Publicitat
Publicitat

L'ANÀLISI DEL DISCURS DE L'ESTAT DE LA UNIÓ

El president dels EUA alerta del risc de perdre el lideratge al món

Obama reclama l'esperit de la "generació Sputnik"

En un context en què la inèrcia de Washington és retallar pressupostos i encongir el govern, el president Barack Obama va posar ahir de nou sobre la taula que les polítiques d'austeritat, agafades en fred, podrien equivaldre a una rendició preventiva a la Xina, l'Índia i a tota una sèrie de petits competidors que creixen mentre la crisi continua als Estats Units.

És una qüestió que Obama ha repetit d'ençà que els demòcrates van perdre el lideratge al Congrés fa tres mesos. "Hem de reforçar el nostre joc", ha anat advertint. Dimarts, durant el discurs d'estat de la Unió va afegir: "Ara és el moment Sputnik de la nostra generació". Amb aquests paraules, el president nord-americà definia la batalla ideològica d'aquest any: punts de vista per governar el país totalment diferents, tot i que tant demòcrates com republicans creuen que les retallades són necessàries. Per la nova majoria republicana a la cambra, retallar els impostos i desbancar el govern actual és l'únic camí per restaurar la competitivitat nord- americana. Per Obama, fins i tot un govern federal fràgil pot jugar el paper central d'orientar el futur econòmic del país que, segons els demòcrates, va ser devorat després de les distraccions polítiques d'abans de l'11-S.

"Les llars de Corea del Sud tenen millor accés a internet que nosaltres -va dir Obama repassant les deficiències als EUA-. Els països europeus i Rússia inverteixen més en carreteres i xarxa ferroviària". "La Xina està millorant els seus trens i construint aeroports nous", com també el gegant asiàtic té la millor recerca privada d'energia solar i l'ordinador més potent del món. Obama és potser el primer president que prova de revifar l'esperit competitiu de la Guerra Freda i demana als nord-americans que aparquin les seves diferències polítiques i s'uneixin en contra d'una amenaça comuna per millorar el seu futur i la seva seguretat.

Justament sobre el tema, un dels fundadors del neoliberalisme, Joseph Nye, escriu en el seu darrer llibre que "els nord-americans són propensos a creure que hi ha cicles de decadència als EUA".

El Somni Americà
El president nord-americà va intentar treure ferro a l'anàlisi angoixant que va fer d'entrada recordant que no hi ha país al món que tingui un planter, unes universitats i un esperit emprenedor més bons. També els va descriure com a fràgils i valuosos, i la seva aposta és que els nord- americans creguin en el seu govern perquè sigui possible preservar el lideratge del país, un punt de vista totalment diferent al del Tea Party, que prefereix Washington dèbil.

En el seu discurs, Obama va remarcar de nou la diferència d'estratègies a curt i llarg termini. Per una banda, primer de tot cal acabar amb la desocupació, per això necessita el suport per fer més extensiva la retallada d'impostos; i per una altra, a llarg termini, necessita estudiar i ser selectiu amb què es retalla exactament. "Hem d'estar convençuts que tot allò que retallem realment ho mereix -deia dirigint-se al Tea Party-. Si no invertim en la base del nostre sistema social, en educació i innovació, és com si traguéssim el motor a un avió enlairat. Pot semblar que al principi encara vola, però de seguida se n'adonarà de l'impacte".

En certa manera, la seva advertència era una reminiscència a l'estil dels discursos del 2008. Com a candidat, estava orgullós d'ignorar les passions del moment, no va deixar que l'atabalessin la televisió per cable o les prediccions d'un accident polític. Obama va cuidar la tàctica tant com l'estratègia. La seva frescor i el despreniment van aparentar ser una virtut política, però amb el temps s'ha demostrat que és una tàctica ideològica molt premeditada durant vuit anys a la presidència.

Tot i això, ara és un moment diferent, i sembla difícil creure que la fórmula que va funcionar tan bé fa dos anys enrere tingui encara la mateixa vigència. Com alguns dels seus assessors reconeixen -especialment els que han abandonat la Casa Blana o estan a punt de fer-ho-, Obama no ha pogut encara reunir tots els països per fer front a la crisi financera més gran des de la Gran Depressió. L'aposta per un sistema sanitari públic també ha tingut un cost enorme. Les execucions i una taxa d'atur de gairebé el deu per cent semblaven un símptoma de deriva nacional.

El parèntesi de Tucson
Només amb el discurs de Tucson (Arizona) fa dues setmanes en resposta a l'assassí que va disparar una congressista, Obama va ser capaç de reconduir el discurs cap al seu bàndol. L'assassinat va fer qüestionar els límits de la divisió política.

Ara el seu repte és revocar l'argument de tots aquells que creuen que quan el govern intervé en economia, en general, va pitjor. I alhora fer entendre a través de la comunicació directa via ràdio les meravelles de la lliure empresa, en un esforç per fer oblidar les acusacions que diuen que és un socialista disfressat de capitalista.

"No sempre dóna beneficis per a les empreses invertir en recerca bàsica, la història del nostre país demostra que el govern ha donat suport a científics d'avantguarda i investigadors -recordava Obama-. Aquestes ajudes són les que van engendrar internet, els xips d'ordinadors i el GPS". Però aquest és un argument que Bill Clinton hauria donat, i sovint ho feia, fa quinze anys. El que Obama va recalcar per sobre de tot és la necessitat d'uns Estats Units creatius i competitius ara. I els ingredients indispensables per a aquest èxit global han de ser, segons el president, la innovació, l'educació i les infraestructures. Moltes de les tecnologies que Obama predica depenen d'aventures arriscades entre les idees americanes, el disseny europeu i la manufactura asiàtica. La majoria d'aquests ginys no acaben traduint-se en gaires llocs de treball, i això és el que segurament molts congressistes volen sentir.

Una dosi d'humilitat
Per acabar, el president va repetir dues vegades seguides: "Nosaltres fem grans coses". El segell distintiu d'Amèrica, sobretot durant el segle XX. No obstant això Obama no en té prou i repeteix que el seu gran repte és aconseguir que un país que sovint s'amaga dins la closca quan van mal dades torni a fer grans coses. Una de les grans tesis del discurs de dimarts és que fer grans coses avui en dia potser requereix més humilitat i molta més feina i també reconèixer que els socis internacionals de fa vint anys ara són una competència que fa por.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT