Publicitat
Publicitat

Els nous governs autonòmics aprofiten el clam del 15-M en benefici polític propi

El PP fa seva la idea de les reformes electorals

Canviar el sistema electoral espanyol ha estat una vella demanda de la dreta quan ha estat a l'oposició. L'any 2007, Mariano Rajoy titllava la llei actual de "caduca" i es comprometia a modificar-la si guanyava, cansat de veure com la suma de diversos partits els apartava de molts governs on havien estat la força més votada. Era el cas, en aquell moment, de Galícia o les Balears. Ara aprofitant l'embranzida del 15-M, un moviment amb el qual el PP ha marcat moltes distàncies, alguns governs autonòmics treuen la pols a les seves propostes per fer canvis a la llei electoral de cada zona de manera que s'ajustin millor a les seves necessitats electorals.

El context és propici. Els populars tenen majoria absoluta a nou comunitats autònomes i tindran, com a mínim, la presidència de dues més, l'Aragó i Extremadura. Al davant hi tenen un PSOE molt debilitat, desbordat per l'esquerra per les reclamacions concretes de milers d' indignats . Per al PP, aquest és un bon context que, en llocs com Madrid, els permet, a més, frenar l'espanyolista UPyD, el partit de Rosa Díez, que centra bona part del seu discurs en l'atac a un pretès establishment polític, privilegiat i immobilista.

No és estrany, doncs, que la primera a aixecar la bandera de la reforma de la llei electoral fos la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Va proposar suprimir el grup mixt, per evitar que sigui el refugi dels que han estat expulsats dels seus partits, com va passar amb els imputats del PP pel cas Gürtel; establir un sistema semblant al de les llistes obertes, en què es puguin esborrar aquells noms d'una candidatura que el votant no creu aptes pel càrrec, i dividir la comunitat en circumscripcions electorals per apropar cada diputat als seus electors. El PSOE i IU van criticar aquest últim anunci perquè consideren que deixaria a fora els partits minoritaris i acabaria per "apuntalar el sistema de partit únic".

Catalunya, sense llei

La nova presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, va aprofitar l'onada per assegurar que ella també reformarà la llei electoral perquè tots els vots valguin el mateix, independentment de la demarcació. El PP es va oposar als canvis que va fer-hi l'expresident José María Barreda, del PSOE, perquè augmentava el nombre de diputats a les províncies teòricament amb més vot socialista.

Més concret va ser el valencià Francisco Camps que va proposar circumscripcions uninominals, fet que podria suposar un cop molt dur per als partits valencians més petits i és de dubtosa constitucionalitat.

Tot això a la resta de l'Estat perquè Catalunya és l'únic territori sense llei electoral pròpia. Després del fracàs en l'anterior legislatura, ara CiU i PSC sumen la majoria suficient per aprovar-la -dos terços del Parlament- i aquesta setmana començaran les converses per desbloquejar-la. El desacord entre les dues principals forces, amb interessos gairebé antagònics a l'hora de primar la igualtat de vot -PSC- o compensar el pes del territori -CiU-, és el que l'ha impedit fins ara. Pot ser un bon moment perquè el debat és més viu que mai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT