CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEAEl quadravi (rebesavi de la mare) del president nordamericà, Barack Obama, era un sabater de Moneygall, un petit poble al vell mig de l'illa d'Irlanda. El 1850, quan tenia 19 anys, va emigrar primer a Nova York i després a Ohio, fugint de la gran fam irlandesa provocada per la pèrdua de les collites de patata que va afectar tot el país. Ahir els habitants de Moneygall, poc més de 350 persones, van tenir una visita fora del comú. La parella presidencial nord-americana, el Barack i la Michelle, van beure una pinta de cervesa negra a l'únic pub local del poble i van passejar pels carrerons de la vila, després que les autoritats aprofitessin l'ocasió per repintar les façanes, netejar els carrers i posar flors a les places, com si es tractés d'una campanya electoral.
L'ocasió s'ho val! Cap dels últims sis presidents dels Estats Units no ha deixat de posar els peus en aquest petit país, ara abocat a la misèria econòmica per la pèssima gestió dels seus polítics i banquers. Fins a quatre milions de nord-americans són d'origen irlandès. I, orígens a part, tenir-ne el vot és primordial de cara les eleccions del 2012.
Obama arriba sense etiquetes
El president nord-americà comença el viatge de manera més aviat amena. S'ho mereix: els dos any i mig que fa que és a la Casa Blanca han estat escruixidors per a ell i la factura que els votants li van passar a les eleccions del novembre, quan va perdre la majoria a la Cambra de Representants, va ser voluminosa. A més, arriba al continent europeu, on no havia estat des del novembre passat, quan va anar a la cimera de l'OTAN a Lisboa, alliberat de la pitjor de les etiquetes que li havien anat penjant els republicans: "Dèbil, dubitatiu, potser ni tan sols americà de debò".
Jonathan Haidt, professor de psicologia social de la Universitat de Virgínia, va dir fa un mes a The New York Times que la manera de ser d'Obama, "reflexiva i prudent", el feia poc adequat per al públic i els mitjans de comunicació del país, més acostumats a presidents de pocs matisos i directes. Dana Milibank, corresponsal del mateix diari a la Casa Blanca, va signar un brillant anàlisi sobre el president nord-americà titulat "Perdut de tant pensar".
Als EUA, la captura de Bin Laden ha canviat radicalment aquesta percepció. La debilitat és ara determinació. Els dubtes, astúcia. El cop magistral al Pakistan li ha posat la reelecció de cara . El mateix cop, però, ha fet refredar l'admiració i el respecte que tenia a Europa. Al fet de com va ser mort Ossama bin Laden s'hi suma el que es percep en aquesta part del món com un allunyament de la veritable agenda de canvi que el va portar a la Casa Blanca.
L'estímul de les revolucions
Però el president dels Estats Units acaba d'obrir una nova etapa de les relacions amb Europa amb el discurs dirigit al món àrab de la setmana passada. Ens acaba de brindar un enriquidor estímul intel·lectual i polític al problema més gran que tenim aquí, més enllà de la crisi econòmica, les revolucions al sud. Ens va oferir idees i projectes concrets per ser útils als nostres veïns i a nosaltres mateixos. Alguns, com ara sobre les fronteres entre els Estats d'Israel i Palestina, els europeus ja els veníem pensant i dient des de feia temps. D'altres són més noves, però mai havíem escoltat un text tan proper a les posicions europees.
Ara no s'hi val a "perdre'ns de tant pensar". Ara cal actuar, i que sigui tots junts. Que l'oportunitat no passi de llarg.
