Publicitat
Publicitat

Obriu la porta a la innocent cabreta!

Del conte de les set cabretes que s'explicava als nens abans que tinguessin canals temàtics de televisió, el moment de més tensió dramàtica era aquell en què el llop, cansat d'intentar entrar de mala manera al refugi dels innocents animalons, canviava de tàctica. En un inesperat tomb argumental, la mala bèstia s'enfarinava la pota per ensenyar-la per sota la porta i falsejava la veu fent-se passar per una cabreta: "Obriu-me, que sóc una cabreta innocent!"

El PP va preparar ahir una escenografia amable per convèncer els famosos milions d'espanyols indecisos. Així, hi vam veure moltes banderes blaves del partit i poques d'espanyoles; el jovent concentrat a la graderia de darrere la tribuna mentre els avis quedaven amagats als laterals del poliesportiu que no apareixen a càmera, i discursos en positiu sense fer sang amb el PSOE.

Tot pensat per alinear el míting final amb una campanya electoral dissenyada per transparentar el candidat. Potser per això ahir va ser la primera vegada en aquesta campanya que José Maria Aznar va coincidir amb Rajoy. Candidat i expresident es van saludar de manera cordial però sense la mateixa efusiva abraçada que, per exemple, es van fer les respectives senyores. Des de la tribuna, Rajoy es va limitar a agrair-li la presència, però sense lloança del seu mandat. Hi ha silencis que diuen més que les paraules.

Tot semblava sota control fins que va aparèixer Esperanza Aguirre, que no n'ha sabut mai gaire d'enfarinar-se la poteta. La presidenta de la Comunitat de Madrid va fer una abrandada defensa de la unitat d'Espanya: "Hem de recuperar l'orgull de ser espanyols, prou de complexos, ser espanyol és una cosa molt gran, és haver heretat una història plena de glòria reconeguda per tothom, menys per alguns espanyols acomplexats", va proclamar entre crits futbolers de "jo sóc espanyol".

Aguirre va ser, de tots els oradors, inclòs Rajoy, el que més entusiasme va provocar a la graderia del Palau d'Esports. Molt enrere seu van quedar Alberto Ruiz Gallardón, el que va poder notar més clarament la fredor del públic, i Maria Dolores de Cospedal, que fins i tot va haver d'interrompre el discurs perquè atenguessin una militant que va patir una lipotímia.

La presidenta de Madrid, un cop més, va marcar múscul davant l'actual direcció del partit, més partidària del to moderat a poques hores de la cita electoral. I entre una pota enfarinada i una altra de ben negra i peluda, va quedar clar per quina de les dues opta la militància madrilenya del PP.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT