Publicitat
Publicitat

UN ANY DEL NOU TRACTAT

Els EUA i Rússia inicien la reducció de caps nuclears pensant a negociar futurs acords

Nous desafiaments per al desarmament nuclear al món

Els Estats Units i Rússia fan els primers passos per reduir els seus caps nuclears, tal com preveu el nou tractat Start, en vigor des del febrer, i esperen negociar aviat futures restriccions.

Aquests dies se celebren dues efemèrides importants per al futur del desarmament nuclear. El 5 d'abril del 2009, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar a Praga, davant d'una atapeïda plaça Hradcanske amb més de 30.000 persones, el compromís del seu país "per aconseguir la pau i la seguretat en un món sense armes nuclears". Obama va assegurar que no era "ingenu" i que sabia que caldria molt d'esforç per aconseguir aquest objectiu. De fet, li ha costat dos anys traduir les seves paraules en accions. El 8 d'abril del 2010, el president nord-americà va signar amb el president rus, Dmitri Medvédev, el nou tractat Start de desarmament nuclear, però fins aquest febrer no ha entrat en vigor.

Obama va prometre iniciar una camí cap a un món sense armes nuclears i des del principi ha estat ple d'entrebancs. Després de dos anys de negociacions, primer amb Rússia i després amb els republicans a casa, ha aconseguit un tractat continuista i amb unes retallades de caps nuclears modestes. L'acord limita els caps nuclears operatius a 1.550 i fixa en 700 la quantitat de llançadores desplegades, incloses les de míssils balístics intercontinentals, les de llançament submarí i els bombarders aeris. Els EUA i Rússia posseeixen un 91% de l'arsenal nuclear del món, amb 2.200 i 2.800 ogives respectivament.

Un tractat poc ambiciós

Una rebaixa significativa respecte a l'anterior tractat, però poc ambiciosa si és té en compte que els dos països estan a prop d'aquesta xifra i tenen set anys més per arribar-hi. L'expert en armes nuclears del Consell d'Afers Exteriors, Jonathan Pearl, afirma que l'edat de l'arsenal rus podria complicar les negociacions, ja que "els caps nuclears russos es podrien reduir per sota del límit de 1.550 abans del 2018 i Rússia pot decidir construir-ne de nous per no quedar-se amb menys". A més, el Bulletin of the Atomic Scientists estima que Rússia, amb 566, està per sota del límit que posa el tractat. Els dos líders, un cop signat l'acord, van dir que continuarien les negociacions.

Cada part ha començat a mostrar les seves noves tecnologies a l'altra. Per exemple, segons l'analista Jonathan Pearl, els EUA han ensenyat el seu nou bombarder B1-B per demostrar que no té capacitat nuclear i Rússia ha revelat el seu nou míssil estratègic, que està regulat sota el nou tractat. A més els dos països han començat aquest mes a fer inspeccions in situ i han dut a terme el primer intercanvi de dades sobre les seves armes nuclears. D'altra banda, la setmana passada delegacions dels dos països es van reunir a Ginebra per inaugurar les sessions de la Comissió Bilateral Consultiva, que serà l'òrgan encarregat de la implementació del tractat.

Més objectius per al desarmament

Madeleine Albright, secretària d'Estat dels EUA entre el 1997 i el 2000, i Ígor Ivanov, ministre d'Afers Exteriors rus entre el 1998 i el 2004, demanaven aquesta setmana en un article conjunt al The New York Times noves negociacions per ampliar aquestes reduccions. Els dos diplomàtics creuen que s'hauria de reduir el nombre d'ogives desplegades a 1.000 i retallar també el nombre de llançadores. De fet, Obama és del mateix parer, tot i que no només vol reduir caps nuclears, sinó també armes nuclear tàctiques i no estratègiques, una qüestió que no cobreix el tractat. Els russos també volen continuar les negociacions, però només si Washington limita el seu desplegament d'un escut antímissils a Europa.

El Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs va calcular gràcies a una filtració de Wikileaks que hi ha unes 410 armes nuclears desplegades a Europa. Futures retallades d'arsenals no seran fàcils, i Obama segurament tindrà una forta oposició dels republicans, que ara dominen la cambra baixa i que ja van complicar la ratificació del nou tractat Start. "Washington i Moscou han d'arribar a un compromís sobre el sistema de defensa antimíssils, la seguretat de l'espai i les armes nuclear tàctiques", diu l'analista Jonathan Pearl, si es vol aconseguir de debò un món lliure d'arsenal nuclear.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT