EL GOVERN DEL PP
Crònica 08/04/2012

Els 15 incompliments de Rajoy

Un cop superats els primers cent dies a la Moncloa, el president del govern espanyol manté que té un pla molt ben traçat, sense improvisacions. Però els fets són clars i fins ara Rajoy ja ha incomplert un munt de compromisos de campanya. I això que va guanyar les eleccions amb la bandera de "la seguretat i la certesa" com a eines infal·libles per redreçar l'economia. El PP ja constata que no era ni tan fàcil ni tan ràpid.

J.r. Joan Rusiñol
5 min
Els vaivens del PP reforcen el PSOE més esquerrà Incompliments de Rajoy Els 15

MADRIDEls vaivens del PP reforcen el PSOE més esquerrà

Un cop passats els primers cent dies a l'oposició, el PSOE comença a trobar-se a gust amb si mateix una altra vegada. Un cop superat el gruix de les turbulències internes, els socialistes han optat per passar a l'atac i endurir l'estratègia per collar políticament de prop Mariano Rajoy.

Sembla lluny la mà estesa que PP i PSOE s'oferien l'un a l'altre durant la campanya electoral per pactar les grans polítiques per sortir de la crisi i enfilar la recuperació. Fins i tot apareixen algunes esquerdes en la reforma constitucional que van pactar l'ara president espanyol i José Luis Rodríguez Zapatero, tot i els recels d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Pels socialistes, la rigidesa de l'estabilitat pressupostària que persegueixen els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro no encaixa amb les polítiques d'estímul que, a parer seu, han de servir per reactivar l'economia espanyola.

El principal partit de l'oposició a l'Estat ha trobat durant les últimes setmanes un carril còmode per erosionar el PP, amb dificultats serioses per generar confiança als mercats. Les eleccions andaluses i la vaga general del 29 de març han reforçat l'esquerra socialdemòcrata i han tornat a donar ànims a la militància. En aquest escenari, i provant de no perdre de vista la centralitat, el secretari general del PSOE ha deixat que el partit accentués un perfil més ideologitzat. Ell es reserva el perfil conciliador, com es va veure en la reunió amb Rajoy a la Moncloa. La nova portaveu parlamentària, Soraya Rodríguez, s'ha enfundat el vestit de la contundència.

Mirant de reüll IU

Més enllà de debilitar l'executiu espanyol, el PSOE té altres motius per endurir el to: la necessitat d'arribar a pactes amb IU al sud d'Espanya.

Esquerra Unida ja ha dit que tibarà els socialistes cap a l'esquerra a canvi del vots perquè formi govern a Andalusia. Si l'aliança surt bé a la Junta, molts analistes no descarten un efecte contagi a Extremadura, on els comunistes van propiciar l'alternança i van facilitar la investidura del popular José Antonio Monago. La direcció federal de la coalició d'esquerres respecta oficialment les decisions que prenguin els seus companys extremenys, però és sabut que no veu amb bons ulls el retorn de la pinça perquè els pot restar solidesa al discurs a Madrid.

En vista del fet que Andalusia es converteixi en el bastió del socialisme per fer d'oposició autonòmica al govern espanyol, Rajoy ja ha avisat que no pensa afluixar i no tolerarà cap relaxació del dèficit, com voldria IU. Rubalcaba confia que les eleccions a França i Alemanya capgirin l'ortodòxia conservadora que predomina a Europa i s'obri una nota etapa de governs progressistes que no serveixin de pretext per a les polítiques del Partit Popular.

Internament, els congressos del PSOE han reforçat els dirigents chaconistes en la pugna amb l'actual secretari general. Aleshores, Rubalcaba es va vendre com l'aposta moderada. Ara ha de buscar equilibris i apujar el to en la batalla.

REFORMA LABORAL

El programa electoral del PP no feia cap referència a abaratir l'acomiadament, una opció que els populars negaven fins fa molt poc.

Durant la campanya electoral, Rajoy va prometre que no abaratiria l'acomiadament. Al gener Montoro va descartar la indemnització de 20 dies per any treballat perquè seria "un enorme error". Al final, la reforma laboral els contradiu.

LLUM I GAS

Tot i que Rajoy havia criticat molt Zapatero quan apujava el rebut de la llum i el gas, ara ell l'ha augmentat un 7% i un 5%, respectivament.

El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha acabat per fer recaure part del dèficit tarifari elèctric en els consumidors. La factura de la llum ha pujat un 7%. La del gas un 5%. Rajoy, a l'oposició, ho considerava una mesura "injusta".

INFRAESTRUCTURES

La principal tisorada dels pressupostos és per al ministeri de Foment. L'oposició lamenta la falta de claredat per admetre les prioritats.

El programa del PP lamentava la "frenada" inversora amb el PSOE i la manca de "criteris sòlids" per definir les inversions. El ministeri d'Ana Pastor té ara una retallada del 34%, però manté l'AVE a Galícia.

