Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Zapatero, en temps de descompte, avala un informe que aposta per enterrar-lo a fora del Valle de los Caídos

El PP i els bisbes diran si s'exhuma el dictador Franco

Al Valle de los Caídos, al madrileny San Lorenzo del Escorial, hi ha enterrades 33.847 persones, que hi van ser traslladades del 1959 al 1983, ja en plena democràcia. Moltes de les víctimes republicanes hi van ser sepultades sense el vistiplau de les famílies. A més, com si fos una broma macabra, reposen en una basílica presidida per Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera. La llei de la memòria històrica que va impulsar el primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que tenia d'aliats IU-ICV i ERC, pretenia reparar injustícies morals com aquesta. Després de set anys de govern socialista, però, el Valle de los Caídos continua com estava, fins i tot més deteriorat. Per recuperar els deures pendents, ahir la comissió d'experts que ha estudiat el futur del recinte franquista en va presentar les conclusions. Un dels punts centrals aposta per exhumar la tomba del dictador.

L'informe, presidit per l'exministre socialista Virgilio Zapatero i el rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Pedro González-Trevijano, està aprovat per unanimitat i només recull vots particulars de tres dels experts en contra d'aquest punt. Per això el redactat final és especialment cautelós. Subratlla que per treure les restes mortals de Franco a fora de l'espai monumental, "qualsevol actuació del govern a l'interior de la basílica [on hi ha les tombes] exigeix una actitud de col·laboració de l'Església que [...] hi ha de donar la preceptiva autorització". És a dir, encara que el futur president, Mariano Rajoy, volgués portar a la pràctica les recomanacions, l'última paraula seria de la Conferència Episcopal Espanyola, que presideix l'ultradretà arquebisbe de Madrid, Rouco Varela. Els copresidents de la comissió li van oferir ple diàleg. Ell els va respondre que els convocaria a una reunió amb un bisbe i un teòleg que no s'ha arribat a fer mai.

Volen que José Antonio s'hi quedi

Virgilio Zapatero i González-Trevijano també van reunir-se amb la filla del dictador, Carmen Franco, que els va demanar que no es toquessin les despulles del seu pare, malgrat que va reconèixer que ell no havia expressat mai el desig de ser enterrat a la basílica benedictina del Valle de los Caídos. A diferència de l'Església, la família no té dret de veto si es vol exhumar el cadàver.

Els 12 autors del document són partidaris que les restes mortals del fundador de la Falange, Primo de Rivera, es quedin al recinte però sense "ocupar un lloc de preeminència". La diferència de criteri és que ell forma part de les víctimes de la Guerra Civil (va ser afusellat l'any 1936) i en canvi Franco no.

Aquest raonament abraça totes les altres recomanacions, al voltant de "resignificar" el Valle de los Caídos com un lloc per a la "memòria de totes les víctimes". Per això, demanen al govern espanyol que redissenyi tot el conjunt amb una "instal·lació artística" que reculli el nom de tots els que hi estan enterrats, un espai per a la "meditació de caràcter cívic" i un centre d'interpretació. L'altre punt essencial és la "dignificació del cementiri". Els autors conclouen que l'estat de "deteriorament de les criptes i els columbaris" és tan important que no és recomanable retornar als familiars els cossos que hi ha enterrats, molts dels quals, asseguren, no es poden identificar. Una galleda d'aigua freda per a moltes famílies.

El ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, va demanar "sisplau" al nou govern del PP que "no enterri en un calaix" aquest document, perquè "no és un acte de sectarisme, sinó de reconciliació i justícia", que emana de la llei de la memòria històrica aprovada pel Congrés. Va assegurar, amb la boca petita, que reparar el conjunt monumental i fer les noves actuacions podria costar més de 13 milions d'euros. Caldrà veure si Rajoy recull el guant als pressupostos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT