Publicitat
Publicitat

LES LLISTES DE LA FEDERACIÓ EL 20-N

La petició del dirigent de CDC per fer tàndem amb Duran amenaça d'enrarir les relacions amb Unió

Oriol Pujol demana tanda per Madrid

M'he ofert i he ofert la meva capacitat i la meva persona al partit. La decisió està per prendre". Així de clar va ser ahir Oriol Pujol per explicar que vol formar tàndem amb Josep A. Duran i Lleida i ser el número dos de la llista de CiU al Congrés per Barcelona. El 2008 ni ell ni Francesc Homs -ara secretari general de la Presidència- van verbalitzar aquest desig i així van estalviar a Artur Mas triar entre l'un i l'altre, i contrariar Duran. A diferència de llavors, ara Pujol fa el pas públicament i compromet el president amb un gest que no estava pactat entre els dos.

El líder d'Unió i el seu entorn no han amagat mai la nul·la química personal i política amb Pujol. Si Mas el complau i el situa com a segon de Duran a Madrid, pot enrarir l'ambient a la federació, que encara amb bones perspectives i amb els deures ben fets el 20-N. I si li diu que no, desaira un dirigent cridat a tenir un paper clau els pròxims anys.

Pujol no va entrar al Govern després del 28-N però se li van confiar les regnes de CDC per mantenir-ne greixada la maquinària i dotar el partit d'una agenda sobiranista. Ara n'és secretari general adjunt i al pròxim congrés, just després del 20-N, prendrà el relleu de Mas a la secretaria general.

Ahir Mas va optar per deixar-ne anar una de freda i una de calenta. Va considerar "bo" i positiu que els dirigents més valuosos es posin a disposició "per una operació important", però va evidenciar el seu malestar per la manera d'esbombar la petició de Pujol, en una entrevista a Radio Euskadi. Així, va jutjar "prematur" parlar de llistes i va exigir "respecte als processos interns" del partit. El líder de CiU no preveia resoldre el tema del número dos fins a mitjans de setembre per ratificar-lo després al consell nacional de l'1 d'octubre.

Contrapès sobiranista

Dirigents de CDC consultats per l'ARA van acollir satisfets el moviment de Pujol. Hi veuen una manera de cobrir el flanc sobiranista de l'electorat, castigat per Duran amb el seu indissimulat rebuig a les consultes independentistes i el seu afany a presentar l'estat propi com un projecte de divisió i irrealitzable. Públicament, alguns aplaudien Pujol a les xarxes socials. Va ser el cas de Jordi Cuminal, director general de Comunicació, o de Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i que serà escollit president de l'Associació Catalana de Municipis a la tardor.

Duran vol que Pere Macias, amb qui no ha tingut cap problema, repeteixi de número dos. Així es donava per fet i, pel seu compte, ja el va fer encarregat de redactar el programa electoral. Macias, com la resta de diputats al Congrés, mai ha qüestionat públicament l'estratègia de Duran, fins ara compartida -si més no en el fons- per Mas. El president de CiU no s'ha pronunciat, però, sobre la intenció del líder d'Unió de plantejar, si el pacte fiscal prospera, la participació de la federació al govern espanyol. Una posició que Pujol no comparteix (tampoc ho va fer mai el seu pare, Jordi Pujol). Ell sempre ha alertat dels "canvis de cromos" i ha avalat posicions exigents, com per exemple la proposta d'Òmnium d'insubmissió fiscal si Catalunya no obté un sistema com el concert.

Com altres sobiranistes de CDC, Pujol ha defensat -en aquest cas a diferència del que va fer Pujol pare- que CiU ha de centrar-se en l'interès català i deixar de banda el "sentit d'estat" que ha tret de l'atzucac els governs espanyols sense concessions a canvi. Fa un mes va polemitzar amb Duran afirmant que CiU no podia "fer de lobi" a Madrid i que havia de fer "de partit nacional".

Un cop coneguda la petició de Pujol a Mas, Unió va guardar un incòmode silenci. Un membre de la seva direcció li recomanava "quedar-se a Barcelona" amb l'argument que a Madrid "no tindrà paper" perquè l'espai "és per a en Duran". "On fa falta, té feina a fer i ha de demostrar que val és al Parlament", recordava en referència a la majoria relativa de CiU. El mateix Duran, que després del 28-N va pactar amb Mas reservar-se el monopoli de la representativitat de CiU a Madrid, va afirmar fa tres setmanes a La Vanguardia quan va ser preguntat per un possible salt de Pujol al Congrés que no era lògic que tingués "un contrapès a Madrid" perquè "ningú d'Unió ha tingut l'ocurrència de buscar un contrapès a Mas a Catalunya".

Ahir, la declaració d'intencions de Pujol va incloure retrets al PP, la formació amb què més s'ha hagut d'entendre CiU fins ara. Els va tocar el rebre per la seva tasca a Catalunya i a l'Ajuntament de Badalona i pel seu "furibund anticatalanisme" a l'Estat. Un PP que Duran va tornar a donar ahir per fet, en aquest cas a Punto Radio, que governarà Espanya amb majoria absoluta. Aquesta mena de diagnòstics enquestes en mà, segons entenen a CDC, no ajuden a atreure nous votants a la federació, que demana força el 20-N per condicionar el pròxim govern central i aconseguir el pacte fiscal.

Escenari de majoria absoluta

En qualsevol cas, els afins a Pujol a Convergència sostenien que si l'estratègia del pacte fiscal fracassa per una majoria absoluta del PP la seva presència a Madrid encara tindrà més sentit. "Caldrà plantar la bandera i accelerar la transició nacional", explicaven. I encara hi ha un altre escenari. Duran ha deixat que s'escampi la idea que si hi ha majoria absoluta i no hi ha joc tornarà a Barcelona per ser vicepresident del Govern (càrrec que ocupa Joana Ortega, també d'Unió). Si això passés i Pujol fos al Congrés difícilment Unió evitaria la revisió dels acords de federació, que li reserven el càrrec de portaveu a Madrid. Amb Pujol allà Duran s'ho pensarà més bé abans d'alliberar l'espai. El més immediat, però, és que Mas resolgui la incògnita de la llista a Madrid sense provocar una crisi a CiU.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT