Publicitat
Publicitat

RESPOSTA DELS MERCATS A LA CRISI

L'Íbex baixa un 4,4% i se situa en mínims del 2009

Obama i la desunió a la UE enfonsen les borses

Incredulitat sobre els efectes del pla Obama, divisió al BCE que va acabar amb la dimissió d'un comissari i nous cants de sirena de fallida de Grècia. Aquest còctel va tornar a ensorrar ahir les borses.

Els mercats actualment necessiten poca cosa per fer una caiguda lliure i ahir l'acumulació de mals presagis va generar la tempesta perfecta. De bon matí els parquets europeus païen la sensació majoritària que els plans del president Barack Obama per generar ocupació es queden curts. Com a resposta, les borses van llevar-se a la baixa. Però no va acabar aquí. El degoteig de males notícies i més temors van anar ensorrant els selectius del Vell Continent a mesura que passaven les hores. Primer va ser la confirmació del Banc Central Europeu (BCE) de la dimissió del seu economista en cap, Jürgen Stark, un fet que feia patent la divisió institucional en el si del regulador. Després venia una nova alerta sobre la cada vegada més alta probabilitat d'una fallida de Grècia. El resultat: una Europa tenyida de vermell, amb un Íbex-35 en el seu nivell més baix des del 2009.

A la Unió Europea (UE) la idea de veure alguna suspensió de pagaments -amb Grècia que ha comprat tots els números- es fa cada vegada més present. Però l'assetjament al deute no es limita als països rescatats. Amb les compres de bons del BCE ja sense efecte, la prima de risc -el sobrepreu que exigeixen els inversors per comprar bons de països com Itàlia i Espanya en lloc d'Alemanya- italiana es va disparar ahir fins als 370 punts. L'espanyola va arribar als 337. I és que la crisi del deute està ben lluny d'haver tocat sostre. La cimera que els ministres de Finances del G-7 van començar ahir a Marsella, amb una gran impotència, pretén trobar-hi una sortida.

L'altre cavall de batalla és la incapacitat dels EUA per generar creixement i crear ocupació, els eixos del pla que va presentar un dia abans Barack Obama. Les mesures que proposa el president nord-americà van rebre ahir el vistiplau de figures com la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde; el Nobel d'economia Alan Krugman, que tanmateix creu que es queda curt, i el secretari del Tresor del EUA, Timothy Geither, que va assegurar que el pla "generarà efectes substancials i poderosos en l'economia del país".

La batalla parlamentària

Però aquestes mostres de suport no serviran de gran cosa si el Congrés nord-americà no li dóna llum verda. I a hores d'ara pocs creuen que les mesures plantejades pel govern acabin convertint-se en llei.

La conseqüència immediata de les previsibles dificultats d'Obama per convèncer els congressistes republicans va ser el desànim borsari. Primer a Europa i després a l'altra banda de l'Atlàntic els números vermells arribaven a les cridaneres xifres d'entre el 3% i el 5%.

A més a més, ni els 321.000 mi lions d'euros que el president nord-americà vol destinar a esperonar els empresaris perquè creïn llocs de treball -l'atur se situa als EUA en un màxim històric del 9,1%-, ni les retallades generalitzades ni plans d'austeritat europeus convencen els inversors.

En aquest escenari la banca va tornar a ser el sector que més va empènyer a la baixa els selectius d'Europa i els Estats Units. Per una banda, els uns s'enfronten a la possibilitat d'un agreujament de la crisi del deute -amb l'opció d'haver d'assumir pèrdues per l'exposició a bons de països en fallida- i a l'alentiment econòmic que debilita el seu negoci. Els altres s'enfronten a demandes milionàries si són considerats culpables d'haver escalfat la bombolla immobiliària. I no passa dia sense que Christine Lagarde recordi que la banca europea necessita recapitalitzar-se un altre cop. En aquest escenari, el Santander va perdre un 5,6% i el BBVA un 6,6%.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT