Publicitat
Publicitat

JUDICI DE BATERAGUNE

Més clar que mai, el líder abertzale es declara "culpable" d'apostar només per vies democràtiques

Otegi trenca "radicalment" amb ETA

"Si apostar per una estratègia pacífica i democràtica és delicte, aleshores som culpables. Si no, som innocents". Arnaldo Otegi, el gran referent de l'esquerra abertzale, va aprofitar el judici que va començar ahir a l'Audiència Nacional de Madrid pel cas Bateragune, el suposat intent de reconstruir la il·legalitzada Batasuna, per deixar clar que ha trencat amb l'estratègia violenta d'ETA i, el més important, que es tracta d'un procés irreversible. "Els independentistes necessitem ser cada vegada més i això és incompatible amb la lluita armada", va certificar en una sessió que ocuparà un lloc destacat als llibres que estudiïn, més endavant, el procés de pau a Euskadi. Al banc dels acusats s'hi van asseure set militants més de l'esquerra abertzale, que també defensen la necessitat de girar full a la "cohabitació" amb ETA. Tots van ser detinguts l'any 2009.

La T-4, un punt d'inflexió

A dos quarts de cinc de la tarda, l'exportaveu de Batasuna va començar a declarar i, a diferència dels seus companys, no es va limitar a les preguntes de la defensa, sinó que va contestar també el fiscal. Li va servir per anar desgranant amb precisió, com si fos una entrevista política, les reflexions que va començar a esbossar després de l'atemptat de la T-4 de Barajas, el 2006, "un punt d'inflexió" en l'estratègia que fins aleshores havia seguit el món de l'esquerra independentista basca.

En aquell moment Otegi veu clar que "l'ús de la violència o l'amenaça d'utilitzar-la, lluny de solucionar els problemes, els enquista". Per això, va explicar que en una reunió a Suïssa amb representants del govern espanyol i d'ETA va expressar el rebuig a aquella acció, que va acabar amb el procés de diàleg i va matar dues persones.

La reflexió que va arrencar aleshores no va ser fàcil perquè, segons va admetre, hi havia sectors de l'esquerra abertzale que no ho compartien. Per això, l'any 2008, quan va sortir de la presó, es va posar en contacte amb militants més joves per constatar si l'aposta "exclusivament" per les vies pacífiques era només una inquietud dels més grans o també de les noves generacions. Va confirmar que compartien la diagnosi amb alguns dels joves ara també acusats pel cas Bateragune, com Miren Zabaleta (filla del líder d'Aralar) i Arkaitz Rodríguez. Per Otegi, "rebutjar activament la violència", comportava revisar fins i tot la seva "pròpia trajectòria personal", perquè com a portaveu de Batasuna havia "contextualitzat" la violència. Ara, diu, això és impossible.

Un suïcidi polític

La nova estratègia que va dissenyar aquest grup, a qui s'acusa de voler reconstruir un partit il·legalitzat, era "radicalment" diferent de la d'ETA: "Ells creien possible acumular forces mantenint la lluita armada, i en canvi nosaltres no". Per això, des de la presó, el polític basc comença a mantenir contactes amb Eusko Alkartasuna -primer sense gaire convicció- per crear un gran pol sobiranista allunyat de la violència. Per ell, l'èxit electoral de Bildu, la culminació d'aquell procés, demostra que la seva aposta per la pau era la correcta. El retorn a la violència, va dir, seria "un suïcidi" perquè la formació abertzale "quedaria cremada"."Una bomba ens rebenta i ens deixa sense credibilitat durant generacions". Un avís directe als dirigents de l'organització terrorista de qui, malgrat les distàncies abismals que va marcar, va reconèixer que està fent avenços, pressionat per les bases abertzales. I al final, un missatge dirigit al govern espanyol, però multidireccional: "Només els que no tenen arguments polítics necessiten desesperadament que la violència es faci present".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT