Publicitat
Publicitat

ETA, ADÉU A LES ARMES

Els experts calculen que l'activitat terrorista ha fet perdre un 10% de riquesa a Euskadi

Oxigen per a l'economia basca

Hi ha estudis que calculen que el conflicte basc ha fet que Euskadi hagi perdut un 10% de la seva riquesa potencial. El procés de pau pot fer que l'economia basca noti un repunt en la seva activitat.

Una de les vessants més desconegudes de l'activitat d'ETA és el seu impacte en l'economia d'Euskadi. Hi ha experts que calculen que el conflicte basc ha suposat per a la regió la pèrdua d'un 10% del seu PIB al llarg dels anys en què l'organització armada ha dut a terme les seves accions. Un d'ells és Javier Gardeazábal, professor de la Universitat del País Basc i autor d'un estudi sobre el cost econòmic del conflicte en les dècades dels 70, el 80 i els 90 anomenatEls costos econòmics del conflicte: l'estudi del cas d'Euskadi.

El document, segons explica el seu autor, es basa en el fet que l'estabilitat és una variable clau per fer créixer l'economia d'un país. "I no descobreixo res si dic que el terrorisme no és precisament la millor activitat per crear estabilitat en un país", assegura Gardeazábal, que va coordinar l'estudi juntament amb Alberto Abadie, de la Universitat de Harvard. El mètode que van fer servir els dos acadèmics es basa a traçar, amb fórmules matemàtiques a la mà, la línia que hauria seguit l'economia basca en cas que ETA no hagués existit. "Una de les referències que vam fer servir per determinar quin hauria estat el seu hipotètic desenvolupament és Catalunya, perquè té moltes similituds amb Euskadi en tant que aporten bona part del total de la riquesa espanyola", explica l'autor de l'estudi.

Inversions perdudes

Gardeazábal afirma que, mentre que a la dècada dels 70 la regió basca era la tercera amb més PIB per càpita, al tombant de segle havia caigut fins a la sisena posició. Tal com es pot llegir a l'estudi, l'autor ho interpreta així: "Les empreses i els emprenedors bascos han estat objectius específics de la violència i l'extorsió d'ETA, de manera que això pot explicar, almenys en part, aquest retrocés de l'economia basca". Les condicions de l'entorn, segons Gardeazábal, feien desistir empreses d'instal·lar-se en territori d'Euskadi a causa dels "assassinats, robatoris i segrestos".

En aquest sentit, l'estudi apunta que el "component negatiu" del terrorisme va fer que les inversions es desplacessin cap a altes zones d'Espanya o, directament, a l'estranger. Malgrat tot, l'autor de l'informe admet que no tot aquest 10% perdut és atribuïble de manera directa i empírica a l'activitat d'ETA. Aquest percentatge de riquesa perduda també obeeix a la disminució del pes de la indústria en el PIB basc, que en 30 anys va perdre un 17% de representativitat en l'economia d'Euskadi. Tanmateix, Gardeazábal adverteix que hi ha altres estudis, com l'elaborat pels economistes Robert Barro i Xavier Sala i Martín l'any 1995, que ja assenyalen un "creixement atípicament baix" de la regió en la segona meitat de segle XX en comparació a altres zones europees de característiques similars.

Per reafirmar la tesi de la pèrdua de riquesa atribuïble a ETA, Gardeazábal va incloure una segona part en l'estudi en què observava quin havia estat l'ascendent de la treva d'ETA dels anys 1998 i 1999 en les finances basques. La conclusió a què va arribar és similar a la de la primera part: l'economia va créixer un 10% sense atemptats terroristes. Tot i això, el mateix autor del document posa entre cometes aquesta dada, perquè només es basa en el valor borsari de les empreses amb capital basc. "Tenint en compte que només vam analitzar grans empreses, no és del tot representatiu, però és evident, almenys per a mi, que aquella treva va tenir efectes positius", assegura Gardeazábal.

Els danys materials

Altres estudis s'encarreguen de quantificar els danys materials causats per ETA amb les seves accions armades. Es tracta d'Els costos econòmics de la violència terrorista: el cas d'ETA i el País Basc, coordinat per la Universitat Complutense de Madrid. Els seu autor, Mikel Buesa, analitza el període entre el 1993 i el 2008 i quantifica en 1.377 milions d'euros anuals els danys directes causats per les accions d'ETA. Tres quartes parts d'aquesta quantitat corresponen a les activitats de l'organització a Euskadi. Segons l'autor, sumant els danys directes i indirectes la regió ha perdut un 20% del PIB en aquestes dues últimes dècades d'activitat etarra.

Buesa és germà de Fernando Buesa, dirigent del PSE assassinat per ETA, i fins al setembre del 2007 va ser president del Fòrum Ermua. També va ser fundador d'Unió, Progrés i Democràcia, el partit que encapçala Rosa Díez. De tot plegat es traspua un to molt bel·ligerant amb l'organització terrorista al llarg de tot l'informe.

La pregunta a fer, ara que ETA abandona definitivament les armes, és si Euskadi recuperarà el percentatge de riquesa perdut. Gardeazábal és contundent: "Estic convençut que ho farà i, de fet, es podria dir que els últims anys ja s'està veient aquest procés, a mesura que l'organització ha anat minvant la seva activitat". Només el pas dels anys i el futur creixement econòmic d'Euskadi li donaran o no la raó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT