Publicitat
Publicitat

L'huracà va arribar en forma de tempesta tropical però el president Obama destaca que l''Irene' encara és perillós als EUA

Nova York sobreviu gairebé intacta a l''Irene'

Els novaiorquesos intentaven ahir tornar a la normalitat després del pas de l'huracà Irene . Quan només feia una hora que l' Irene havia deixat oficialment la ciutat molts veïns van decidir plantar cara al vent i es van animar a sortir al carrer. L'ambient de calma als carrers i el silenci era molt diferent al que s'havia viscut la vigília de l'arribada de l'huracà. Els novaiorquesos es van treure un pes de sobre quan van comprovar que l'huracà que s'acostava a les seves cases perdia força i es transformava en una tempesta tropical. Els seus vents màxims van baixar a 100 quilòmetres per hora.

Prop de Central Park es podien veure escenes tan quotidianes a la ciutat com la de nens en bicicleta, corredors, turistes fent fotos, veïns sortint del servei religiós de diumenge i novaiorquesos asseguts a les terrasses de les cafeteries que ja havien tornat a obrir. I, això sí, els carrers tenien més branques i fulles d'arbres del que és habitual.

Tanmateix, a altres parts del país els danys van ser més importants. En total, l'huracà va provocar una quinzena de morts, 5 milions d'u sua ris sense llum i 10.000 vols cancel·lats. El president dels EUA, Barack Obama, va destacar que "la recuperació encara durarà dies". I va assegurar que de moment no s'està fora de perill, ja que ara es tem que hi hagi inundacions, perquè les pluges continuen.

A la tarda els milers d'evacuats van començar a tornar a les seves cases. Els taxis funcionaven amb normalitat però no el transport públic. Aquest fet, que va complicar el retorn dels evacuats, es va convertir en un dels principals inconvenients del pas de l' Irene en una ciutat on gairebé tothom fa llargs viatges en metro per arribar als seus llocs de treball o a les escoles i universitats.

L'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg, va avançar que molt probablement el servei de metro seguiria sense funcionar dilluns, ja que els centenars de trens que integren la xarxa de metro de Nova York havien passat la tempesta sota terra i molts s'havien inundat.

L'amenaça d'inundacions havia estat el principal motiu per ordenar l'evacuació d'unes 370.000 persones de les zones més pròximes a la costa. El Baix Manhattan, on hi havia més possibilitat de desbordament del riu, continuava intacte excepte la zona de Battery Park i de l'estació del ferri de Staten Island. També s'havien inundat algunes zones de Brooklyn, Queens i Staten Island i van quedar escenes com ara la d'uns veïns navegant amb canoa pel carrer. Un home de Queens seguia greu en un hospital del barri. Havia caigut hores abans de l'arribada de l' Irene quan intentava protegir les finestres de casa seva amb fustes. L' Irene va ser especialment cruel amb els arbres de la ciutat. En van caure més de 600. L'huracà estava provocant menys danys dels inicialment previstos. Tot i així, prop de 75.000 novaiorquesos de Brooklyn, Queens i Staten Island es van quedar sense llum. A l'estat de Nova York prop de 400.000 persones es van quedar sense electricitat.

A tot el país 5 milions de persones no tenien llum. En un dels 78 refugis de la ciutat, situat al gimnàs d'una escola pública del barri de l'Upper West Side, l'últim refu giat es preparava per tornar a casa. Els voluntaris recollien les mantes i el menjar.

La prudència de l'alcalde

Milers de persones havien deso beït l'ordre d'evacuació de l'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg, que afectava 370.000 novaiorquesos, i van dormir a casa seva, en zones amb alt risc d'inundació. La ciutat va obrir els refugis amb la previsió d'acollir 70.000 persones. Es calcula que menys de 10.000 hi van passar la nit. Els desobedients van considerar que l'ordre de l'alcalde de Nova York era excessivament prudent i que estava molt condicionada per desastres com el de l'huracà Katrina i per les crítiques que va rebre l'alcalde l'hivern passat, quan va subestimar la força destructiva d'una tempesta de neu. Aquesta vegada, Michael Bloomberg ha optat per la prudència i per una política comunicativa de rodes de premsa i comunicats constants. Des del primer moment va informar puntualment els ciutadans, en anglès i en castellà, i va estar al peu del canó fins que el Servei Nacional Meteorològic va indicar que la ciutat ja no corria perill.

Sorprèn, però, que l'hospital públic Bellevue, el més gran de l'estat i situat davant de l'East River, no s'hagués evacuat malgrat tenir més d'un miler de pacients. L'hospital de la Universitat de Nova York, situat al costat, sí que va ser evacuat. Tampoc es van evacuar els presos del centre penitenciari de Rikers Island, situat en una illa de l'East River, entre Queens i el Bronx.

Després de passar per Nova York l'huracà Irene anava camí del sud de Nova Anglaterra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT