Publicitat
Publicitat

La ciutat, que ha patit 15 crims en dos anys, prova de passar pàgina, però no pot

Per què tot passa a Olot?

Olot està cansada de llevar-se amb sorpreses desagradables. Rebutja l'etiqueta de ciutat tacada per la crònica negra, encara que els fets la desmenteixin de nou.

Quinze víctimes en només dos anys no s'assimilen tan fàcilment. Els successos han esquitxat Olot i de retruc la comarca, que preferiria explotar el seu patrimoni paisatgístic, cultural i gastronòmic, el tresor que protegeix amb cura. Totes les oportunitats que ofereix la marca Garrotxa, potenciades amb la creació de l'Eix Vic-Olot, han quedat enfosquides per l'ombra d'històries tràgiques. La ciutat ha de viure amb aquesta dualitat, gairebé esquizofrènica. Per un costat hi ha la comarca de l'estampa volcànica, l'art de l'escola paisatgística i la cuina de casa que vol ser d'avantguarda. Però Olot també remet al segrest de Maria Àngels Feliu i a les 11 morts perpetrades per Joan Vila, zelador del geriàtric La Caritat. Tants contrastos no ajuden a traçar el camí plàcid que la ciutadania voldria.

Han passat molts anys des del captiveri de la farmacèutica d'Olot, però aquell segrest encara pesa com una llosa. Tothom voldria que la taca s'evaporés, però les quatre víctimes d'aquest dimecres no ajuden a esborrar l'estigma de ciutat maleïda. El territori reivindica que la violència no descriu el tarannà d'una ciutat de 33.000 habitants que s'aferra al seu patrimoni. "No som una comarca de successos. Només s'ha de venir aquí per veure-ho", explica Marissa Llongarriu, conservadora del Museu dels Volcans, que rep 25.000 visitants cada l'any. "S'han de saber separar les coses: la Garrotxa té uns valors indiscutibles i no em puc imaginar que perdrem atractiu i visitants per uns fets lamentables", afirma Llongarriu.


Ciutat tranquil·la?
"Aquesta és una ciutat molt ben travada sociològicament, amb un teixit associatiu molt potent, en què la crònica de successos és més residual del que poden pensar a fora", defensa el professor Xavier Ruscalleda, amb una llarga trajectòria en l'activisme cultural. Tanmateix, Ruscalleda recorda que en l'imaginari col·lectiu no s'ha esborrat una teoria del psiquiatre Jordi Pujiula que apuntava la tesi que les característiques geogràfiques de la Garrotxa i el seu aïllament -un fet que va canviar amb l'obertura del túnel de Bracons- feien que el percentatge de suïcidis fos més elevat que en altres llocs de Catalunya. "Històricament s'ha dit que aquí es registraven més suïcidis. Ho he sentit a dir sempre, però les estadístiques no són tan rellevants", afirma el regidor de Seguretat d'Olot, Albert Rubirola (PSC). L'Ajuntament i la Policia Local només n'han hagut d'atendre dos aquest 2010. L'últim assassinat data del 25 d'octubre del 2005, quan el propietari del bar Oasis va perdre la vida després de patir un robatori més violent del compte.

A Olot, la crisi ha provocat un increment de les activitats delictives, una tendència que s'ha matisat en els últims mesos. L'Ajuntament calcula que en el darrer exercici hi ha hagut un 10% menys de furts i robatoris amb força que l'any passat. Durant el 2009 se n'havien registrat més de 700 casos. "Olot no és violenta, en absolut", afirma Rubirola. "No crec que sigui una ciutat més propensa a delinquir; no hi ha un fet diferencial respecte a d'altres territoris", argumenta el periodista Jordi Carreras, que va cobrir el segrest de la farmacèutica d'Olot per TV3.


Sí a la cultura, no a la violència
La Garrotxa reivindica el pòsit cultural per projectar la cara més amable. Un exemple n'és el futur Museu del Paisatge de Catalunya, un projecte que transformarà l'actual Museu Comarcal. Montserrat Mallol, directora de l'equipament, recorda que la força de la Garrotxa no pot diluir-se per l'impacte dels successos: "Tenim un patrimoni artístic molt ric. Havíem estat la Meca de l'art català i encara som coneguts per tot això. Espero que no s'imposi la imatge de l'Olot de la crònica negra". "El que quedarà és el territori dels volcans i del patrimoni cultural", reflexiona Eduard Bech, director del Museu dels Sants. Des del 2001 no ha parat de créixer el nombre de visitants que trepitgen la comarca. Una enquesta de l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa revela que el primer motiu esgrimit pels turistes és la bellesa del paisatge. El segon és la gastronomia. "No hem de tenir por que aquests successos ens puguin perjudicar; no seria just", apunta David Coloma, gerent de l'entitat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT