Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Basagoiti marca perfil i exigirà ser consultat pel seu partit abans de qualsevol mesura a Euskadi

El PP basc demana gestos a Rajoy

El PP d'Antonio Basagoiti ha aconseguit deixar enrere l'empremta de Jaime Mayor Oreja. Els populars bascos demanaran a Mariano Rajoy gestos importants amb Euskadi, com l'acostament de presos.

Amb el nou context sense violència d'ETA a Euskadi, el PP es mourà, potser no tan de pressa com voldrien els partits abertzales, però acabarà fent gestos de distensió. Això sí, sense anar més enllà del que estableixen les lleis. No sols ETA i l'esquerra abertzale han après dels errors. El PP també. Els actuals populars bascos afronten la fi de la violència a Euskadi amb un perfil polític propi, sense amagar les diferències que sovint els separen de companys de partit de la resta de l'Estat, però la bona relació que ara per ara mantenen amb Mariano Rajoy els permetrà demanar-li gestos, com l'acostament dels presos d'ETA.

Antonio Basagoiti ha sabut obrir la seva formació a la realitat social, apostant per desterrar els discursos antibasquistes del passat. "Farem passos amb discreció -revela Basagoiti-, sense que es tradueixi en un reforçament d'ETA i de l'esquerra abertzale i buscarem el consens amb el PNB i el partit socialista. Rajoy sap que té una oportunitat d'acabar amb ETA i l'aprofitarà, però no situarà aquesta qüestió de manera permanent sota els focus dels mitjans de comunicació". La lluna de mel entre l'actual direcció del PP d'Euskadi i el president espanyol queda resumida en aquesta frase recent d'Antonio Basagoiti: "Rajoy té l'esperit dels bascos, és emprenedor, aborda els problemes i arrisca".

Lluny de l'estil de Mayor Oreja

Basagoiti sempre ha cregut que les formes importen i, des que va assumir la presidència del partit, es va proposar fer més amable i pròxima la imatge dels populars bascos. Els temps han canviat i l'actual PP d'Euskadi no té res a veure amb els que van liderar a finals dels 90 i els primers anys d'aquest segle, Carlos Iturgaiz i María San Gil, respectivament, dues figures polítiques que van créixer sota l'empara de Jaime Mayor Oreja, el màxim exponent de l'immobilisme entre les files populars a l'hora d'abordar la qüestió basca.

Basagoiti ha trencat el cordó umbilical amb Mayor Oreja, ha renovat el discurs, ja no se sotmet cegament a les directrius del carrer Gènova i s'ha envoltat de col·laboradors joves que han fet possible un canvi generacional i mental. Una aposta que ha permès al PP basc tenir cintura política i capacitat d'adaptació a una nova realitat que no pot ignorar i que passa per una esquerra abertzale que ha assumit les vies pacífiques i democràtiques i per una ETA que ha abandonat les armes.

Això sintonitza amb els interessos de Rajoy. El nou president necessita una agenda basca per començar a bastir un procés de pau i el grup de Basagoiti n'és una peça fonamental. Els populars bascos parteixen de la premissa que de les coses que passen a Euskadi ningú al PP en sap més que ells. "Quan Rajoy parli d'Euskadi -planteja l'alcalde de Vitòria, Javier Maroto, del PP- primer ha de preguntar als que vivim a Euskadi, perquè tenim una visió diferent de la d'una persona que no ha trepitjat mai el País Basc. A Madrid han de deixar parlar els d'Euskadi".

El pes de la perifèria

El missatge ha calat i Rajoy no només consulta amb Basagoiti tot el que és referent al conflicte basc, sinó que també ha situat com a portaveu al Congrés Alfonso Alonso, exalcalde de Vitòria i una de les joves promeses del PP basc cridat a tenir responsabilitats més altes en el futur. Amaiur valora positivament aquests moviments i també que entre els ministres del PP no n'hi hagi cap que defensi les tesis dures d'Aznar i Mayor Oreja. De fet, el titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, és un home de la màxima confiança de Rajoy i del tot inexpert en el conflicte basc. Dos factors que, des d'aquesta delicada cartera, permetran canalitzar sense distorsions personals les directrius que li arribin via Rajoy i Basagoiti quan toqui fer passos en temes com el dels presos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT