CAP AL 20-N
Crònica 22/08/2011

El PNB veu una amenaça en el front unitari basc

El president del PNB, Iñigo Urkullo, va considerar ahir que la proposta de Bildu de teixir d'un front unitari basc al Congrés suposa una "amenaça" perquè està vinculat a la consolidació de la pau a Euskadi.

Daniel Gómez
3 min
Presència institucional Juan Karlos Izagirre, alcalde de Donostia, i Martín Garitano, diputat general de Guipúscoa, en una visita a les festes de Vitòria.

Bilbao.El president del PNB, Iñigo Urkullu, va carregar ahir durament, en una entrada al seu blog, contra la proposta de Bildu de crear un front unitari basc per concórrer a les pròxmies eleccions del 20-N. "Aquesta coalició s'està convertint en una amenaça pel fet d'estar vinculada, directament o indirectament, a la consolidació de la pau", va considerar Urkullu, que des del principi ha recelat de la iniciativa perquè creu que no és la manera idònia d'acudir a les institucions espanyoles.

El president dels nacionalistes bascos encara va més enllà i afirma, emfàticament, que "ja n'hi ha prou que l'esquerra abertzale faci servir embolics continus per amagar les seves vergonyes, la seva pretesa desmemòria i la voluntat que siguem els altres els que els refugiem fent-los de manera gratuïta la campanya". Implícitament, es refereix a les declaracions de Martín Garitano, diputat general de Guipúscoa i dirigent de Bildu, en què assegurava que els atemptats d'ETA a Catalunya havien estat "més que un error". "Doncs que reivindiquin formalment la fi definitiva d'ETA, que és l'únic que se'ls demana", s'exclama Urkullu.

Una oferta integradora

Les antigues Batasuna, Eusko Alkartasuna i Alternatiba -les formacions que integren la coalició Bildu- entenen que els comicis del novembre són una oportunitat històrica per portar a l'epicentre de la política espanyola les demandes a favor d'un procés de pau i del dret a decidir dels bascos. Per això volen que el Congrés es converteixi en un altaveu de les reivindicacions de l'independentisme basc. La fórmula triada integraria unes sigles més àmplies que aixopluguessin també PNB -opció descartada gairebé del tot després de les paraules d'Urkullu- i Aralar. El que busca aquesta operació electoral és articular un front abertzale únic tant a Euskadi com a Navarra que defensi al Congrés dels Diputats i al Senat els drets nacionals del poble basc.

Els seus promotors consideren que el nou cicle polític obert a Euskadi -amb un alto el foc d'ETA en vigor, dos anys sense víctimes mortals, una esquerra abertzale que ha abraçat en exclusiva els mètodes pacífics i democràtics i també l'èxit de Bildu en els últims comicis locals i forals- és propici perquè l'independentisme actuï unit i continuï acumulant forces de cara al futur.

Al 2003, la il·legalitzada Batasuna va presentar l'anomenada Proposta de Bergara, una iniciativa que perseguia formar una candidatura única a les eleccions espanyoles del 14 de març del 2004. ETA l'avalava , però no va prosperar perquè la van rebutjar el PNB i Eusko Alkartasuna -en aquell moment socis de govern d'Ibarretxe- i Aralar. Quan l'esquerra abertzale la va plantejar, la conjuntura política estava marcada pels atemptats mortals d'ETA i pel famós pla Ibarretxe. L'oferta electoral de Batasuna no va ser tinguda en compte per la resta de formacions i això va afectar de retruc i de manera inesperada a Catalunya. El 18 de febrer del 2004 ETA anunciava que havia pres la decisió de decretar una treva limitada només al Principat. Era la seva manera de fer veure a PNB, EA i Aralar que si haguessin acceptat la Proposta de Bergara, els bascos també haurien gaudit d'un alto el foc semblant.

Tercera força de l'Estat

Els defensors de la iniciativa sostenen que un front abertzale s'imposaria amb claredat a Euskadi -i que obtindria més diputats que el PP i el PSE- i també podria convertir-se en la primera força a Navarra. Segons les seves estimacions, la candidatura conjunta tindria possibilitats de convertir-se en la tercera força de l'Estat, amb una forquilla que es mouria entre els 9 i els 15 diputats. Estan convençuts, en tot cas, que superaran els resultats històrics d'HB el 1986: 5 diputats.

stats