Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

Els municipis per on ha de passar la línia d'alta tensió estudien presentar una altra demanda contra el traçat

Ofensiva dels alcaldes afectats per la MAT

Els alcaldes afectats pel pas de la MAT no descarten posar una nova demanda contra el tram Bescanó-Santa Llogaia d'Àlguema. És l'últim cartutx per intentar que la línia d'alta tensió sigui soterrada.

L'Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT) estudiarà si presenta una demanda contra el traçat de la línia de 400.000 volts entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema, després que dimecres passat el ministeri d'Indústria donés el vistiplau a Red Eléctrica Española per fer la construcció aèria d'aquest tram. Aquesta és l'última fitxa que poden moure els alcaldes afectats per aconseguir que es faci soterrada. Tot i així, el president de l'AMMAT, Francesc Xavier Quer, assegura que és "molt difícil" aturar l'actual projecte tenint en compte que els alcaldes encara estan pendents que el tribunal europeu resolgui la demanda presentada pel tram de Sentmenat a Bescanó, ja en funcionament.

L'argument de la nova demanda aniria en la mateixa línia que la primera: "La infraestructura estava plantejada com un sol tram que anava de Sentmenat fins a Baixàs, però Madrid el va dividir en tres trams per eludir controls ambientals europeus", explica Quer.

A l'espera de conèixer el projecte final que segons REE es presentarà en un termini de dues setmanes, el portaveu de l'AMMAT és molt crític amb l'avantprojecte d'aquest tram, que tindrà una longitud de 41,66 quilòmetres i creuarà 13 municipis del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. La resolució d'Indústria de deixar construir la línia entre Bescanó i Santa Llogaia no ha tingut en compte l'opinió de consistoris com Palol de Revardit, Bàscara, Bescanó i Borrassà, que demanaven el soterrament tal com es farà amb el tram de Santa Llogaia d'Àlguema fins a Baixàs. "No ens sorprèn, però lamentem que no se'ns hagi escoltat. És un greuge comparatiu entre territoris que una part se soterri i una altra no", denuncia Quer.

Tot i no soterrar el traçat, REE sí que ha incorporat diversos canvis per allunyar la línia de masies aïllades de pobles com Canet d'Adri i Garrigàs. El portaveu de l'AMMAT ha lamentat que el govern de la Generalitat "hagi deixat sols" els alcaldes. "Se'ns va dir que si presentàvem informes que feien viable el soterrament se'ns donaria suport però ningú no ha mogut ni un dit", diu Quer. La direcció general d'Energies i Mines assegura que va acordar amb els alcaldes demanar la modificació de més de la meitat del traçat per reduir l'impacte visual i garantir que passarà a un mínim de 500 metres dels nuclis de població i a 100 de les cases aïllades. "Impossible que es compleixi", lamenta Quer.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT