Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El CIS ensorra Rubalcaba per sota d'Almunia

El PP arrasa i atrapa CiU a Catalunya

A Espanya les coses cada cop estan més clares. I a Catalunya, més obertes. El Centre d'Investigacions Sociològiques va confirmar ahir els pitjors temors socialistes, va espantar encara més i va obligar a replantejar el discurs a CiU, i va fer pujar als núvols el PP, que celebrava la tendència inequívoca però que avisava que "no hi ha res fet" perquè temia ser víctima d'un excés de confiança de la seva base electoral (un 82% d'enquestats dóna per feta la victòria de Mariano Rajoy, entre els quals el 54,9% considera, a més, que serà amb majoria absoluta). Unes bones perspectives que es veurien confirmades tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. Si obté entre 190 i 195 escons Rajoy tindria una majoria absoluta espatarrant i més àmplia que la de José María Aznar el 2000 (183 actes) però menys que Felipe González el 1982 (202 escons). Segons el sondeig de l'ens demoscòpic estatal (dut a terme amb una mostra de 17.000 entrevistes) els conservadors aconseguirien un empat virtual amb CiU a Catalunya.

El PSC tornaria a guanyar les eleccions al Principat, però seria prop de tocar terra. Del sostre de 25 diputats del 2008 passaria a 16, un escó més que el 1977, un any abans de la fusió de les tres famílies del socialisme català en l'actual PSC. La baixada de Carme Chacón seria similar a la del PSOE en conjunt. No hi hauria "excepció catalana" que permetés un reforç extra de la ministra de cara a liderar el socialisme espanyol. En tot cas, Alfredo Pérez Rubalcaba, que obtindria entre 116 i 121 escons (molt per sota dels 169 de José Luis Rodríguez Zapatero del 2008 i menys que Joaquín Almunia el 2000), ho tindrà complicat per seguir dirigint el partit.

Segons el CIS, Josep Antoni Duran i Lleida no faria un gran resultat. CiU passaria de 10 a 13 escons, lluny encara dels registres de quan Pujol governava. En el repartiment d'escons la federació es veuria beneficiada per la seva implantació territorial. Obtenir-ne 2 a Lleida, Girona i Tarragona, respectivament, permetria pal·liar el resultat discret a Barcelona (7 escons). El PP, central per mèrits propis, els superaria en un escó a la principal demarcació però es conformaria amb un escó a Lleida i a Girona. Només a Tarragona, on hi hauria triple empat a dos, el PP igualaria CiU a més del PSC. El CIS no ho detalla, però amb el seu dibuix CiU seria segona en escons i els populars en vots.

Els conservadors assestarien un fort cop no només a la transició nacional que a mitjà termini planteja Artur Mas, sinó a la legitimitat del pacte fiscal que, a curt termini, reclama el Govern i que, en els termes de concert econòmic acordats per CiU, ERC i ICV, rebutgen el PSC i el PP.

Oxigen per a les minories arreu

Els partits minoritaris veurien reforçada la posició per la desfeta socialista i la incapacitat de CiU de capitalitzar-la. ERC mantindria els dos escons a Barcelona i el de Girona (un èxit total per a la nova direcció liderada per Oriol Junqueras, que comptava seguir el cicle a la baixa) i ICV, que fa quatre anys va quedar a les portes del segon escó, n'aconseguiria tres per Barcelona fent forat al descontentament socialista.

A l'Estat seria similar. El PSOE només guanyaria clarament a Barcelona, Sevilla i Biscaia i empataria o perdria a la resta repartint les pèrdues entre el PP i les minories. IU passaria d'un a cinc escons i UPyD d'un a tres. El BNG i Coalició Canària es mantindrien i entraria l'esquerra abertzale (3 escons per Amaiur) i el Foro Asturias (1). També Compromís, que en la persona de Joan Baldoví aconseguiria que València dugués per primer cop des de la Segona República un nacionalista d'esquerres a les Corts. El PNB passaria de sis escons a només tres. Amaiur i el PP l'ensorren.

Els socialistes, que segons va admetre ahir Rubalcaba als voluntaris de la seva llista han de superar "el desànim i la indiferència" i "córrer més" que el PP per invertir la tendència, s'ensorrarien a Catalunya però també a Andalusia (de 36 a 24 o 25 escons i el PP de 23 a 34 o 35) o a Madrid, on cedirien cinc o sis diputats. El CIS pronostica fins i tot que puguin quedar-se sense diputat a Àvila o a Sòria.

L'enquesta es va fer del 8 al 23 d'octubre i només va tenir en compte dos dies l'abandonament de la violència d'ETA, anunciat el dia 20 al vespre. Sigui com sigui, obliga a replantejar algunes estratègies. Mentre que Rajoy només ha de continuar el rumb i resistir la prova del debat, Rubalcaba, que ja no és preferit com a president, perd valoració i es veu llastrat pel desgast de la imatge de Zapatero (al 85% li inspira poca o cap confiança), haurà de córrer encara més i fins i tot fer una conducció temerària per convèncer el 15% d'indecisos declarats (el PSOE parla d'un 32%) i que creu afins.

I a Catalunya, Duran, que segons l'enquesta té sobretot vot fronterer amb el PSC i ERC, va començar a endurir nacionalment el seu discurs per liderar la "resposta catalana" a un PP a qui ja va començar a desafiar titllant-lo d'"ultraconservador, ultradretà i espanyolista". Ahir més que presentar-se com l'assenyada i central "tercera via" espanyola va preferir denunciar l'"espoli" fiscal. El CIS ha ensorrat més el PSOE, però pot haver trencat també la campanya catalana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT