Publicitat
Publicitat

AVANTÍTOL CRHONICLE TEXT SEMI Crònica

Els rebels de Bengasi resisteixen i es resignen a demanar una intervenció militar avalada per l'ONU

Ofensiva de Gaddafi pel petroli

Gaddafi va llençar ahir l'atac més important sobre l'est del país, sota control de l'oposició, a la ciutat de Brega, on hi ha el principal centre exportador de petroli de Líbia. La maniobra pretenia demostrar que no renuncia a recuperar la zona alliberada, però els insurgents van poder resistir i van mantenir-se a la frontera del territori que defensen, al límit de les zones tribals encara fidels al règim.

Davant la magnitud de l'atac, les forces opositores de Bengasi, l'avantguarda dels insurgents, es van resignar ahir a acceptar una intervenció internacional, després d'haver argumentat durant dues setmanes que la rebutjaven. Els dirigents de la insurrecció (advocats, periodistes, militars desertors i empresaris que han pres el comandament després de la revolta protagonitzada pels joves que seguien els exemples de Tunísia i Egipte) van demanar finalment a les Nacions Unides que autoritzi raids aeris sobre els mercenaris contractats per Gaddafi. "Demanem a l'ONU i a tots els països que donen suport a la revolució del 17 de febrer que llancin atacs aeris contra els mercenaris que el règim utilitza contra els civils i el poble libi", va declarar Abdel-Hafiz Ghoga, portaveu dels insurgents, en una roda de premsa a Bengasi.

Els insurgents es van reafirmar en seu rebuig a qualsevol tipus de presència estrangera a Líbia, que consideren "inacceptable", però van apuntar que "hi ha una diferència entre els cops aeris estratègics contra les posicions dels mercenaris i el desplegament de tropes estrangeres en territori libi".

Debat sobre l'ajuda estrangera
L'oposició líbia està dividida sobre l'oportunitat d'una intervenció estrangera. Tots esperaven l'alliberament de la capital, Trípoli, amb les forces pròpies, però en veure que un desenllaç ràpid és cada vegada més lluny, s'han imposat els partidaris d'acceptar l'ajuda exterior. Altres, en canvi, alerten que l'entrada en escena d'Occident, encara que sigui sota la bandera de l'ONU, podria portar a un escenari com el de l'Iraq o l'Afganistan.

Amb el mateix temor, ara per ara no queda clar que els Estats Units i la Unió Europa responguin a la demanda pro intervencionista. Dos portaavions nord-americans es van posicionar ahir davant la costa líbia, però els Estats Units asseguren que encara queda lluny un acord internacional que doni llum verda a l'operació. L'única opció que s'ha apuntat fins ara és l'establiment d'una zona d'exclusió aèria, que requeriria primer un atac per inutilitzar la defensa antiaèria líbia. La secretària d'estat, Hillary Clinton, va dir: "Encara estem lluny de prendre una decisió". I va apuntar que caldria el consens de la Lliga Àrab per dur a terme una operació d'aquest tipus. Clinton va afirmar que temen que Líbia es converteixi en una "gran Somàlia".

Gaddafi no va trigar a reaccionar. Després de dues setmanes d'acusar Occident de ser al darrere de la revolta, i de continuar amb la rècula de paral·lelismes internacionals, ahir va amenaçar en una altra intervenció televisada amb un nou Vietnam si entren en acció les potències estrangeres. "Entrarem en una guerra sagnant i milers i milers de libis moriran si intervenen els Estats Units o l'OTAN: estem disposats a armar un, dos o tres milions de libis i començarà un nou Vietnam. No ens importa. Ja no ens importa res". Insistint que ell és un líder del poble va reivindicar el sistema libi com a "democràcia directa", en què suposadament el poder emana de comitès populars locals, encara que segons les seves pròpies dades, a les últimes assemblees dels consells polítics, l'any passat, no hi van participar més de 13.000 persones.

Crisi humanitària a la frontera
Mentre, la Creu Roja Internacional va alertar ahir de la perillosa situació de milers de treballadors immigrants de Líbia, que esperen poder sortir del país cap a Tunísia. "No sabem quants són, però els que arriben parlen de desenes de milers de persones que no tenen cap mena d'ajuda", advertia un metge tunisià. "Fa dies que negociem perquè els libis permetin passar un equip amb ajuda, per fer-nos càrrec de la situació", apuntava. Alguns dels bengalins i subsaharians que passaven la frontera, esgotats, explicaven que feia deu dies que esperaven, i que havien deixat enrere criatures, avis i ferits. "Volem tornar a casa, si us plau, salveu-nos", deia Zaïr, un enginyer civil bengalí que treballava en una empresa coreana de construcció. "Encara hi ha molts filipins, xinesos, indonesis, ghanesos, egipcis, pakistanesos, vietnamites... esperant a l'altra banda". Preocupat només per una arribada massiva d'immigrants en situació irregular, el govern italià va anunciar ahir que muntaria un campament de refugiats a Tunísia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT