El PNB reivindica el seu protagonisme i es reubica
BilbaoSi no remenen les cireres els falta l'aire. El PNB no suporta el paper d'actor secundari a Euskadi. Necessita ser, en tot moment, centre de les mirades i protagonista principal. Només un exemple: quan Patxi López, del PSE, es va convertir en lehendakari el 2009 gràcies als vots del PP, el partit d'Iñigo Urkullu va prometre que "governaria Euskadi des de l'oposició". Esclar que llavors controlava tres diputacions forals i ara només una, la de Biscaia, el seu rebost electoral. Acostumat a dècades d'hegemonia indiscutible odia veure's superat pels esdeveniments. Ara lluiten per evitar quedar fora de la foto.
Els penabistes fa deu dies que despleguen una frenètica activitat política. Des que ETA va anunciar el 20 d'octubre el cessament definitiu de la violència, els màxims responsables de Sabin Etxea tenen les agendes plenes. Estan nerviosos i es mouen en totes direccions. Han de treure el cap i fer-se presents arreu per evitar que només l'esquerra abertzale i el PSOE capitalitzin la pau. La idea que pretenen estendre és que sense els discrets bons oficis del PNB el moment històric que viuen els bascos no hauria arribat.
Emergeix la imatge d'un Urkullu que, des de l'ombra i "amb diàleg constant", ha actuat de constructor de ponts entre el govern espanyol i la il·legalitzada Batasuna facilitant les coses als uns i als altres perquè ETA adoptés "la decisió correcta". La cúpula penabista projecta la imatge d'un PNB situat al centre del procés de pau, a la zona zero, ajudant i aconsellant tots els personatges de l'auca. Un partit cruïlla, per on tard o d'hora passen totes les qüestions importants del país, la peça clau sense la qual la política basca trontolla.
Els SMS de Zapatero
Per això, el líder del PNB, en actes interns, es dóna importància i ensenya als militants els missatges que des del seu telèfon mòbil s'ha creuat amb Zapatero els últims dies. I el president espanyol no regateja el protagonisme d'Urkullu, citant-lo al Palau de La Moncloa -en comptes de reunir-se abans amb el lehendakari López- per analitzar la nova situació generada per ETA. Una trobada que el dirigent nacionalista va aprofitar per recomanar a Zapatero que legalitzi l'esquerra abertzale i flexibilitzi la política penitenciària. Els mateixos plantejaments que havia deixat a la taula de López, a Vitòria, abans d'anar a Madrid.
El PNB tancava aquesta intensa setmana de contactes normalitzant oficialment les relacions amb l'antiga Batasuna. Dijous, a Sabin Etxea, Urkullu va reclamar a Rufi Etxeberria, número dos de l'empresonat Arnaldo Otegi, que reconegués el dolor provocat a les víctimes d'ETA.
Al marge dels contactes, les façanes també tenen un paper. La del PNB és l'única seu a Bilbao que celebra l'abandonament de les armes amb un immens cartell: Zorionak Euskadi. Una felicitat que també va quedar recollida als diaris i a les televisions quan fa uns dies la Diputació Foral de Biscaia -en presència d'Urkullu i dels dirigents del partit- va retirar solemnement del seu balcó un rètol que des de l'any 1997 reclamava en euskera la pau. PSOE i Batasuna deixen fer al PNB. L'única queixa prové, de moment, d'EA, integrant de Bildu i fins fa pocs anys company de viatge al govern basc. Pello Urizar, el seu president, ha acusat Urkullu d'exagerar el seu paper.
La veu d'Euskadi a Madrid
La campanya del 20-N ja és aquí i els nacionalistes pretenen obtenir almenys un escó més al Congrés que Amaiur -plataforma integrada per l'esquerra abertzale, Aralar, EA i Alternatiba- per seguir-se erigint en "veu d'Euskadi". A mesura que es consolidi la pau a Euskadi, la col·laboració entre partits anirà en augment i pactes que ara són del tot impossibles, entre contraris, deixaran de ser-ho. I el que més inquieta el PNB és una entesa entre l'esquerra independentista i el PSE.
Cada cop que han establert un diàleg secret -com ja va passar entre el 2004 i el 2007- el PNB s'ha sentit atacat. Aprenent de les lliçons del passat, Urkullu no vol sorpreses i, com que no descarta una futura pinça Batasuna-PSE, s'ha avançat prometent als bascos que el 2015 Euskadi s'atorgarà una "llei constituent" que anirà més enllà de l'Estatut de Gernika. El PNB necessita recuperar la iniciativa política perquè, com a l'Ulster, la pau és cruel: penalitza els moderats i premia els extrems.
