar inicialment que Camps tenia difícil l'absolució. Però, després de gairebé set setmanes de judici i centenars d'hores de sessió, ha agafat força la possibilitat que se'l declari no culpable o, en tot cas, que hi hagi un bloqueig. És a dir, que no s'arribi ni als cinc vots necessaris per a l'absolució ni els set per a la condemna.
Actituds, mirades i pronòstics
No deixen de ser conjectures, però, per l'actitud dels membres del jurat, es podria dir que Camps té almenys el suport de tres dels membres. La minuciosa presa de notes durant les exposicions de la defensa contrasta amb l'actitud passiva durant els torns del ministeri fiscal o l'acusació popular. Fins i tot les mirades entre ells i el que va ser president valencià fins al juliol de l'any passat fa pensar que Camps només necessitaria el favor de dos membres més per salvar-se de la crema. El que està clar és que, sigui per condemnar-lo o absoldre'l, el jurat està en una posició que difícilment abans hauria imaginat: cara a cara durant inacabables sessions amb l'expresident sabent que d'ells en depèn el seu futur judicial.
No hi hauria tanta incertesa si qui hagués jutjat Camps fos un jurat professional. Diverses fonts consultades per aquest diari afirmen que, amb les proves practicades, la condemna estaria assegurada i el judici s'hauria resolt en menys temps. Independentment de quin sigui el veredicte, és indubtable que hi havia indicis raonables de delicte, com ho va demostrar el Suprem amb el vot dels cinc magistrats en reobrir el cas, sobresegut pel Tribunal Superior del País Valencià.
