El PP català vol establir quotes màximes d'immigrants

BARCELONA."Cal abordar sense complexos el debat sobre la immigració", va assegurar ahir Xavier García Albiol, alcalde de Badalona i dirigent que ha encarnat millor el discurs dur -fregant la xenofòbia- del PP català respecte als nouvinguts. Redactor, juntament amb tres dirigents populars més, de la ponència social que el partit presentarà en el pròxim congrés -que es farà a Barcelona els dies 5 i 6 de maig-, Albiol va reclamar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que estableixi un sistema de "límits" que digui quin nombre màxim d'immigrants de cada nacionalitat es poden establir a cada ciutat.

No va ser tan polèmic com quan va assegurar que els gitanos romanesos eren "una plaga que havia vingut exclusivament a delinquir", però l'alcalde de Badalona va mantenir-se fidel al seu discurs. "La nostra capacitat d'acollir nouvinguts és limitada, i hem d'exigir quotes al govern espanyol", va insistir Albiol. Unes quotes que, segons l'alcalde badaloní, han d'anar destinades a evitar que es "degradi" la vida dels catalans. És a dir: que no es poden assumir xifres desorbitades d'immigrants i que els que arribin "assumeixin drets, deures i obligacions".

Unes paraules que sonen a petició de cobertura aèria per part del PP espanyol en un tema tan delicat com és la gestió de la immigració, en el qual el president espanyol, Mariano Rajoy, no va incidir gaire en campanya electoral. Ni tampoc, per descomptat, en els seus primers compassos al capdavant del govern de l'Estat, marcats especialment per les sotragades econòmiques.

Límits a les ajudes

La ponència defensa una immigració "legal, ordenada i respectuosa" amb les normes de convivència. Bàsicament perquè el PP considera que alguns nouvinguts s'aprofiten de les ajudes socials. "Cal establir la residència de llarga durada com a requisit per accedir a alguns serveis", va raonar Albiol. En tot cas, la ponència dels populars vol limitar les ajudes socials que no siguin bàsiques o bé "obligades per llei".

Sense vincular immigració amb delinqüència, els populars demanen un enduriment del Codi Penal per actuar contra els reincidents. "I això significa lluitar contra els delictes menors que perjudiquen la vida quotidiana i la convivència als nostres barris", es pot llegir a la ponència. Unes paraules que recorden a les que feia servir Jorge Fernández Díaz, ara ministre de l'Interior, quan era candidat del PP català a les eleccions espanyoles.

Si bé el text social blinda les tesis de l'ala més dura del PP en immigració, els populars abaixen el to pel que fa a la llengua. Simplement reclamen una educació trilingüe i defensen la "llibertat" dels pares a l'hora de triar l'ensenyament dels seus fills. Una postura que dista molt de les imatges de Sánchez-Camacho reclamant una educació bilingüe per als alumnes catalans acompanyada de la plataforma espanyolista Convivencia Cívica.

Pel que fa al model econòmic, la ponència que tracta aquest àmbit no descarta apujar els impostos de manera temporal per afrontar la crisi. Precisament, va ser el govern espanyol, format per ministres partidaris d'abaixar les taxes, el que va incrementar la pressió fiscal poc després de desembarcar a la Moncloa.