ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 10/08/2011

El PSC atia la por d'un pacte de CiU i PP Com a últim recurs

Mentre que CiU es presenta com l'única força capaç de frenar la majoria absoluta del PP, el PSC recorrerà a la por de l'aliança de la dreta per esgarrapar vots d'un 20-N que dóna per perdut per a Rubalcaba.

Sara González
3 min
La cap de campanya de CiU, Marta Llorens, va exposar ahir els resultats d'una enquesta interna en què Duran apareix com el polític més ben valorat a Catalunya.

Barcelona.El ring electoral ja treu fum. CiU ja fa setmanes que té el fil argumental de la seva campanya: presentar-se com el dic que pot frenar l'onada blava de Mariano Rajoy i ser aritmèticament clau al Congrés per exigir el pacte fiscal. I ahir el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va revelar quin serà el contraatac, que passa per tornar al genuí "Si tu no vas ells tornen" de José Zaragoza. Iceta va alertar ahir que està convençut que CiU ja ha pactat fora dels focus un pacte per donar suport al PP encara que aquest li negui un finançament en la línia del concert a Catalunya, una sospita que posa de manifest que a can PSC ja veuen Rajoy portant la batuta a la Moncloa i Rubalcaba derrotat.

"Jo crec que ens vendran qualsevol moto, ens diran que hi ha un acord de finançament nou i li posaran l'etiqueta de pacte fiscal, però serà per justificar un pacte que ja tenen decidit", va etzibar el dirigent socialista des de Catalunya Ràdio. De fet, Iceta va recordar que ja està previst revisar l'acord de finançament el 2013 i va denunciar que CiU ho aprofitarà per disfressar l'acord econòmic de "pacte fiscal" i "justificar" així el seu suport als populars.

I com a precedents va posar la segona legislatura de José María Aznar, quan CiU va estendre-li la mà tot i que no la necessitava perquè ja governava amb majoria absoluta. Sense anar més lluny, Iceta va subratllar que en tan sols set mesos de govern d'Artur Mas ja hi ha hagut unes quantes enteses de CiU amb els populars -pressupostos i successions, per exemple-, un fet que demostra que els nacionalistes no tenen cap escrúpol a entendre's amb el partit que ha tingut una actitud més "hostil" davant l'Estatut.

Iceta va assumir ahir, quan encara no s'ha fet el nomenament oficial de Carme Chacón com a candidata, el paper de respondre a la campanya orquestrada per Josep A. Duran i Lleida, que està aprofitant l'avantatge que li dóna el fet de ser l'únic cap de llista dels partits catalans que ja ha estat proclamat. La federació no va trigar a retreure a Iceta "la seva pobresa d'arguments". La directora de campanya de CiU, Marta Llorens, va acusar el PSC d'utilitzar "l'estratègia de la por" i va recordar que precisament el seu partit no va donar suport a l'acord de finançament del tripartit perquè era "insuficient" i no complia amb "l'esperit de l'Estatut".

El triplet nacionalista

La batalla verbal està servida i CiU la va adobar ahir, quan falten poc més de tres mesos per al 20-N, amb xifres. Segons una enquesta realitzada per la federació a 1.200 catalans entre el 18 i el 22 de juliol, la contesa electoral es resoldria avui a Catalunya amb un empat de CiU i PSC, que obtindrien 16 diputats cadascun. Tot i això, els socialistes guanyarien les generals amb un 32,1% dels vots davant el 29,72% de CiU. El PP n'aconseguiria 12; ICV-EUiA, dos, i ERC es quedaria amb un. Llorens va admetre que aquests resultats serien una satisfacció per al seu partit, que obtindria sis escons més dels que té ara, però que estarien encara lluny de l'aspiració "de fer el triplet" amb les autonòmiques i les municipals.

El sondeig apunta que la participació baixarà fins el 54,69% -el 2008 va ser del 70,3%-, una dada que CiU explica per la gran quantitat d'indecisos. "Fem una crida perquè passin de l'opinió a l'acció", va dir Llorens. I és que a l'enquesta, que no pregunta pels pactes post-electorals, CiU apareix com el partit que, segons els ciutadans, pot defensar millor els interessos de Catalunya a Madrid i Duran és, amb un 5,63, el líder més ben valorat. Entrar al govern espanyol és una opció que es podria plantejar, segons Llorens, si se soluciona l'encaix de Catalunya a Espanya. I pels que alimenten la rumorologia, va deixar anar que el desig de Duran de ser ministre "és una llegenda poc creïble".

stats