Publicitat
Publicitat

A UN ANY DE LES ELECCIONS A EUSKADI

El líder del partit es planteja encapçalar la llista a les eleccions del 2013 per tornar a Ajuria Enea

El PNB s'ho juga tot amb Urkullu

Falten dotze mesos per a les eleccions basques i els partits ja es comencen a preparar. En el cas del PNB cada cop pren més força l'opció d'Iñigo Urkullu com a candidat a la presidència del govern d'Euskadi. L'actual president de la formació nacionalista deixa la porta oberta a aquesta possibilitat: "Quan arribi el moment ja en parlarem, no entro en aquesta qüestió", respon amb evasives però sense autodescartar-se mai.

Si aspira a ser lehendakari, ara és el moment. La conjuntura política interna i externa li són del tot favorables. El lideratge d'Urkullu dins del partit s'ha reforçat. Per unanimitat i sense ningú que li fes ombra, l'assemblea general del PNB el va reescollir president al mes de gener i en el mateix conclave també va aconseguir una nova direcció més fidel i feta a mida per als seus interessos.

De portes enfora el PNB afronta el repte de recuperar el govern basc i de competir amb Amaiur -que li disputa l'hegemonia dins l'àmbit sobiranista- en un escenari en què la violència d'ETA ha desaparegut. En aquesta situació, i amb Juan José Ibarretxe retirat de la vida política, els penabistes no disposen d'un candidat carismàtic, capaç d'atreure el vot independentista. Durant 30 anys qui ha liderat el PNB sempre ha compartit el protagonisme amb el company de partit que ha exercit de lehendakari, en un sistema de bicefàlia de complicats equilibris per als egos polítics, i que, de fet, va provocar la ruptura de Carlos Garaikoetxea i Xabier Arzalluz i l'escissió d'EA el 1986.

Els últims tres anys, però, amb un govern socialista a Euskadi, Urkullu ha estat l'única referència i el principal actiu de la formació abertzale. Als seus 50 anys, aquest polític biscaí és el rostre més conegut dels nacionalistes bascos i el que té més possibilitats d'èxit a les urnes, per davant d'altres com el cap de files del partit a Madrid, Josu Erkoreka, l'europarlamentària Izaskun Bilbao i l'exalcalde de Tolosa Jokin Bildarratz.

Egibar, l'únic que el qüestiona

L'únic que ha gosat qüestionar la probable candidatura d'Urkullu és el responsable del partit a Guipúscoa. Enquadrat en el sector sobiranista de la formació, Joseba Egibar intenta frenar les aspiracions d'Iñigo Urkullu recordant que "la bicefàlia forma part de l'ADN" del PNB, i que, en tot cas, les bases haurien de decidir si es modifiquen els estatuts perquè la mateixa persona pugui dirigir el partit i, a la vegada, presidir el govern basc.

En un intent de vèncer les resistències d'Egibar, Iñigo Urkullu ha recuperat el discurs autodeterminista -després de donar-lo per "superat" mesos enrere- i assegura ara que el referèndum a Escòcia "apunta el camí" que ha de seguir Euskadi. Partidari de combinar un "nacionalisme econòmic" amb el tradicional discurs identitari, el líder del PNB pretén guanyar les eleccions oferint un nou estatut que, amb un pacte previ amb Madrid, hauria de ser ratificat en referèndum pels bascos l'any 2015.

El silenci d'Urkullu sobre els seus plans immediats s'interpreta, dins i fora dels cercles penabistes, com la confirmació que està disposat a protagonitzar l'assalt definitiu al Palau d'Ajuria Enea.

Mentrestant, l'aspirant a la reelecció, el socialista Patxi López, ha intensificat les seves aparicions en els mitjans públics d'Euskadi, i el popular Antonio Basagoiti es desmarca, cada vegada més sovint, dels seus socis de govern mostrant un perfil propi més nítid. Mentre el PSE i el PP tenen clar quins són els seus candidats a lehendakari, les forces amb més opcions de guanyar els pròxims comicis autonòmics, el PNB i Amaiur, encara no tenen una decisió definitiva presa.

El dubte d'Amaiur

En la coalició independentista -integrada per Batasuna, Aralar, Eusko Alkartasuna i Alternatiba- es reconeix que Arnaldo Otegi seria el millor cartell electoral que es podria presentar, si no fos perquè és a la presó. Condemnat pel cas Bateragune per ser dirigent d'ETA i també per haver intentat reconstruir la il·legalitzada Batasuna, l'exportaveu de l'esquerra abertzale compleix una pena de 10 anys de privació de llibertat i 10 més d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic. Una combinació que, almenys de moment, el deixa fora de la cursa cap a la Lehendakaritza.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT