Publicitat
Publicitat

LA RESPOSTA A LES REVOLTES

Washington defensa les fronteres del 1967 com a base d'un acord al Pròxim Orient

Obama s'acosta al món àrab i incomoda Israel

Intentant enfortir el canvi polític que sacseja el món àrab, el president Barack Obama va demanar ahir públicament que es recuperin les fronteres àrabo-israelianes del 1967, com a base d'un acord per al conflicte entre israelians i palestins. És la primera vegada que un president dels Estats Units es posiciona d'una manera tan explícita sobre aquesta qüestió. "En aquests moments en què el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica s'estan alliberant de les càrregues del passat, aconseguir la unitat per a una pau duradora que posi fi a aquest conflicte és més urgent que mai", va dir Obama.

Tot i que el president nord-americà va reconèixer que els "punts claus" que divideixen israelians i palestins encara s'han de negociar, inclòs l'estatus de Jerusalem i el futur dels refugiats palestins, els va recordar també la frustració per tots els esforços fracassats fins ara en la recerca d'un acord. La decisió d'Obama de posicionar públicament els Estats Units a favor de recuperar les fronteres del 1967 com a punt de partida de les negociacions pot semblar subtil -tot i que potencialment important en aquest contenciós-, però suposa un viratge clar dels Estats Units cap a les posicions palestines.

El discurs de Barack Obama va ser un intent d'articular una resposta política i coherent dels Estats Units a la primavera àrab, que va arrencar amb l'eufòria de la revolta popular de Tunísia i Egipte per acabar amb una repressió violenta a Bahrain i Síria, una guerra civil a Líbia i el bloqueig polític al Iemen.

En un equilibri delicat, Obama va donar suport a les aspiracions democràtiques d'una regió on els interessos estratègics dels Estats Units passen moltes vegades per davant dels seus valors. Washington va pressionar per fer caure el president egipci, Hosni Mubàrak, i en canvi ha donat suport a la família reial de Bahrain, que s'aferra al poder.

Obama va advertir ahir directament al president sirià, Baixar al-Assad, que s'arrisca a l'aïllament si no escolta les demandes per a una transició democràtica que li fa el seu poble, però no va arribar a demanar-li que abandoni el poder. "El president Assad pot triar: o lidera la transició o se'n aparta".

Després de Bin Laden

Amb les seves paraules, Barack Obama va reafirmar que el Pròxim Orient és una regió complexa, on diversos països demanen respostes diferents, tot i assegurar que la política dels Estats Units consistirà a apuntalar la democràcia. Va ser un contrast evident respecte al seu discurs crucial del Caire, el juny del 2009, quan es va dirigir a tot el món islàmic intentant tancar les ferides obertes amb els Estats Units. Ahir, Obama va reconèixer que els Estats Units no havien estat un actor central a les revoltes àrabs i va intentar resituar el paper dels EUA en el nou context regional, ara que la guerra a l'Iraq arriba al seu fi i que Ossama bin Laden, l'objectiu primordial de la guerra iniciada a l'Afganistan fa prop d'una dècada, ja és mort.

El president nord-americà i els seus assessors havien estat treballant en el discurs fins a l'últim minut. Fins a l'últim moment es va debatre com encararien un conflicte -el d'israelians i palestins- que ha alimentat el descontetament àrab durant dècades.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT