BarcelonaSetmana clau per al socialisme català. Artur Mas encara gaudeix de l'estat de gràcia de qualsevol governant en els primers passos i decisions i el PSC, principal partit de l'oposició malgrat haver estat espectacularment noquejat a les urnes, comença a refer-se emocionalment de la derrota i a situar-se en el seu nou rol després de set anys al Govern. Tots els sectors i dirigents consultats per l'ARA coincideixen en l'estratègia: cal una oposició "implacable" i sense concessions a una CiU "que és la de sempre o pitjor".
I això ho diu l'únic dels sis grups d'oposició al Parlament que, en segona ronda, no va votar contra la investidura de Mas i li va facilitar així l'arribada a la presidència. Però totes les fonts relativitzen ara aquell "gest" i l'emmarquen en un context de "molta pressió mediàtica i social", en el qual el PSC ni podia ni volia aparèixer "com un factor d'inestabilitat que boicotegés un candidat massivament votat".
L'acord amb CiU de fa tres setmanes, que els dirigents del PSC van voler posar per escrit i signar en un acte formal, si bé no és paper mullat, sí que sembla molt llunyà. Els socialistes no hi veuen més que una "assegurança de vida". Per ells ha esdevingut la garantia que CiU no intentarà grans reformes (com una nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, una llei electoral o alterar el model sanitari públic) sense l'acord del grup que lideren Joaquim Nadal i Miquel Iceta.
Ganes de "debat real"
Avui es reuneix l'executiva del PSC amb assumptes relacionats amb les municipals del 22 de maig i dimecres els 28 diputats al Parlament es tanquen al Món Sant Benet, al Bages, per repartir-se les atribucions i ratificar la direcció del grup, en què Nadal i Iceta hi han situat Xavier Sabaté i les joves diputades Rocío Martínez Sempere i Laia Bonet en detriment de Joan Ferran, un diputat de perfil tan combatiu com conflictiu. Hauran de triar, per exemple, qui s'encarrega dels temes de cultura i marca Ferran Mascarell.
No hi ha discrepàncies de fons sobre les parets mestres de l'estratègia d'oposició "implacable" per bastir l'alternativa amb "la mà estesa" en assumptes de país ("és el que va fer Zapatero entre 2000 i 2004", recorda un dirigent), però més d'un i de dos esperen que avui al carrer Nicaragua i dimecres al Món Sant Benet "hi hagi debat real".
Per ara la direcció descarta dur l'oposició "al carrer" amb entitats o sindicats. Vol evitar la imatge d'un PSC que crispi amb temes "dialèctics" de model sanitari o d'ajustaments al sistema educatiu. L'"estil" i el "to" estan segurs que els trobaran "amb la pràctica", però cal centrar-se "en el programa des d'una òptica d'esquerres" i denunciar "errors de sectarisme" de CiU. Fins ara Nadal no s'ha estat de denunciar, per exemple, les "operacions de maquillatge" en algunes de les primeres mesures del govern Mas, com la reducció d'alts càrrecs.
La primera prova de foc és, però, el nou pressupost. En el traspàs de poders, el PSC va oferir a CiU refer-lo junts, però els nacionalistes no van voler. Ara caldrà que el nou conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, retoqui el darrer pressupost d'Antoni Castells i la cambra l'aprovi. I aquest serà el primer examen dels socialistes catalans, molt crítics amb algunes mesures que Mas pensa incorporar, com la desaparició de l'impost de successions.
El PSC és conscient que, com en la investidura, rebrà fortes pressions mediàtiques i polítiques per "ser responsable" i no deixar Mas en mans de formacions menys centrals, com el PP o ERC. Però aquest cop pren cos a la cúpula la temptació de deixar "que es retratin" i no facilitar-los l'aprovació d'uns comptes que han començat amb mal peu després que nacionalistes i socialistes s'hagin enfrontat arran de la quantificació del dèficit del 2010. Montilla el va situar en 6.300 milions i Mas l'eleva a 7.800. Per això es parla d'una oposició que anirà " in crescendo ".
La idea de Mas, que es concretarà els propers mesos, és retallar en 4.600 milions el pressupost, una política contrària a la del tripartit, que malgrat la crisi havia augmentat la inversió i la despesa social.
CiU-PSOE, altres ponts de diàleg
La pressió al PSC arribarà també de dirigents del PSOE, partit amb el qual la relació s'ha deteriorat encara més des del 28-N i que voldria que l'actitud del PSC al Parlament els permetés contrapartides amb CiU a Madrid. Els dirigents més catalanistes avisen vehements que no hi haurà interferències i els propers al PSOE que, per comptar amb CiU, hi ha "altres vasos comunicants" i recorden, a més, que Zapatero ja té qui li solucioni les votacions econòmiques: el PNB i Coalició Canària. A priori, doncs, via lliure per al PSC, però s'espera debat.