DÈFICIT

Tot i dir que no ho faria, Rajoy va desafiar Brussel·les amb un objectiu de dèficit del 5,8%. Va haver de recular i assumir el 5,3% imposat.

"La xifra anunciada anteriorment, un 5,8%, ha mort", va dir el president de l'Eurogrup. Europa tombava l'objectiu de dèficit que havia fixat el govern espanyol i l'obligava a rectificar. És a dir, a retallar 5.000 milions més.

PENSIONS

El PP es va comprometre a mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes. L'alça de l'1% va quedar neutralitzada per la pujada d'impostos.

L'oposició denuncia que el PP incompleix la promesa de revaloritzar les pensions. Tot i que el PP les va apujar totes, sense discriminar les més altes, l'apujada de l'IRPF acaba fent perdre poder adquisitiu a la meitat dels pensionistes.

CATALUNYA

Quan era candidat, Rajoy es va comprometre a pagar a Catalunya tots els deutes pendents. A l'hora de la veritat, res de res.

Els pressupostos no inclouen ni els 1.450 milions dels fons de competitivitat pendents, ni els prop de 1.000 milions de la liquidació de la disposició addicional tercera dels exercicis 2009 i 2010.

IMPOSTOS

Els populars van arribar al govern amb la promesa de no apujar els impostos. No ha estat així: han augmentat l'IRPF, l'IBI i el tabac.

El president va afirmar solemne en el debat d'investidura: "La meva intenció és no apujar impostos" perquè no era el camí "raonable" per generar confiança. En el primer consell de ministres ja en va retocar a l'alça alguns, com l'IRPF.

DEPENDÈNCIA

Els populars no van anunciar abans de les eleccions la retallada en dependència i l'ajornament d'atenció a nous dependents moderats.

"Millorarem el model d'atenció a la dependència per fer-lo més eficient i sostenible", deia el programa del PP. Els pressupostos comporten una retallada de 283 milions d'euros i ha deixat en l'aire la inclusió de nous beneficiaris.

TELEVISIÓ PÚBLICA

Televisió Espanyola no s'ha escapat d'una severa tisorada en els pressupostos, malgrat que havia promès abans analitzar-ne la situació.

"Estudiarem la viabilitat econòmica de l'actual model de televisions públiques", deia el programa electoral del PP. Sense haver fet cap estudi a fons, ja ha retallat més de 200 milions a RTVE.

AMNISTIA FISCAL

El pla per perdonar els evasors fiscals és una de les grans contradiccions del PP: hi carregava en contra amb duresa quan era a l'oposició.

Amb l'objectiu de recaptar 2.500 milions d'euros, Rajoy ha optat per regularitzar sense penalitzacions els evasors fiscals. Quan el govern socialista va insinuar una proposta semblant, el PP -a l'oposició- la va criticar durament.

COPAGAMENT

Conscient que la sanitat és una competència transferida, Rajoy manté l'oposició formal al copagament però deixa fer les comunitats.

El programa electoral del 20-N no feia cap referència al copagament sanitari. De fet, els dirigents del partit s'hi han mostrat reiteradament en contra. No obstant això, el PP ha deixat via lliure a les comunitats perquè l'apliquin.

AFERS EXTERIORS

El ministeri d'Afers Exteriors ha fet nomenaments diplomàtics de polítics, tot i que va criticar abans durament el PSOE per fer-ho.

José Manuel García-Margallo, el ministre d'Afers Exteriors, es va comprometre a suprimir el nomenament de polítics com a ambaixadors. En canvi, ha situat l'exministre Federico Trillo a Londres.

SALARI MÍNIM

Per primera vegada un govern espanyol congela el salari mínim interprofessional. El programa electoral del 20-N no en deia res.

Una de les grans crítiques del PP al govern socialista era la pèrdua de poder adquisitiu dels espanyols. Un cop al govern, Rajoy ha congelat per primera vegada el salari mínim, que està en 641 euros. El reben 134.000 ciutadans.

INNOVACIÓ

El govern espanyol ha reduït visiblement les partides de desenvolupament, recerca i innovació, un capítol que havia situat com a central.

Els populars afirmaven en la campanya que "si no s'augmenta significativament" la innovació, és impossible que l'economia espanyola pugui ser competitiva. Ara rebaixa la principal partida d'aquest capítol en un 25,6%.

CONCÒRDIA POLÍTICA

A l'oposició, el PP va criticar Zapatero per buscar, a parer seu, la divisió. Ara Rajoy ha pres decisions sense comptar amb els altres partits.

"Unitat, seny i concòrdia", deia el PP en campanya. Ara els populars insten a reobrir la investigació de l'11-M i han rellevat els responsables de l'Oficina Antifrau que van destapar el cas Gürtel.

stats