Publicitat
Publicitat

Des de l'altra banda del mur

Un mur de 2.400 quilòmetres parteix el Sàhara en dos. A una banda hi ha el Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola, territori ocupat pel Marroc des de l'any 75 i ric en pesca i fosfats. A l'altra, els territoris alliberats que el Polisario va reconquerir després de 16 anys de guerra. Més cap a l'est, la frontera amb Algèria i els camps de refugiats de Tindouf, on viuen 185 mil persones. Enmig, quilòmetres de desert. De tant en tant, els saharauis dels camps s'acosten al mur i despleguen la bandera amb actitud provocadora davant els soldats marroquins -180 mil- que el custodien.

Entre els soldats saharauis que patrullen pels territoris alliberats trobem a Abdsama, de 20 anys. Va triar ser soldat "perquè és una bona vida": rep una ajuda d'entre 60 i 80 euros cada quatre mesos. Afegeix que "a ningú li agrada la guerra, però si és perquè el Marroc marxi d'aquí, llavors sí que la vull".

Pedra, sorra i mines El mur construït pel Marroc als anys 80 amb pedra i sorra, envoltat de mines antipersona, és un obstacle insalvable per als milers de famílies que van quedar dividides amb l'ocupació del Sàhara Occidental. Tothom als camps de refugiats té pares, tiets o germans que viuen a Al-Aaiun. Pel telèfon mòbil n'han pogut tenir notícies. Però no tots.

Fatma, una dona beduïna de més de 80 anys, ja va perdre el seu marit i tres fills a la guerra. En té dos a Al-Aaiun, i no n'ha sabut res des de l'assalt. Explica la seva història mentre prepara te a la khaima. Profundes arrugues li creuen la cara. "Tota la vida és guerra", proclama.

Buiema Fateh, conegut com a Castro -el seu nom de guerra-, dirigeix un centre d'atenció a disminuïts psíquics al camp de Smara. Va arribar als anys 80, quan el van desmobilitzar. Enrere va quedar tota la seva família. Després de 30 anys sense veure els seus pares, el 2005 va visitar Al-Aaiun en un viatge organitzat per l'ONU. Aposta per la via pacífica -"continuo confiant en les autoritats"- però no pensa cedir. "Prefereixo morir al desert que integrar-me; marroquins i saharauis no ens entendrem mai".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT