Publicitat
Publicitat

Carreteres secundàries

Operació Constància

Aquest dimarts comença a l'Audiència de Barcelona el judici contra la xarxa de prostitució romanesa que va actuar durant anys a la ronda de Sant Antoni i els carrers adjacents del barri del Raval. Segons el sumari, batejat com a operació Constància, aquesta xarxa desarticulada durant una espectacular operació policial l'any 2006 havia arribat a controlar 130 noies.

El seu funcionament no passava desapercebut a la gent del barri: a les noies se les veia passejar nit i dia per les voreres, els carrerons i les places, mentre els seus xulos controlaven el negoci cridant i discutint als bars, còmodament escarxofats amb una cervesa a la mà, aixecant-se de tant en tant per esbroncar algú, anar a fer un riu, donar instruccions a les noies o cridar l'atenció d'algun vianant confós o d'un client amb les butxaques escurades.

L'aire amenaçador d'aquells macarrons sortits de la ferralla mafiosa i militar de la Guerra Freda feia abaixar el cap i posava la pell de gallina al comú dels mortals. Una actitud que avui, veient dels relats de terror que revela el sumari, s'ha de valorar com un gest enormement savi, ja que la línia que divideix la decisió de qualsevol d'ells a donar un clatellot o clavar una ganivetada és tan fina com una arronsada de nas provocada pel vol d'una mosca.

Al banc dels acusats s'hi han d'asseure 45 persones -només 38 van comparèixer a la presentació prèvia de la setmana passada-, la majoria de les quals pertanyen als clans romanesos dels Memet, Suliman, Mustafà, Onicel i Rizea, però també hi ha algun pakistanès acusat de llogar els pisos del barri on les noies portaven els clients.

Durant el judici s'explicarà com funcionava aquesta xarxa, la seva estructura militar, amb comandants i soldats, madams i palanganeros; l'engany amb el qual feien venir les noies a Barcelona; la submissió, violència i esclavitud que vivien les que s'hi negaven; les drogues i pastilles que les obligaven a consumir; les amenaces a les famílies als països d'origen. El procediment, em va explicar aleshores el comissari d'Emigració José María Hidalgo -que és qui va dirigir l'operatiu l'any 2006-, sempre és el mateix: les noies reben ofertes de feina que són falses i les que saben el que vénen a fer es pensen que serà "d'una altra manera". Els macarres els paguen els bitllets d'avió i les despeses personals, que queden com un deute que elles hauran de tornar. La feina comença al matí i acaba a la matinada. El xulo guanya uns sis mil euros al mes per noia, de manera que un sol home pot viure com un raja controlant només dues o tres noies. Les pallisses, violacions i segrestos són la manera habitual de resoldre els problemes. Però encara queda una manera pitjor: "Si no fas el que et dic, li tallo el coll al teu pare, a la teva germana, al teu fill".

-I l'hi tallen? -vaig preguntar al comissari.

-L'hi tallen sense cap problema -va contestar.

Actualment, des de la batuda de l'any 2006, es pot dir que les màfies ja no es passegen amb la mateixa desimboltura i sentit de la propietat per la ronda Sant Antoni -on la prostitució segueix fent el que pot-, però només cal endinsar-se al barri per constatar com el negoci segueix funcionant amb gran rendiment, per exemple, als carrers Sant Pau o Sant Ramon. I com -fet que explicava amb gran profusió de fotografies un diari de la ciutat a primers d'octubre- el negoci arriba al barri Gòtic, on unes pobres noies nigerianes van ser fotografiades amb els pantalons abaixats -els seus i els dels clients, joves turistes borratxos-, al carrer Petritxol. Situació, per cert, que no va sorprendre tampoc a ningú, perquè ja s'havia fotografiat l'any 2009 el mercat de la Boqueria com un recinte molt concorregut per a la pràctica del sexe, també aprofitant el turisme desorientat i ben mamat que descobreix a Barcelona possibilitats inaudites per rematar la nit i, sovint, com bé saben a la comissaria del carrer Nou de la Rambla, perdre la cartera i el senderi.

El gat i la rata

Aquestes prostitutes d'origen africà pateixen, segons va explicar-me el comissari Hidalgo, una violència encara més dura que les noies que venen de l'Est, ja que les xarxes que les tenen atrapades fan servir tota mena de coercions -inclòs el vudú- per sotmetre-les. No deixa de ser sorprenent, doncs, que el que ara es jutjarà a l'Audiència de la ciutat segueixi passant sense gaires variacions, a cel obert, davant de la mirada de tothom, als carrers de la mateixa ciutat on la policia i les màfies juguen al gat i la rata, els primers sense cap convicció, els segons convençuts que Barcelona és un excel·lent lloc per practicar el tràfic de dones com una oferta més de la ciutat.

I què diu la llei? La llei diu que la prostitució no existeix. A la xarxa romanesa se la va enxampar amb la llei d'estrangeria a la mà i només s'ha pogut actuar contra els acusats gràcies al fet que algunes noies han acceptat testificar. Però aquest és un fet excepcional perquè les noies traficades es neguen normalment a denunciar els proxenetes i, sense denúncia, no hi ha persecució de delicte. L'assumpte és tan ridículament increïble que Interior volia atacar la prostitució a les carreteres -segons va anunciar Felip Puig abans de l'estiu-, a base de posar multes a les prostitutes per perjudicar la seguretat del trànsit. Però s'han trobat que una norma autonòmica no els permet multar a les carreteres perquè la majoria de carreteres on hi ha les prostitutes són de titularitat estatal!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT