Publicitat
Publicitat

CONVENCIÓ DEL PARTIT POPULAR

Els populars diuen que no volen retirar competències sinó assegurar que es conegui la història d'Espanya

El PP amenaça amb unificar l'educació

"Ser espanyol és una de les millors coses que et poden passar a la vida". Ovació del PP per a l'autor de la frase, el portaveu del partit Esteban González Pons. La convenció que els seguidors de Rajoy celebren aquest cap de setmana a Sevilla serveix com a mínim per a dues coses: carregar les piles de la duresa aznarista contra Catalunya, conscients que això tensa la seva gent, i rebaixar el debat sobre la viabilitat de l'estat autonòmic per no perjudicar els seus barons territorials, quan falten quatre mesos per a les eleccions. Es tracta de rearmar-se ideològicament però sense posar entrebancs als seus presidents autonòmics. El comodí que serveix sempre és el mateix.

El nou filó ideològic per marcar de prop les pretensions nacionals de Catalunya és l'educació, un clàssic de l'etapa de govern de José María Aznar. Les paraules que ahir va pronunciar la número 2 del PP, María Dolores de Cospedal, evocaven el decret de les humanitats que va provar de posar en marxa Esperanza Aguirre quan era ministra per harmonitzar (o espanyolitzar) els currículums dels escolars de tot l'Estat. Segons va explicar Cospedal, quan Mariano Rajoy arribi a la Moncloa aprovarà una llei d'educació que tingui "uns continguts comuns i bàsics a qualsevol lloc d'Espanya, en totes les comunitats, que siguin iguals per a tots els nens i nenes espanyols, que tinguin uns coneixements bàsics en matèria d'història, literatura i del nostre país, i evidentment, de la llengua oficial a tot Espanya, que és l'espanyol". És a dir, es tracta de renovar la contundència que ja contenia el programa electoral del 2008, quan Rajoy encara no havia renovat Ángel Acebes i Eduardo Zaplana al capdavant del partit. Aquell document plantejava fins i tot que es garantís per llei "l'ensenyament en llengua castellana a tot l'Estat i en totes les etapes educatives". Un detall significatiu: proposaven que l'educació es fes en llengua castellana, no pas que s'asseguressin una determinats coneixements.

La idea encaixa amb el projecte de "regeneració" que els populars volen posar dempeus per superar la crisi política que, a parer seu, pateix l'Estat espanyol, paral·lelament a l'econòmica. "Espanya ja només fa mal als que no la volen o la volen trencada", va etzibar González Pons. Per això, els populars combinen els atacs al PSOE amb la mà estesa per recuperar grans consensos estatals que, segons va afirmar el portaveu al Senat Pío Garcia Escudero, es van trencar per culpa de l'Estatut de Catalunya i el nou model de finançament que se'n va derivar. De nou, clatellada.

Simplificar l'Estat
Si els populars atien aquest foc ideològic, perquè els ha donat bons rèdits electorals, en canvi proven d'apaivagar el debat de l'estat autonòmic i temperar els nervis dels candidats autonòmics del PP, conscients que el PSOE ho utilitzarà políticament. Els populars volen deixar sense arguments els socialistes perquè no facin un "ús pervers" d'aquesta polèmica que va posar sobre la taula José María Aznar. González Pons va fixar ahir la doctrina de la direcció, després de dies de vacil·lació calculada: "Al model autonòmic, sense modificar-lo ni una coma ni una competència, li fa falta una mica més de solidaritat i cooperació, és a dir, una mica més d'Espanya". Rajoy no es planteja, de moment, recuperar competències per a Madrid. Una altra cosa és la legislació que es pugui posar en marxa i fins a quin punt lliga de peus i mans les administracions autonòmiques i municipals.

I és que el líder del PP sap prou bé que en aquest debat trobarà la complicitat d'una àmplia majoria social, que segons les enquestes del CIS, està cansada de la classe política i reclama austeritat, sobretot en temps de crisi: és la necessitat de tenir un Estat més eficaç, que gasti menys, el pretext dels populars per posar sobre la taula l'aprimament de l'Estat descentralitzat.

Rajoy, però, sap que en aquesta qüestió no es pot passar de la ratlla i que ha de fer equilibris per no trepitjar els ulls de poll a dins de casa, entre els que han de passar l'examen de les urnes al mes de maig. Per això, aposta per "simplificar" i "evitar duplicitats" i ahir el PP va apuntar tres idees clares: privatitzar les televisions autonòmiques i locals; reduir empreses i fundacions públiques; i restaurar els sostre de despesa per autonomies i ajuntaments. Els exemples negatius que es van posar ahir només afectaven Andalusia i Catalunya. Els populars asseguren que al nostre país hi ha 661 societats públiques i que, d'acord amb els informes que tenia el govern de José Montilla, 63 eren directament prescindibles.

De la convenció en surt una altra idea que contrasta amb les tesis que sempre han defensat els conservadors. Pío Garcia-Escudero va defensar que el Senat sigui el lloc on les autonomies puguin "promoure la cooperació i la coordinació" entre elles. A la memòria els populars hi tenen els conflictes interns que han hagut de gestionar, com les picabaralles entre comunitats per les reserves d'aigua. La proposta és xocant perquè el PP s'ha oposat sempre als intents de federalitzar la cambra alta i ha qüestionat les Conferències de Presidents que va posar en marxa Rodríguez Zapatero com a fòrum de trobada entre els presidents autonòmics.

Unitat contra Zapatero
Els populars no volen arribar al mes de maig com un partit centralista oposat al poder regional, sobretot quan les properes eleccions poden pintar de blau bona part del territori espanyol. Per això, ahir van provar de girar la truita i posar Zapatero al centre de la polèmica. El president autonòmic del PP amb més projecció, el gallec Nuñez-Feijóo, va recordar que la porció més gran del pastís del dèficit és del govern espanyol. A títol personal, l'alcaldessa de València, Rita Barberà, va suggerir al president espanyol que, si vol retallar, suprimeixi primer els ministeris de Cultura i de Sanitat perquè les competències, va dir, estan transferides a les autonomies.

El que és evident és que Rajoy no vol sobresalts en aquest tram final de la seva llarga travessia cap a la Moncloa. Ahir va admetre que "el camí no ha estat fàcil" però que ara el partit "ja està absolutament unit" (cap referència a Álvarez-Cascos). El líder del PP està pletòric i sap que, per mantenir la cohesió interna, no hi ha res millor que mantenir la duresa aznarista contra Catalunya i evitar debats incòmodes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT