Publicitat
Publicitat

PROCÉS BASC

L'exlíder de Batasuna i les forces abertzales afirmen que les noves condemnes no frenaran el procés

Otegi: "Hi ha qui no vol la pau"

La mateixa setmana que Arnaldo Otegi ha estat condemnat a 10 anys entre reixes, els presos d'ETA han avalat la via pacífica. Els partits abertzales reclamen gestos a l'Estat però el PP sembla inflexible.

El dirigent abertzale empresonat des del 2009 i condemnat aquesta setmana per l'Audiència Nacional a 10 anys de presó acusat d'intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, es va fer present ahir a Bilbao. Va ser al final de la manifestació que va reunir milers de persones per protestar precisament contra la sentència del cas Bateragune, que afecta Otegi i quatre destacats independentistes més. Des de la presó, l'exlíder de Batasuna va fer arribar als organitzadors de la marxa una carta que va ser llegida al final de l'acte davant l'Ajuntament de la capital biscaïna.

En la missiva, Otegi relata que l'octubre de 2009 -quan la policia el va detenir a ell i a la resta d'implicats en el marc del sumari Bateragune- el govern espanyol buscava impedir que l'esquerra abertzale fes de manera cohesionada i ordenada el canvi d'estratègia a favor de les vies pacífiques i democràtiques. Segons Otegi, les condemnes imposades també responen al mateix objectiu: "Impedir que en les pròximes setmanes i mesos donem passes que, d'acord amb la nova estratègia adoptada, refermin el nou escenari al País Basc". I denuncia que "existeixen encara poderoses forces instal·lades en els diferents àmbits de l'Estat que treballen amb una agenda que només té com a objectiu impedir la pau. Són agents de la mentida i la provocació -explica- que en aquesta ocasió busquen, i ho diem perquè així ens consta, impedir que es materialitzin noves passes de caràcter definitiu i irreversible. No ho aconseguiran", adverteix.

Abans de l'inici de la manifestació, càrrecs de Bildu i Aralar també havien insistit que l'Estat no podrà fer descarrilar el procés iniciat per les forces sobiranistes a Euskadi, i que la resposta als intents de reprimir aquesta via seran més iniciativa política i més mobilització social.

La marxa, convocada per tots els partits abertzales menys el PNB -sota el lema "No més judicis, no més condemnes. Solucions democràtiques ara" -, va aplegar diversos milers de persones que durant el trajecte van cridar a favor de la independència i van reclamar l'amnistia per als gairebé 800 presos d'ETA. Un col·lectiu que en les últimes 48 hores ha acaparat tot el protagonisme polític després que hagi anunciat que se suma a l'Acord de Gernika. Això suposa que els reclusos aposten perquè ETA abandoni definitivament les armes. Es tracta d'un gest que no té precedents i que ha estat rebut molt positivament per totes les forces abertzales, amb moderat optimisme des del PSE i amb insatisfacció per part dels populars bascos.

El president del PNB, Iñigo Urkullu, destaca la importància d'aquest pas, considera que "fa més irreversible el final definitiu d'ETA", però també afirma que és l'esquerra abertzale qui ha de seguir avançant per aquest camí i "no posar la pilota a la teulada dels altres". Amb tot, Urkullu reconeix que "hi ha actuacions que poden ajudar a desbloquejar situacions, com una política penitenciària més flexible -per part de l'executiu de Zapatero-, i el PP ha d'assumir que no pot condicionar la disposició del govern del PSOE utilitzant el patiment de les víctimes".

El PP reclama la fi incondicional

En una línia similar s'ha posicionat Bildu. El seu màxim representant institucional, Martín Garitano, president de la Diputació Foral de Guipúscoa, entén que "és important que els presos actuïn en política però és temps també que el govern espanyol es mogui i es comprometi". El PSE, per la seva banda, parla de "bona notícia" perquè "és una passa cap al final d'ETA". Mentrestant, els populars bascos no es conformen amb la declaració dels presos. "Cap demòcrata -apunta Antonio Basagoiti, el seu president- no pot conformar-se amb res que no sigui la dissolució incondicional d'ETA".

El govern espanyol -informa Miquel Codolar des de Madrid- celebra que els presos hagin decidit sumar-se a l'Acord de Gernika però recorda que ETA continua existint. El portaveu de l'executiu, José Blanco, va destacar que es tracta d'un "pas important" i "inèdit" però va indicar que "no és el pas definitiu, el que desitja el govern i tota la societat és que anunciï la desaparició, el final de la banda terrorista". El candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, va afegir: "Estem més a prop del final que ahir". Malgrat això, va reiterar que "no es pot dir ni que tot s'ha acabat ni que no ha passat res". Menys positiu es va mostrar el vicepresident territorial, Manuel Chaves, que va afirmar que el que han fet els presos és "insuficient" perquè encara queden "bastants replans per arribar i bastants graons per pujar". En el mateix sentit es va pronunciar el ministre de Justícia, Francisco Caamaño. L'allau de declaracions de diferents ministres del govern espanyol i del candidat socialista contrastava ahir amb l'absència de valoracions per part dels polítics populars de l'Estat. Fora dels bascos, el PP va evitar pronunciar-se sobre la qüestió.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT