Publicitat
Publicitat

Oriol Comas: "Jugar és ajuntar la gent que estimes per passar-ho bé"

Enjogassat Diu que el joc és una broma. Però crear jocs és una cosa molt seriosa i l'ofici d'Oriol Comas (Barcelona, 1956), que ha creat i produït més de cinquanta jocs de taula i de carrer. M'ensenya el joc de 'Verbàlia' al seu iPad i m'hi enganxo, esclar

El teu ofici és el somni de qualsevol nen: crear jocs.

Em paguen per jugar!

Com és que un llicenciat en filologia romànica viu d'inventar jocs?

Els humans som una espècie -digue'ns tontos!- que quan som nens juguem i som feliços de collons. Ens fem grans i pensem que jugar és una cosa de nens. Jo mai vaig deixar de jugar. Un dia em vaig posar a col·leccionar jocs, vaig començar una biblioteca sobre jocs, que és el meu tresor, i vaig començar a inventar jocs.

El teu primer joc?

El joc de les rajoles de Gaudí , un joc senzill i efectiu que vaig fer amb el meu soci d'aleshores, Jep Ferret. Va sortir ara fa deu anys i ja se n'han venut milers d'unitats. És tracta de fer el passeig de Gràcia a la taula del menjador, a base de les rajoles hexagonals amb animals marins i colors.

I l'últim que has creat?

N'he creat dos. Un sobre investigació científica amb la Universitat de Barcelona, on el presentarem molt aviat. És un joc de taula cooperatiu en què tots juguen contra el joc, guanyen junts o perden junts. L'altre és sobre la Barceloneta, vint jocs diferents per explicar-la tota. Serà a internet a partir de demà i es diu Ets l'òstia! , www.etslostia.cat , perquè ells mateixos diuen que són l' òstia .

El teu joc preferit?

L' Eleusis , de Bob Abott, un senyor que encara és viu i que és un dels meus ídols, el meu guru. Té prop de vuitanta anys, viu a Florida -com tots els jubilats ianquis- i era un progre de Nova York que, de molt jove, va començar a crear una pila de jocs. Però va tenir mala sort amb la indústria i ho va deixar. El seu nom és a totes les enciclopèdies però ningú el coneix.

Com un Salinger?

Exacte. Ningú en sap res d'ell. Eleusis és un joc d'inducció. Si en els jocs de deducció tu vas descobrint què passarà a base de pistes, en aquest de Bob Abbot no hi ha regles. És tot l'univers dins un joc de cartes: un jugador fa de déu, s'inventa el món, i els altres jugadors han d'anar descobrint les regles d'aquest món. És inacabable.

S'ha datat el primer joc?

El joc reial d'Ur, un rebesavi del backgammon . Té cinc mil anys i es va trobar en un jaciment arqueològic al sud de l'actual Iraq. L'hi van deixar a la tomba perquè el rei hi pogués jugar a l'altra vida. És un joc de taula maquíssim fet amb lapislàtzuli, amb nacra… Irving Finkel, el conservador del món antic del Museu Britànic i gran expert en jocs, ha recreat les regles per jugar-hi.

Quan es van popularitzar i comercialitzar els jocs de taula?

Cap al 1850, amb la cromolitografia. Abans les cartes eren en blanc i negre i il·luminades a mà. Gràcies a això, les cartes comencen a ser en color, es fan per a tothom i el joc se socialitza. I al segle XX comença una gran explosió de jocs. Fins aleshores, els jocs eren de pensar i per a dues persones. L'oca i el parxís ja van ser per a quatre. I fa uns cinquanta anys van sortir jocs que no s'assemblen a res: Monopoly , Risk , Estratego , Cluedo , Scrabble

Vas amb un iPad, veig que t'has adaptat a les noves tecnologies.

Amb Màrius Serra vam fer la capsa de jocs Verbàlia i hem creat els jocs per a l'iPhone i l'iPad. I en tres anys tindrem les taules gràfiques: una taula d'un metre per un metre en què hi haurà la tele, internet i els jocs al menjador de casa. L'altre dia vaig estar jugant amb un prototip d'un equip de Barcelona i és collonut.

Els creadors de jocs esteu en contacte?

I tant! Tenim un sindicat a Alemanya, el paradís dels jocs i on es juga més. La meva teoria és que a Alemanya juguen molt perquè els adults tenen molta més relació amb els joves i se segueix jugant molt en família. Tu parles amb ells i et diran que regalar un joc és molt habitual.

La família que juga unida…

S'ho passa millor! Pensa que els jocs electrònics es venen més a Espanya que a Alemanya. Allà funcionen més els jocs de taula.

Es premia el millor joc?

I hi ha el premi Spiel des Jahres, el joc de l'any, que és com l'Oscar dels jocs. Qui guanya aquest premi sap que vendrà centenars de milers d'unitats. Poca broma, eh? Estem parlant de molts duros. L'any passat el va guanyar Seven wonders , d'un autor francès, un professor d'escola que no ja no ho és. I el joc Catan, que arraconarà el Monopoly , en quinze anys ha venut uns vint milions d'unitats!

Què li diries a qui no sap perdre?

Que jugar és ajuntar-te amb la gent que estimes per passar una bona estona. És com llegir un llibre amb més gent i comentar-lo mentre vas llegint. Però un joc és de mentida, com ho és un llibre. Un llibre et pot colpir molt, et pot fer plorar, et pot fer emprenyar, però l'endemà vas a treballar igual, oi que sí? Els jocs no són la vida! Mira els escacs, saps de què va?

És un joc d'estratègia en què l'objectiu és matar el rei.

Digues tu a la vida que el teu objectiu és matar el rei! Un joc és un parèntesi, jugar és separar-se de la vida per passar-s'ho bé.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT