Publicitat
Publicitat

CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA LA POSTURA DEL GOVERN

La vicepresidenta es debat entre ser lleial a Duran i Lleida i Unió o quedar en minoria al Govern

Ortega i Bozal encara no saben què fer

Mas ha votat a la independència i Duran diu que no hi participarà, però cinc dies abans de la consulta, Joana Ortega, la número dos del Govern, no sap què fer. Bozal tampoc. La resta de consellers ja ho tenen clar.

Cinc dies abans de la consulta sobre la independència, la número dos del Govern, Joana Ortega, encara no sap si votarà. Té un dilema de mal resoldre. D'una banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ja va confessar que havia votat anticipadament a favor del la setmana passada. I, d'altra banda, el seu líder de partit, Josep Antoni Duran Lleida, ja va reiterar ahir que no votaria. És difícil actuar en sentit contrari al president, però també ho és desobeir les seves arrels democristianes. En la mateixa indecisió d'Ortega navega la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que precisament arrossega la polèmica d'haver actuat contra la consulta d'Arenys de Munt quan exercia com a advocada de l'estat.

La consigna d'Unió és clara: està a favor del dret a l'autodeterminació, però en contra de la independència. Per tant, un democristià conseqüent hauria de votar no a la consulta sobiranista. Malgrat tot, el partit que lidera Duran és conscient que no anar a votar passarà menys factura que participar a la consulta per votar-hi en contra. "Jo votaria per la confederació de l'Estat espanyol, que és tan utòpic com ser independentista, però aquesta consulta no m'ho permet", va assegurar ahir Duran a Catalunya Ràdio. La presidenta del Parlament i dirigent d'Unió, Núria de Gispert, ja va anunciar que no votaria pel càrrec institucional que ocupa i el seu company de partit i conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, no va votar a la consulta de Lleida el passat 25 d'abril. Per contra, l'expresident del Parlament Joan Rigol sí que ha votat a Barcelona anticipadament.

Per tant, mentre tots els consellers han pres la ferma decisió de votar a la consulta -tret de Pelegrí- Ortega i Bozal encara dubten. Malgrat tot queda demostrat que, si bé CiU criticava des de l'oposició que el tripartit era un pacte antinatura perquè governaven independentistes amb federalistes, aquesta dicotomia se segueix produint en el Govern liderat per Artur Mas.

Així doncs, d'una banda, els consellers de CDC ja van marcar en anteriors onades la pauta que finalment ha seguit Mas. El conseller d'Interior, Felip Puig, va votar a favor de la independència a Vallromanes el 20 de juny de l'any passat; el conseller de Benestar Social, Josep Maria Cleries, ho va fer a Vallirana el 25 d'abril; la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, es va decantar pel a Ribes de Freser el 13 de desembre del 2009 i, en aquesta mateixa data però a Sant Cugat del Vallès, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Lluís Recoder, va donar suport a la independència. El titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, que té carnet de CDC, va confessar ahir que votarà a la consulta de Barcelona, tot i que ho farà de manera discreta i sense revelar el sentit del vot. Aquesta discreció també l'han triat els consellers de Salut, Boi Ruiz, i el de Cultura, Ferran Mascarell. És diferent el cas del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que no té opció de votar perquè està empadronat a Castelldefels, ciutat que no ha celebrat cap consulta. Malgrat tot, Mena assegura que hi hauria participat si n'hagués tingut l'oportunitat, tot i que prefereix mantenir en secret quina hauria estat la seva resposta.

L'efecte dòmino de Mas

Sigui quina sigui la decisió final d'Ortega i Bozal, Duran no en vol fer llenya. Ahir ja va afirmar que "respecta" la decisió de Mas. Això sí, va llançar un missatge d'advertència davant l'efecte dòmino que pot provocar el vot de Mas i va subratllar que el fet que el president hagi votat a favor de la independència no vol dir que aquesta sigui l'opció "més encertada". Duran va anar més enllà i va afirmar que Europa no donaria suport a una declaració unilateral d'independència i, per rematar la jugada, va recordar als independentistes que el seu objectiu serà lluny mentre "els catalans donin la majoria absoluta al PSOE".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT