BilbaoPromoure la il·legalització de Bildu ha costat car a Zapatero. Es queda sense el seu principal aliat al Congrés: el PNB passa de les paraules als fets, compleix l'amenaça i trenca l'aliança.
Amb to dur -però sense admetre preguntes-, Iñigo Urkullu va llegir ahir un comunicat en què carregava contra el govern espanyol. Indignat, el president del PNB va fer culpable Zapatero d'impulsar "una estratègia tramposa que busca només el benefici electoral a curt termini del pacte PSOE-PP a Euskadi". Per Urkullu, el Suprem s'ha limitat a prendre la decisió política que volien uns i altres i Zapatero recupera la teoria "del tot és ETA". Un fet "extremadament greu" i un "disbarat polític" que, davant una decisió tan impopular a Euskadi (a Bildu hi ha una força de tarannà indiscutiblement pacífic com EA), du el PNB a "suspendre tota col·laboració i suport" amb el PSOE. Si Urkullu no recula, Zapatero haurà de mirar cap a CiU per aprovar els pressupostos del 2012, ja que amb els dos vots de Coalició Canària no en tindrà prou.
Fins ara, els penabistes presumien de fil directe amb Zapatero i de condicionar-lo en qüestions basques. La ruptura evidencia, però, que no ha estat així: les advertències d'Urkullu si s'excloïa la coalició abertzale no van impedir que el PSOE assumís les tesis del PP i activés el procés, reeixit, contra Bildu sabent que comprometia el soci basc. El PNB trenca amb el PSOE a Madrid, rebutja "absolutament" la il·legalització i avança que defensarà revocar la sentència també a Europa. Però no participarà, en canvi, als actes de protesta a Euskadi.
Campanya regalada
La raó de l'aparent contradicció l'apuntava aquest cap de setmana Joseba Egibar a Sant Sebastià. "Els estem fent la campanya entre tots -explicava el president del PNB a Guipúscoa-. Bildu espera una mena de solidaritat democràtica, sense presentar programa. Ja va sent hora que abandonin el posat victimista", deia. Guipúscoa és el feu de l'antiga Batasuna i el territori on Bildu pot fer més forat al PNB, ara hegemònic. La seva presència podria implicar fer fora de la Diputació l'actual president, Markel Olano, mà dreta d'Egibar.
De tot plegat en parlaran demà representants de Bildu i del PNB en la primera reunió conjunta. La coalició buscarà el compromís d'Urkullu per articular una resposta unitària. Una petició que trobarà ressò limitat a Sabin Etxea, partidària només d'un suport passiu a causa de la forta competència electoral que li pot suposar l'opció independentista.
De moment, i com a pròleg d'aquest debat, Eusko Alkartasuna ja va contestar als retrets d'Egibar. El seu líder, Pello Urizar, va considerar "preocupant el nerviosisme del PNB" i va afirmar que estarien "encantats de poder confrontar el programa" amb els altres partits. "El problema és que no ens deixen. No fem victimisme i, si no, que Egibar es posi en la nostra pell".
Amb tot, el diagnòstic de Bildu coincideix amb el del PNB. En roda de premsa a Bilbao, els representants de la coalició van acusar la sala especial del Suprem "d'haver seguit fil per randa l'ordre política del govern espanyol" i de deixar fora de la llei les llistes independentistes per un pacte entre el PSOE i el PP. En opinió d'Oskar Matute, d'Alternatiba (una escissió d'IU), la decisió "jurídicament impresentable" obre el camí "al frau electoral" i pretén deixar "sense disputa democràtica" el 22 de maig a Euskal Herria.
Matute va defensar, però, que el camí iniciat és bo i que Bildu acabarà sent "imparable". Els advocats ja preparen el recurs davant del TC, que s'haurà de resoldre abans de divendres per no interferir en la campanya. I avisen que si l'alt tribunal ratifica el veto portaran el cas a la justícia europea i demanaran l'anul·lació del 22-M. I Batasuna va considerar que l'Estat "es referma en la seva posició d'únic vulnerador de drets a Euskal Herria". L'objectiu, "eternitzar el conflicte".
