El PP busca protagonisme municipal

Barcelona.És la tercera força al Parlament, amb 18 diputats, però la seva implantació al territori és escassa. I això, quan arriben les eleccions municipals, és sinònim de derrota. Si ens remuntem als últims comicis, els del 2007, el Partit Popular (PP) només va ser capaç de convertir-se en la sisena força, per darrere, fins i tot, de les agrupacions municipals independents, ja que només va aconseguir 284 regidors. Una xifra que, comparada amb els números de CiU -3.387 representants- i PSC -2.570-, va provocar que la nova direcció del partit, la resultant del convuls congrés del 2008, es fixés com a prioritat implantar-se al territori.

Altres dades desoladores que van acompanyar la decisió són que el PP només té tres alcaldies -Creixell, amb 3.000 habitants, és la més rellevant- i participa en tan sols 34 governs municipals, entre els quals destaquen Blanes, Premià de Dalt i Cunit. El pla de xoc per invertir la situació té dues fases. La primera s'acabarà la mateixa nit del 22 de maig, quan se sàpiguen els resultats. Objectiu: duplicar els regidors actuals i arribar als 600, aproximadament. I, just quan s'acabi aquesta primera etapa, tal com va assegurar ahir la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, comença la veritable ofensiva: aconseguir 1.000 regidors amb la vista posada a les eleccions del 2015. "És el que correspon a la tercera força política catalana", va assegurar Sánchez-Camacho, sense concretar gaire el full de ruta que es vol seguir.

Una operació complicada

Sens dubte, els mil regidors seran una xifra complicada d'assolir, perquè depèn de manera gairebé exclusiva de crear estructura a comarques. El partit, ara, fia els seus resultats a la demarcació de Barcelona -176 regidors, el 61,97% del total- i, en menor mesura, a la de Tarragona, on té 58 representants electes, un 20,2% del total. Les xifres són pobres a Lleida i a Girona, on el PP suma 31 i 19 regidors, respectivament. De fet, és possible creuar Catalunya trepitjant comarques -dotze, concretament- que no tenen representació popular. Un panorama difícil de revertir a quatre anys vista.

La reunió que va mantenir ahir el dispositiu electoral del PP a la seu barcelonina del partit, que va comptar amb la presència de la vicesecretària d'organització estatal del partit, Ana Mato, va versar sobre com fer possibles els plans de la direcció. Sánchez-Camacho va explicar que, a partir d'ara, a comarques només s'hi presentaria gent del territori, per posar punt final, així, a la tendència als candidats paracaigudistes , és a dir, militants teledirigits per la direcció cap allà on més convingui. Alguns, fins i tot, importats d'altres autonomies. D'aquesta manera, segons va explicar la presidenta del PP català, s'obtindria continuïtat a l'hora de muscular el territori.

Una altra fórmula, més encaminada al curt termini i que Sánchez-Camacho ja va apuntar en una entrevista recent, és la de bastir una xarxa de coalicions amb agrupacions municipalistes, molt a l'estil de les marques blanques que tan bé els han funcionat al PSC i a ERC, per exemple. "Són col·lectius que ho tenen complicat per arribar per ells mateixos al 5% de vots necessari per entrar als consistoris, i per això busquen un soci", asseguren fonts del partit coneixedores d'aquesta estratègia. De moment, vint associacions s'han posat en contacte amb el partit, assegura la direcció.

Ara bé, les mateixes fonts apunten que tot està en "fase de converses" i que, en cas que les negociacions arribin a bon port, sempre es mantindran les sigles del PP en posició de privilegi en la unió de plataformes polítiques. Des del partit posen com a exemple el cas de Creixell, on els populars es van associar amb Units per Creixell i van guanyar les eleccions amb 4 regidors, un fet que els va permetre obtenir l'alcaldia en superar el PSC i CiU, que es van quedar amb dos representants cadascun.

En tot cas, però, hi ha temps fins al 18 d'abril -data límit per presentar les candidatures de cara al 22-M- per acabar de teixir enteses amb plataformes repartides pel territori. La direcció espera que se superin àmpliament les 542 llistes presentades el 2007 i, de fet, fonts del partit asseguren que aquesta xifra ja ha estat igualada i que ara l'objectiu és superar-la. "I aquest cop tot amb gent de territori", asseguren.

Insistència en la immigració

Tal com ja va passar en les eleccions nacionals, el PP insistirà en el discurs de tolerància zero amb la immigració a les ciutats. "Parlem dels problemes reals de la gent, i no som hipòcrites com la resta de partits en aquesta matèria", es justificava ahir Sánchez-Camacho.El cert és que els populars, amb el PSC en estat de xoc i en perill de perdre joies de la corona com ara Barcelona i Girona, atiaran el discurs contra els immigrants per guanyar terreny, especialment a l'àrea metropolitana.

Una bona mostra de la insistència amb la immigració són les declaracions d'Alberto Fernández Díaz, candidat a Barcelona, que ahir va assegurar que promourà la prohibició del burca al carrer. Per dos motius: "Per dignitat de la dona i per seguretat". Aquest discurs es pot convertir en un problema per a CiU, que davant la previsible davallada d'ERC només tindrà el PP com a soci factible per rellevar el PSC en ajuntaments claus de l'àrea metropolitana, entre ells Barcelona. Si Trias no aconsegueix majoria absoluta, haurà de pactar amb Fernández Díaz -amb tot el que això comporta-, i es poden viure situacions similars a Terrassa, Sabadell i Badalona, una ciutat on la criminalització dels immigrants per part del PP és més dura.

"Vull que trepitgi el carrer"

Seguint la línia traçada abans del 28-N, Mariano Rajoy farà escala demà a Catalunya per donar el tret de sortida a la precampanya municipal. "Vull que trepitgi el carrer", assegurava Camacho dilluns. Així doncs, se l'endurà a fer un petit tour per Castelldefels, l'Hospitalet i el passeig de Gràcia de Barcelona, territoris poc hostils per tal que Rajoy rebi un petit bany de masses.

I és que les municipals ja són l'últim assaig de cara a les generals del 2012. És evident que el taló d'Aquil·les del PP en la seva ruta a la Moncloa és Catalunya -el separen 17 diputats del PSC-, així que les municipals poden ser un bon banc de proves per superar l'abisme que els allunya del poder. Als municipis catalans, i a Espanya.