El PP català avisa el Govern que sense ell no hi haurà pacte fiscal

BARCELONA.Mentre el president de la Generalitat, Artur Mas, té fixat en el seu calendari l'estiu com a data límit perquè surti del Parlament un acord ampli pel pacte fiscal, els dos partits de l'oposició que de moment queden fora de la suma juguen a un estira-i-arronsa per portar la proposta estrella del Govern al seu terreny. Ahir el PP va advocar per endarrerir el ple per aprovar les conclusions fins almenys després de l'estiu, mentre que el PSC va demanar que tots els partits posin ja totes les cartes sobre la taula i diguin quin model de finançament defensen. CiU, de moment, es mira la pugna de l'oposició des de la barrera, però es planta i subratlla que la "línia vermella" de l'acord és que la Generalitat tingui la clau de la caixa.

"El fet de saber qui té la clau és el que possibilita que la solidaritat estigui acotada", va insistir ahir el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, per esvair dubtes i deixar clar a PP i PSC quins són els marges inamovibles de la negociació.

Els populars catalans reivindiquen el seu "paper clau" tenint en compte que és Mariano Rajoy qui haurà de donar el vistiplau a la reivindicació de Catalunya. "Un acord que ens exclogui és una garantia de fracàs", va alertar el portaveu del PP, Enric Millo, que va recordar que Rajoy difícilment donarà suport a una proposta que no té l'aval dels populars catalans. Millo va demanar ahir a Mas que no es precipiti convocant el ple i que deixi marge de temps per forjar un consens. Pels populars, primer cal que hi hagi recuperació econòmica per parlar d'una millora del finançament i recorden que la revisió del model vigent no s'ha de fer fins l'any que ve.

En un intent de desmarcar-se i passar per davant dels populars, el PSC exigeix parlar ara del pacte fiscal. De fet, demà presenta el seu model en un acte públic marcat per la reaparició d'Antoni Castells. Ahir el primer secretari socialista, Pere Navarro, va avançar que el seu partit és partidari de posar límits de manera que els territoris finançadors deixin de pagar quan els receptors arribin a un determinat nivell de desenvolupament, seguint l'anomenat model alemany. Aquest és un plantejament que retalla distàncies amb CiU a l'hora de negociar però que, en canvi, no comparteix el PP.

La necessitat de fixar límits

Els populars consideren que no és "raonable" posar un límit temporal a la solidaritat perquè aquesta és útil "sempre que sigui necessària" . Els populars sí que comparteixen la necessitat de posar un límit a les aportacions a l'Estat per no frenar les expectatives de creixement i competitivitat de Catalunya. Els socialistes apostaran també per la creació d'una Agència Tributària que, tot i estar consorciada amb l'Estat, tingui presidència catalana, tal com estableix l'Estatut, una proposta assumible per CiU.

Si en una cosa estan d'acord PP i PSC és en el rebuig del concert econòmic. Tots dos partits insisteixen que hi ha altres vies que poden tenir cabuda en el model de finançament de l'Estat sense renunciar a una certa singularització catalana. I aquesta és precisament l'actitud que treu de polleguera ERC, que demana tirar pel dret i deixar fora ja PSC i PP de l'acord perquè aquests partits defensen quedar-se en el règim comú i, per tant, seguir bevent del llast del "cafè per a tots".