The New York Times / Washington.És possible que l'acord de diumenge sigui l'oportunitat que necessitaven els Estats Units per deixar enrere la discussió sobre el sostre del deute amb la qualificació de crèdit intacta. El que potser no en sortirà tan ben parada és la reputació del govern Obama. Entre els líders estrangers i els mercats globals, l'histrionisme polític dels últims dies ha erosionat la imatge que tenien els EUA d'únic país capaç de guiar el món per sortir de la crisi financera. Les negociacions han desgastat l'autoritat mundial del president Obama, que en arribar al poder va ser celebrat des de fora com l'home que acabaria amb l'unilateralisme nord-americà. Ara la pregunta és si aquest sotrac donarà pas a una era d'austeritat que inevitablement reduirà la influència internacional dels Estats Units.
Obama ha mogut cel i terra per salvar la situació. Anunci de retirada de tropes de l'Afganistan, perquè era "hora de centrar-nos en la nostra pròpia reconstrucció"; assignació d'alguns -pocs- recursos financers a la Primavera Àrab, i recordatori als aliats de l'OTAN perquè compartissin el pes de les operacions a Líbia. Signes que els temps han canviat i que els EUA ja no estan per a més plans Marshall ni per a noves guerres.
La discussió pel sostre del deute ha deixat creditors i aliats preguntant-se què ha canviat als EUA perquè part de les elits polítiques estiguessin de sobte disposades a arriscar la reputació mundial de la nació com el lloc més segur per invertir-hi. I també es pregunten què passarà a partir d'ara als EUA, amb un moviment conservador envalentit i un president amb l'autoritat més qüestionada que mai. I tot aquest debat sobre "l'excepcionalitat nord-americana" -sostingut sobretot pel Tea Party- fa que molta gent es pregunti si el domini militar i econòmic dels EUA encara és assumible, i si durarà sempre.
Una esquerda en el biaix positiu
La nova cap del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, va donar ales a aquests dubtes quan va dir recentment per la CNN que en el passat sempre hi havia hagut "un biaix positiu a favor dels EUA i els seus bons del Tresor" que els esdeveniments de les últimes setmanes han "esquerdat una mica".
Per Jeffrey Garten, professor de l'Escola d'Administració de Yale i autor de llibres sobre el poder en l'era de la globalització, els reptes dels EUA no s'han acabat. "Encara que l'acord tingui el suport de les agències de qualificació creditícies, queda un problema per resoldre: necessitem tant una estratègia fiscal com una de creixement [...]. I el que se sent pel món és que [...] hi ha dubtes sobre si disposem d'una via per fer sostenible el deute i assumir-ho tot, des de les infraestructures fins al sistema educatiu. Sembla obvi per a tothom que no hem fet res més que un cop de timó per evitar una catàstrofe", diu Garten.
Ben mirat, les advertències sobre el declivi nord-americà no vénen de nou. Han afectat la classe política nord-americana des de la guerra del Vietnam, amb l'excepció d'un període a mitjans dels 90 -després de la caiguda de la URSS-, quan els EUA van gaudir, per poc temps, del seu estatus d'única superpotència mundial.
