ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 13/11/2011

Omplir el Sant Jordi, una odissea del passat

S. González / O. March
3 min
Omplir el Sant Jordi, una odissea del passat

BarcelonaS'apaguen els llums i sona el gran hit. El públic frisa, criden tots a l'una mentre agiten una banderola. Són fans del mateix líder. No es tracta ni d'una estrella del rock ni d'un jugador de futbol, sinó d'un polític. Els grans mítings són la culminació d'un treball entre bambolines on tot està calculat: des de les instal·lacions i la mobilització de la militància fins a la posada en escena. Representen el moment àlgid de la campanya. Però les retallades també n'afecten la majestuositat i cada cop costa més omplir. A diferència d'altres eleccions, aquesta vegada ningú aplegarà 20.000 persones per "fer un Palau Sant Jordi".

Ahir va celebrar el seu gran míting ICV-EUiA, aquest diumenge CiU i ERC i la setmana vinent ho faran el PSC i el PP. Els primers van optar per les Cotxeres de Sants, els segons faran el seu a l'Auditori Antoni Gaudí de Reus, i els republicans faran via cap al Palau de Congressos de Barcelona. Els mítings centrals formen part de la litúrgia de les campanyes electorals. Se situen a la segona meitat per anar fixant el missatge de cara a la recta final de la marató electoral, quan ja no hi ha cap marge per a l'error. I, evidentment, serveixen per acabar de mobilitzar la militància.

Tot plegat ho coneix bé José Zaragoza. Poc s'imaginava l'ara secretari d'organització del PSC l'any 1977 -quan amb només 15 anys es va quedar a les portes de la Monumental en el primer gran míting dels socialistes en democràcia a Catalunya- que catorze anys després seria ell el primer a organitzar un míting al Palau Sant Jordi. Era l'any 1991, durant la campanya de les municipals amb Pasqual Maragall, el recinte acabava d'estrenar-se i a Zaragoza no l'acabava de convèncer la plaça de toros, sobretot perquè era a l'aire lliure. De Palaus en van venir molts més.

Patiment logístic

"No pateixes tant pel contingut del míting, perquè és com un relat que ja construeixen els caps de llista, sinó perquè ningú es quedi sense entrar i perquè hi hagi seguretat", afirma Zaragoza. El dirigent socialista explica que es pot fer una estimació de la gent que un míting pot mobilitzar, però que sempre hi ha la por de quedar "desbordats", com els va passar al míting de les espanyoles del 2008 al Sant Jordi, el més multitudinari del PSC i pel qual es va haver d'habilitar una sala amb pantalles.

Aquesta por al desbordament no hi és en el míting central que celebrarà avui CiU. El recinte té un aforament de 2.000 persones que la directora de campanya de la federació, Marta Llorens, espera omplir sense problemes. "Tota l'organització està tancada des del primer dia de campanya", afirma Llorens, que s'estrena en aquestes eleccions.

Sobre el míting central en destaca les seves diferències envers la resta d'actes. "No és com una reunió empresarial, per exemple, de la qual se n'encarreguen les sectorials del partit: aquí s'hi implica la direcció nacional en ple", assevera Llorens. Que s'hi impliqui la direcció nacional vol dir que hi desembarquen tots els pesos pesants. Avui, per exemple, hi participaran Jordi Pujol, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i la resta de candidats.

Cap detall és a l'atzar, i menys pel que fa a la logística. Una de les qüestions més costoses i més difícils d'organitzar és la dels autobusos per desplaçar la militància. "La majoria estan ocupats oferint transport escolar", argumenta Zaragoza, amb la qual cosa els partits de vegades es veuen obligats a contractar autobusos de la Franja o Castelló per fer un trajecte, per exemple, de Molins de Rei a Barcelona. El PSC sempre fa el míting central l'últim dijous de campanya, dia lectiu.

La dinamització dels simpatitzants de CiU és feina de la direcció nacional en coordinació amb les intercomarcals, explica Llorens, que espera que el míting d'avui tingui sensacions similars amb el del final de campanya del 2003, quan es va estrenar com a candidata a diputada.

Menys diners, escenari senzill

Més enllà de les retallades en la despesa, el PSC cada any aposta per un escenari més senzill "per apropar cada vegada més el candidat a la gent". Pujar el candidat a una petita tarima al mig de la pista del pavelló i no a un escenari té riscos. De fet, Zaragoza assegura que els mítings dels socialistes tenen un "clima propi", que hi ha interacció entre qui parla i escolta i que tenen associat "un cert caos alegre i divertit" on fins i tot la gent es cola. "He assistit a mítings de CiU i allà tothom segueix un ordre i ningú salta. Els nostres, amb la mateixa quantitat de gent, són més càlids", insisteix. Tothom escombra cap a casa.

stats