Nova YorkEl gener del 2002, Monica Iken, esposa d'una de les gairebé 3.000 víctimes de l'11-S, va preguntar en una reunió pública per decidir la reconstrucció del World Trade Center: "Com honrarem els que, com el meu marit, van morir aquell dia? Com podem construir al damunt de les seves ànimes?". Més de mil famílies no van recuperar mai els cossos dels seus éssers estimats i, per això, el llavors governador de Nova York, George Pataki, es va comprometre a no construir en les empremtes de les Torres Bessones.
Nova York celebra avui el desè aniversari dels atacs terroristes que van commocionar el món amb la inauguració del Memorial de l'11-S. I ho fa sota fortes mesures de seguretat davant l'amenaça terrorista confirmada fa dos dies pel govern. Una gran plaça amb 400 roures amb un lloc destacat per a l'arbre supervivent, trobat entre les runes del World Trade Center. I al mig d'aquest bosc, les dues plantes de les torres, convertides en dos grans estancs amb cascades que, segons el seu creador, Michael Arad, són "un recordatori visible de l'absència". Els noms de les víctimes dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 i del 26 de febrer del 1993 es troben inscrits en una estructura que rodeja els dos estancs.
Deu anys després d'aquell dia, i superades les picabaralles entre polítics, promotors immobiliaris i familiars, la Zona Zero enceta una nova etapa. "Mai oblidarem la devastació que va patir l'àrea coneguda com a Zona Zero", va dir l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg. "Però ha arribat l'hora d'anomenar aquests 65.000 metres quadrats com el que són: el World Trade Center i el Memorial de l'11-S".
La plaça estarà flanquejada per quatre grans gratacels. L'edifici One World Trade Center, conegut com la torre de la llibertat , continua pujant i s'espera que d'aquí dos anys arribi a la seva fita de 541 metres d'altitud (1.776 peus, xifra simbòlica en referència a l'any de la independència dels EUA). Una espiral que coronarà el seu cim simbolitza la torxa de l'Estàtua de la Llibertat. El gratacel, obra de l'arquitecte Daniel Libeskind, va tardar cinc anys a iniciar les seves obres perquè el projecte es va haver de refer diverses vegades, ja que les autoritats creien que no reunia les màximes condicions de seguretat.
El complex preveu també la construcció de tres torres, dos centres culturals i un intercanviador de transports, dissenyat per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava. En els dissenys dels edificis hi han participat Fumihiko Maki, Richard Rogers i Norman Foster, però les obres de dues torres s'han aturat pels retards de la construcció de l'intercanviador, que també es va haver de redissenyar.
Celebració amb silencis
La ciutat recordarà els atemptats amb una cerimònia que començarà oficialment a les 8.40 h del matí i en què assistiran el president dels Estats Units, Barack Obama, i l'expresident George W. Bush. Com en anys anteriors, hi haurà quatre moments de silenci per commemorar els temps en què cada avió va impactar en les torres i quan van caure. Els familiars de les víctimes i alguns polítics llegiran diversos textos i els noms de cadascun dels homes i dones que van morir aquell dia a Nova York, Washington i Shanksville (Pennsilvània).
El president Obama, que avui visitarà les tres zones que van patir els atacs, va fer ahir una crida a la unitat nacional per recordar les víctimes i retre homenatge als equips de rescat. "Els Estats Units s'han mantingut forts davant les amenaces, i hem enfortit la nostra seguretat", va dir Obama. El mandatari va elogiar els encerts militars que van propiciar els avenços contra Al-Qaida i l'aniquilació del líder del grup, Ossama bin Laden.
