L'ESTRATÈGIA DE LA DRETA
Crònica 11/08/2011

El PP es posa la pell de xai per guanyar centralitat

Sara González
3 min
Quatre mesos després que un milió de catalans sortissin al carrer per protestar contra la sentència de l'Estatut, el PP treia els millors resultats de la història a Catalunya.

BARCELONALa brúixola de la centralitat catalana ha virat en els últims anys cap al sobiranisme, i això ha obligat els partits a resituar-se. Fins i tot el PP ha fet gestos per fer-se un forat en el catalanisme i créixer en nombre de votants. Conscient que enrocar-se en posicions anticatalanistes no aporta rèdits electorals, el PP procura posar-se la pell de xai per tenir un paper rellevant, com ha fet en els últims mesos, en l'agenda política de Catalunya. L'exigència al PSOE del fons de competitivitat, la seva predisposició a parlar del pacte fiscal i fins i tot la proposta de legalitzar una matrícula en què convisquin el CAT i la E d'Espanya en són un exemple.

Fa poc més d'un any van sortir un milió de catalans al carrer per protestar contra una sentència que humiliava i retallava drets històrics de Catalunya. Però la crisi ha beneficiat el PP. Sobretot perquè quan hi ha dificultats econòmiques no es parla tant d'autogovern i, per tant, de l'Estatut. Per això desempallegar-se de l'etiqueta de fustigador del catalanisme no ha estat gaire difícil per als populars. Fins i tot van aconseguir el millor resultat de la seva història a Catalunya el 28-N, amb 18 diputats -Aleix Vidal-Quadras va aconseguir més percentatge de vots el 1995, però es va quedar en 17 escons-. Val a dir que el desgast del tripartit i la impopularitat de José Luis Rodríguez Zapatero en plena recessió econòmica és l'altre factor que va beneficiar Alícia Sánchez-Camacho.

Però més enllà dels vents externs que bufen a favor seu, també hi ha hagut moviments del PP, sobretot per aprofitar el buit que deixava en el mapa català el vaivé d'un PSC que no té clar el model d'oposició a exercir. Es va veure clarament amb el fons de competitivitat. Davant la incongruència dels socialistes, que van reivindicar al Parlament els 1.450 milions d'euros però van votar-hi en contra al Congrés, els populars catalans el van exigir a les dues cambres.

Facilitar el camí de Rajoy

El PP també ha sabut aprofitar el cop de porta del PSC a Artur Mas en els pressupostos i en la supressió de l'impost de successions per jugar a ser aritmèticament determinants i fer-se la foto al costat del Govern. Van aconseguir acaparar tants focus que fins i tot el PSC es va neguitejar i va reconstruir ponts a corre-cuita amb CiU per facilitar l'aprovació de la llei òmnibus.

A l'espera de la celebració de les eleccions espanyoles, el partit que lidera Sánchez-Camacho procura no mullar-se excessivament en la qüestió del pacte fiscal. Per no remoure-li les aigües a un Mariano Rajoy que espera un ascens plàcid a la Moncloa, els populars es mostren oberts a debatre la proposta participant en la comissió parlamentària. I fins i tot el mateix Rajoy va assegurar que estava disposat a escoltar la demanda catalana. Caldrà veure si mantindrà aquesta deferència si arriba a ser president.

No deixa de ser paradoxal que mentre la líder del PP a Catalunya exigeix que el seu fill rebi tantes hores de castellà com de català a l'escola, també defensi que si Rajoy governa Espanya TV3 es pugui veure al País Valencià. I en aquesta línia, l'últim pas el va fer dimarts el portaveu al Parlament del PP, Enric Millo, que va proposar incloure el CAT a les matrícules dels vehicles com un element complementari i voluntari. I això que va ser precisament José María Aznar qui l'any 2000, i des del ministeri de la Presidència dirigit per Rajoy, va aprovar un decret que eliminava de les matrícules qualsevol referència territorial diferent de la E d'Espanya vigent fins a aquell moment.

La tècnica, per ara, ha funcionat. Ni tan sols Artur Mas recorda el PP que va denunciar l'Estatut.

stats