Publicitat
Publicitat

Pichi Alonso: "Si cobrés la meitat, Messi jugaria igual de bé"

Perfil Àngel Pichi Alonso (Benicarló, 1954) conserva la figura esprimatxada de quan era un d'aquells jugadors inclassificables que feia gols i negociava les primes amb els directius. Li encanta parlar de futbol i recordar els temps en què alternava partits i mili. El seu primer entrenador com a professional va ser Di Stéfano (amb el Castelló), que el va fer jugar el dia de la jura de bandera. No entén que els jugadors actuals es pensin que són déus.

¿La gent del Barça és conscient del que està vivint?

No. El Barça no tornarà a tenir un entrenador com el Pep.

¿I un jugador com Messi?

Tampoc.

Què passarà si el Madrid no guanya aquesta Lliga?

S'acabarà l'era Mourinho perquè la continuïtat seria insostenible. En el món del futbol tot es basa en els resultats. Si Guardiola està dos anys sense guanyar un títol també el faran fora. ¿A quin entrenador no han fet fora si no guanya? Si enguany el Madrid no guanya la Lliga o la Champions, a Florentino li cremen el Bernabéu i Mourinho surt amb la cua entre les cames.

Alguns defensem que això seria el millor que li podria passar al futbol.

Seria molt positiu.

Per què?

Perquè si una cosa sobra a la societat és agressivitat, violència, tensió. I són els valors que promou Mourinho. Fixa't en el cas de Casillas: era un model de jugador i el sents parlar ara i penses que no pot ser. Mourinho ha aconseguit contagiar els seus jugadors, i estan tan excitats que a la mínima salten. Ho vaig veure clar en un Barça-Madrid: a cada falta a favor del Barça quatre jugadors del Madrid protestaven a l'àrbitre. Això no surt del cap dels jugadors. Això està planificat.

Quin és el secret de Mourinho?

Mourinho és un molt bon entrenador, i en aquests moments a la societat hi ha tanta desorientació i falta de líders que en el moment que apareix algú amb un pes important, amb un carisma especial, tothom el segueix. Al Bernabéu el nom de Mourinho és el més aclamat quan diuen l'alineació pels altaveus. Un paio que li fot el dit a l'ull a un col·lega! Que és per retirar-li el carnet d'entrenador!

¿Els futbolistes ara viuen en un altre planeta?

Sí, i és dolent perquè sense el públic no serien ningú, i no entenc que un jugador es negui a saludar un aficionat que ha anat fins a l'aeroport a la matinada. Crec que, ben planificat, es podrien fer mil coses per millorar la relació entre els futbolistes i els aficionats. Per exemple, que després de cada entrenamenthi hagués quatre o cinc jugadors que es quedessin a firmar autògrafs amb els nens de les escoles o la gent gran que els va a veure. Això no costaria gens ni mica.

¿Estan sobreprotegits pels clubs?

Sí, independentment dels calés que cobren, que és una bestiesa. Messi jugaria igual si cobrés la meitat, ho faria igual de bé, faria els mateixos gols i les mateixes assistències.

¿Cobren massa?

És que és insostenible. Sempre s'ha dit, però ara hi ha 24 clubs en llei concursal a Europa, i 21 són espanyols. Veus que equips de Segona B comencen a desaparèixer perquè no poden pagar. El Saragossa deu 100 milions d'euros. ¿Algú encara es pensa que vindrà l'administració i ho posarà tot a zero? El món del futbol ha evolucionat de manera que els hotels valen igual, els viatges també, però els salaris dels jugadors han crescut exponencialment. I la realitat demostra que com més diners guanyen els clubs amb els ingressos de la televisió, més gran és el deute que generen, també.

¿El futbol tal com el coneixem ara està en perill?

És que no hi ha cap estament que auditi, controli i castigui tot el que fan els clubs, que presenten uns pressupostos a principi de temporada que ja són falsos! Amb uns passius i uns actius inventats! Algun dia explotarà perquè no es pot sostenir. Al marge del Barça i el Madrid, no hi ha cap club rendible. Si un dia Mediapro diu que ja no paga, s'acaba tot. Abans entre el 70% i el 80% dels ingressos eren els socis, i ara són només un 10% o un 15%, i el 60% o el 70% són les televisions. ¿I si diuen que no poden pagar? Què li direm a Messi? ¿Que en lloc de 6 cobrarà 3?

En la teva època tot era més rudimentari, no?

La figura del representant no existia. Imagina't una reunió al Princesa Sofía amb Gaspart, Mussons i el secretari tècnic del Saragossa, tots contra mi. Gaspart m'embolicava amb les primes i jo veia que m'oferien ben bé el mateix que cobrava al Saragossa. Si no estaves preparat, et podien enganyar.

Poca gent sap que tu vas provar d'entrar al Madrid abans del Barça...

Sí, de juvenil. Però la meva mare era del Barça a mort, el meu pare era salmantí i era del Madrid, però més per portar la contrària a ma mare que per altra cosa. La tendència materna sempre marca més. Jo era del Barça i recordo quedar-me a escoltar els partits per la ràdio quan els amics se n'anaven al ball. Dit això, jo he sigut sempre un professional i quan he jugat amb altres equips, si he pogut fer tres gols al Barça no ho he deixat en dos.

¿Et molesta que se't recordi només pels tres gols al Göteborg?

No, i ara! Jo em sento molt afortunat, perquè hi ha hagut jugadors que han jugat molts més anys i no tenen cap fet gràcies al qual se'ls recordi. A mi em passa cada vegada que hi ha un hat trick a la Champions. Al Saragossa vaig fer cinc gols en un partit i cada vegada que algú en fa cinc també surto jo. Molta gent encara avui em diu que era al camp el dia del Göteborg.

¿Com explicaries com era Pichi Alonso de jugador per als que no t'han vist?

Jo no era ràpid, no era fort, no era desequilibrant, però feia molts gols. Sóc al número 56 en el rànquing de màxims golejadors de la Lliga, amb 108 gols, la majoria amb el Saragossa (70). Amb el Barça només en vaig fer 13. En aquest sentit els quatre anys que vaig estar al Barça em van restar més que sumar. Com he dit, no era ràpid ni fort, però era més llest.

¿Aquesta relació especial amb el gol s'aprèn?

Jo crec que es neix amb aquest do. Després pots polir algunes coses, però l'instint de golejador és el que et fa dir: "Ara me la passarà a la curta, ara a la llarga, ara vaig al primer pal, ara esperaré l'errada del defensa..." Jo rematava molt bé de cap sense tenir cos; a la meva època només Santillana rematava millor. La clau del davanter és la col·locació.

¿Et preocupa la imatge del País Valencià amb tots els escàndols de corrupció?

No et sents avergonyit perquè tu no en tens culpa, però... encara que hagin absolt una persona [Francisco Camps] és evident que hi ha coses al darrere que fan mala pinta...

Tu t'has implicat en campanyes a favor de la llengua i TV3...

Sempre es diu que et valoren més a fora que a casa. Jo sempre poso l'exemple de la selecció catalana. A València és impossible que un català sigui entrenador de la selecció valenciana. Per tant, jo em sento orgullós que un valencià hagi pogut ser seleccionador català.

¿Has tingut represàlies pels teus posicionaments?

Jo tinc família a Benicarló que és del Bloc Nacionalista, i en unes eleccions em van demanar que fes un petit discurs. Evidentment hi vaig anar, tot i que jo estic més a prop de la dreta que no pas de l'esquerra, però és que és gràcies a gent com els meus cunyats i germans que encara tenim llengua pròpia. Des d'aquell dia els del PP em van posar la creu i s'ha bloquejat la possibilitat de posar el meu nom a un carrer o al camp de futbol. És trist veure que et valoren molt més a fora, en aquest cas més a Catalunya que al País Valencià.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT