Publicitat
Publicitat

ALIMENTACIÓ EL DEBAT DELS CONREUS

"Aturar la natura és una pretensió grandiloqüent" Què hi diuen els experts "No s'ha detectat un increment d'al·lèrgies"

Llavors "Els transgènics uniformitzen, amb molt poques varietats, i això perjudica els camperols" Conseqüència "Es genera molta dependència dels pesticides associats, que són el veritable negoci" Escèptic "La distinció entre natural i artificial no la veig gens clara, i associar natural a sa i artificial a nociu és completament fals" Ciència "Hem de mirar què són arguments científics i què no"

Gustavo Duch ha estat activista contra els transgènics durant anys des de Veterinaris Sense Fronteres, una entitat de la qual va ser fundador. Avui continua combatent-los des de la revista Soberanía Alimentaria .

Quin és el motiu d'aquesta lluita contra els transgènics?

L'argument més clar és que no resolen cap problema, sinó que en generen de nous. Diuen que combaten la fam i que milloren la productivitat, però aquests arguments són falsos. Es produeixen molts més aliments dels que es consumeixen, així que el problema de la fam és de repartiment. Pel que fa a la productivitat, la petita agricultura no té cap problema de productivitat.

I quins problemes nous generen?

El que necessiten els camperols és el màxim de llavors, amb el màxim de diversitat, i el que fan els transgènics és uniformitzar, amb molt poques varietats, de manera que afavoreixen la concentració de poder de la gran agroindústria. A més, hi ha el problema de la contaminació dels camps no transgènics, i també el de la salut de les persones, en què hi ha, com a mínim, sospites.

El salt del pol·len a camps propers no es pot prevenir?

Jo crec que no som prou rigorosos amb el que vol dir la natura. Aturar la natura és una pretensió molt grandiloqüent per part de l'ésser humà. Diem que ho controlarem, però la natura té mil mecanismes i més val que no ens arrisquem. No podem posar barreres a tot, i menys en un tema com aquest.

Pel que fa a la salut, no n'hi ha prou amb els controls que es fan, i que també es fan als altres cultius?

No hi estic d'acord. Ens hauríem d'estalviar tot això i continuar treballant amb una agricultura que funciona, que ha funcionat 10.000 anys, i que ha de passar alguns controls però no de la magnitud dels controls afegits pel tema dels transgènics. No crec que s'hagi d'avançar precipitadament, sense parar a mirar quin sentit té, amb un tema que no genera cap benefici.

Quin paper juguen els pesticides en aquestes problemàtiques?

És un paper central. Les llavors modificades generen molta dependència dels pesticides associats, que és on hi ha el veritable negoci per a les grans empreses que comercialitzen tots dos productes. A més, s'està demostrant que hi ha problemes de salut no tant amb els transgènics en si sinó amb els pesticides associats. Potser el transgènic és més innocu o es pot controlar a base de posar més barreres, però hauríem de continuar estirant del fil que ve a continuació, que és l'augment de l'ús dels pesticides.

Les veus crítiques se centren en aspectes econòmics, a més d'uns possibles problemes de salut que, des del punt de vista de la ciència, no es creu que estiguin demostrats

David Bueno, professor i investigador del departament de genètica de la UB, acaba de publicar ¿Para qué sirven los transgénicos? , en què ofereix respostes científiques als grans interrogants sobre el tema.

Quin objectiu es persegueix amb les modificacions genètiques?

Es poden fer per millorar la resistència de les plantes a una condició ambiental adversa, com la sequera, els paràsits i els herbicides. Però també per enriquir-les nutricionalment, o per utilitzar-les com a biofactories per produir alguna cosa útil, des de medicaments fins a biocombustibles.

Creu que s'han de tenir en compte els arguments dels detractors?

Un dels problemes que plantegen és que una modificació genètica podria escapar-se a la natura. És a dir, que podrien créixer plantes silvestres amb la modificació. Però això no té cap sentit científic, com a mínim a Europa. Una altra cosa que s'apunta són possibles perjudicis per a la salut humana, però tots els conreus passen tota mena de controls, i en cap cas s'ha detectat cap increment d'al·lèrgies ni cap mena de toxicitat.

Llavors, defensa que no hi ha cap risc?

L'únic que pot passar és que el pol·len d'un camp transgènic vagi a parar al camp del costat, no transgènic, i que algunes plantes agafin la modificació. Però això no seria un problema per a la salut humana sinó només per al pagès, que tindria l'obligació de vendre tota la collita com a transgènica.

Per tant, li sembla que les crítiques són injustificades?

Clarament. Sobretot, em provoca rebuig la manipulació emotiva amb fotomuntatges. A més, la distinció entre natural i artificial no la veig gens clara, ja que per exemple la selecció del blat de moro tradicional és un procés humà i no de la natura. A banda, associar natural a sa i artificial a nociu és completament fals. Crec que és una qüestió d'immobilisme més que científica, ecològica o ambiental. Allò que abans vivíem millor. El que intento amb el llibre és trencar amb aquest mite. Hem de mirar què són arguments científics i què no.

Però un conreu transgènic no pot arribar a ser perjudicial?

Sí, hi va haver un cas en què es va posar un gen nou a un cereal i va resultar que provocava al·lèrgia a moltíssima gent. Però es van fer proves, es va observar aquesta situació i aquest cereal no va arribar mai al mercat. S'ha de vigilar, esclar, però s'ha de vigilar tot. Els cultius ecològics que no fan servir antifúngics de vegades tenen problemes de fongs que poden ser perjudicials per a la salut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT