Publicitat
Publicitat

CONGRÉS POPULAR

La ponència del congrés vol blindar competències "indelegables"

El PP vol reforçar el concepte d'Espanya com a nació única

Espanya, una única nació indiscutible. Aquest és el concepte que el PP es proposa reforçar en la ponència política del congrés del febrer. És l'ideari de la pròxima ofensiva centralista.

Per al PP el debat identitari dels territoris que integren l'Estat no pot ser mai una prioritat, i menys encara en un moment de crisi com l'actual, però aquesta màxima no és vàlida quan es tracta d'Espanya. En aquest cas passa a ser una de les "principals prioritats". I no pas per obrir el meló territorial, sinó per blindar-lo del tot. La ponència política que el partit de Mariano Rajoy portarà a aprovació del XVII congrés de la formació, al febrer a Sevilla, es proposa "recuperar el concepte de nació espanyola" que els conservadors consideren que durant un "període massa llarg" (parlen dels set anys de govern del PSOE) ha estat un "concepte discutit i discutible". Els populars s'erigeixen així en únics garants i dipositaris de l'autenticitat nacional espanyola.

La ponència -que elaboren el president del PP basc, Antonio Basagoiti; el de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, i el de Melilla, Juan José Imbroda- adverteix que no hi ha cap més nació que l'espanyola, "subjecte màxim" i únic de la sobirania. "Al PP reafirmem que la nació, subjecte màxim de la sobirania nacional, no és altra que la nació en què es fonamenta la Constitució i que expressa la voluntat dels ciutadans", clama el text, del qual ahir la formació va avançar alguns fragments, tot i que encara no és el text definitiu.

Ofensiva recentralitzadora

El text, titulat "Compromesos amb Espanya", fa èmfasi també en la "lleial col·laboració" entre l'Estat i les comunitats autònomes per "enfortir la nació espanyola". I per a aquesta escomesa ja posa damunt la taula la pròxima ofensiva per blindar l'Estat central en forma de "reformes que assegurin i actualitzin els valors del pacte constitucional". Per fer-ho advoquen per "fixar un nucli bàsic de competències indelegables", a més de la capacitat de les Corts Generals d'engegar reformes que "requereixin per la seva naturalesa un tractament comú en el conjunt de l'Estat", una manera d'apuntar que hi haurà una política d'uniformització legal. En aquest capítol el PP hi inclou la intenció d'"assegurar la utilització de les llengües oficials en l'ensenyament" per fer vehicular el castellà a tots els territoris, també a Catalunya, cosa que entra en conflicte directe amb el model educatiu català. I, més enllà, advoca per "actualitzar l'objecte i procediment de reforma" dels estatuts d'autonomia, recuperar el recurs previ d'inconstitucionalitat en les reformes estatutàries (perquè no es pugui repetir el cas català) i la modificació del sistema judicial per posar fre al que consideren que és una "producció legislativa deficient" i la "dispersió i hipertròfia normativa". Sobre ETA el PP no preveu una altra via de resolució que no sigui la "dissolució incondicional".

La ponència parla també de la necessitat de "regeneració democràtica" per combatre la creixent "desafecció", que atribueix a causes com la corrupció i la gestió "negligent". Amb dos expresidents autonòmics i alguns exdirigents territorials jutjats per corrupció, el PP es compromet a articular "millors controls interns per evitar conductes personals poc ètiques". Però també identifica entre els causants crear "problemes polítics on no existeixen". Un avís per a navegants.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT