Publicitat
Publicitat

ELS NOUS AJUNTAMENTS

La divisió entre el PSOE i IU afavoreix encara més la dreta, que es consolida com la gran força local

El PP controla el 70% de les capitals espanyoles

La gran por del PSOE a les eleccions del 22-M era retrocedir al mapa del 1995. Els comicis d'ara fa setze anys van ser l'aperitiu de la victòria del PP a les generals de l'any següent: les anomenades alcaldesses d'Aznar van arrabassar als socialistes llocs històrics com València, Saragossa i Màlaga, i el partit de Felipe González es va quedar amb només cinc capitals de província. Si bé els resultats del 22 de maig han estat molt pitjors que aquells, des d'ahir els socialistes podran governar en nou capitals, dues de les quals del PSC. Un petit consol per al centreesquerra espanyol davant l'hegemonia aclaparadora del PP, que ja controla gairebé tres quartes parts de les 50 capitals de demarcació.

Sense sorpreses, el mapa local es va tenyir oficialment de blau. El partit de Mariano Rajoy va aconseguir a les urnes 31 majories absolutes en aquestes grans ciutats, amb Madrid al capdavant i algunes de molt simbòliques com la de Sevilla, fins ara socialista, o Còrdova, feu tradicionalment comunista. A això cal sumar-hi els acords amb altres formacions que també els permetran ocupar l'alcaldia a Vitòria, la capital d'Eukadi, i a Osca, a l'Aragó. A Oviedo, a Astúries, el popular Gabino de Lorenzo governarà en minoria. Hi ha regions que han relegat el socialisme a ser una força estrictament rural. És el cas d'Andalusia o d'Extremadura, on el PP gestionarà totes les grans ciutats, inclosa Mèrida, la capital extremenya. O Castella-Lleó, la comunitat espanyola amb més territori, on el PSOE es queda només amb les alcaldies de Segòvia i Sòria. Fins i tot el PP governa ja amb una folgada majoria a Lleó, la ciutat on viurà José Luis Rodríguez Zapatero quan deixi la presidència del govern espanyol, fins ahir a mans d'un socialista bon amic seu.

Fora de Catalunya, la ciutat més gran que seguirà sota la batuta del centreesquerra és Saragossa. L'alcalde i exministre, Juan Alberto Belloch, va poder revalidar el càrrec amb el suport d'Esquerra Unida i la Chunta Aragonesista.

Torna la pinça PP-IU

Dels 8.116 municipis que hi ha a l'Estat, en 6.536 els ciutadans van donar la majoria absoluta a una candidatura determinada, sobretot al PP. En la resta ha calgut pactar i aquí és on van començar molts dels problemes entre el PSOE i els seus aliats naturals d'IU.

Durant la campanya electoral, el coordinador federal de la coalició, Cayo Lara, va assegurar que no propiciarien alcaldies de la dreta ni per activa ni per passiva. És a dir, ni votarien el candidat del PP al ple d'investidura ni s'abstindrien per facilitar-li el camí. A l'hora de la veritat, però, això no es va produir arreu del territori i algunes bases d'IU van actuar seguint criteris propis en una trentena de municipis, com Alcalá de los Gazules, a Cadis, el poble de socialistes com el desaparegut Alfonso Perales o l'exministra Bibiana Aído. El PSOE ha alertat del possible retorn de la pinça política que, suposadament, van fer Julio Anguita i José María Aznar als anys noranta per desgastar un socialisme en hores baixes. Aleshores els comunistes ho negaven, molestos però amb el PSOE per haver prioritzat els pactes amb CiU, i ara tornen a rebutjar que hagin abraçat els pactes amb la dreta.

Ahir el president del Congrés, José Bono, va retreure aquesta actitud a Cayo Lara i va concloure: "IU s'està reduint tant que quedarà reduïda exclusivament a la part més sectària del Partit Comunista d'Espanya". En canvi, molt més prudent, el president en funcions d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, va recomanar als seus companys socialistes fer "autocrítica" per refer els ponts a l'esquerra. Sap que necessita els vots d'Esquerra Unida per repetir al càrrec.

El poder del PP també s'ha fet visible en zones que havien estat reserva de vots socialistes, com l'anomenat cinturó roig de Madrid.

Des d'ahir, el popular Juan Soler és el nou alcalde de Getafe, una de les grans ciutats del sud de la capital espanyola, en substitució del socialista Pedro Castro, que feia 28 anys que estava al poder. El partit d'Esperanza Aguirre també presideix ja els consistoris d'Alcorcón, Móstoles i Leganés. El PSOE s'ha de conformar amb Fuenlabrada i Parla. IU manté la majoria absoluta a Rivas-Vaciamadrid, bastió dels comunistes.Un dels factors nous és UPyD, la formació de Rosa Díez, que ha decantat algunes de les majories cap a la balança del PP. Una hegemonia de la dreta que el PSOE provarà d'evitar que s'encomani a les generals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT