Catalunya no volia cafè per a tothom i el PSOE n'hi tenia preparades dues tasses. El manifest inicial sobre el qual treballava la convenció autonòmica del PSOE que avui es clausura a Saragossa tenia un to recentralitzador que podia recordar a l'onada homogeneïtzadora que reclama el PP. Tant, que un sector dels socialistes catalans van titllar "d'inadmissibles" algunes de les propostes presentades per combatre la crisi. El PSC, que d'entrada no hi havia d'assistir i que finalment no va poder-ne refusar la invitació, va passar de voler ser un simple espectador a ser-ne protagonista. L'objectiu: allunyar el partit d'uns postulats que suposarien un llast per a les eleccions municipals catalanes del 22 de maig. El portaveu parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, va ser l'encarregat d'apagar l'incendi per evitar obrir una nova escletxa fraternalista i va arribar a Saragossa amb unes esmenes sota el braç que els va permetre, in extremis , dormir tranquils.
"No estem a favor del document. Aquesta tendència a homogeneïtzar polítiques les competències de les quals les tenim nosaltres és inadmissible", asseguraven fonts del PSC a primera hora de la tarda, quan ja es negociaven les esmenes. L'esborrany del manifest obviava per complet l'Estatut d'Autonomia i estava clarament marcat per un retrocés en la via federalista que xocava de ple amb les aspiracions del PSC.
Ja ho havia insinuat al matí el vicepresident tercer del govern espanyol i president del PSOE, Manuel Chaves, quan va subratllar que no hi ha d'haver comunitats amb més competències que altres i que les comunitats autònomes s'havien de posar "al servei dels grans objectius" de l'Estat espanyol. El manifest final dels socialistes segueix en la línia del cafè per a tothom i planteja la concertació de serveis i, en alguns casos, l'harmonització legislativa, però ha rebaixat algunes de les propostes més polèmiques i ha incorporat conceptes per guanyar-se l'adhesió dels socialistes catalans.
L'esborrany plantejava, per exemple, establir una targeta sanitària única en tot l'estat, una proposta que ha desaparegut del document final, tot i que sí que es contempla la possibilitat d'accedir al centre sanitari més pròxim al domicili, independentment de la comunitat autònoma on visqui el ciutadà.
També es posava sobre la taula un intent d'harmonització en les llicències d'horaris comercials i protecció del consumidor i, en canvi, en la versió definitiva del manifest només es fa referència a "un marc normatiu mínim comú". On es parlava de crear "òrgans únics interautonòmics en substitució dels organismes anàlegs ja existents a les comunitats", com ara les agències d'avaluació i acreditació educativa i universitària, ara ja tan sols hi figura una voluntat de "promoure la cooperació entre els organismes ja existents" al territori.
Nadal ja va anunciar que el seu partit defensa la cooperació entre comunitats basada en una cultura federal que ha d'anar in crescendo , però sense oblidar que cal recuperar el sostre estatutari retallat pel Tribunal Constitucional, un full de ruta que els socialistes catalans van aconseguir incloure al manifest final. També van aconseguir incorporar la necessitat de reformar el Senat per convertir-lo "en una autèntica cambra de representació territorial" i modificar la Constitució per fer-ho possible.
El document definitiu també aposta perquè cada comunitat fixi el seu sostre de despesa. Aquesta és una de les principals diferències amb la proposta del PP, que reclama de manera insistent que s'obliguin les autonomies a complir una llei de dèficit zero, de manera uniformitzadora i sense fer diferències.
Entre els elements més federalitzants de les conclusions que surten d'aquesta convenció s'obre la porta a fer reunions de presidents autonòmics sense presència del govern espanyol i -una novetat- trobades de governs autonòmics. Aquest punt té el seu origen en les reunions que van començar fent les primeres comunitats que van posar al dia el seu estatut amb un de nou. Ara, la voluntat dels socialistes és consolidar aquesta pràctica i fer-la habitual. L'epicentre d'aquest funcionament que plantegen és el Senat. De fet, la cambra alta és la que ha d'autoritzar els convenis entre autonomies, i el PSOE reitera la seva vella pretensió que es converteixi en una veritable cambra de representació territorial. És un dels punts que enllacen el plantejament d'ara, en plena crisi econòmica, amb l'Espanya plural que van defensar als acords de Santillana del Mar, l'agost del 2003, quan els socialistes encara no governaven i no arrufaven el nas a les propostes de Pasqual Maragall.
La transformació de l'esborrany es va fer a un ritme frenètic, amb encreuament de trucades que va acabar gestionant el diputat del PSC al Congrés Daniel Fernández amb el responsable de política territorial del PSOE, Gaspar Zarrías. La intervenció dels socialistes catalans va ser crucial per marcar distàncies amb els postulats populars i primar, en paraules de Nadal, "la pluralitat i la diferència per sobre de l'homogeneïtzació esterilitzada". Però, en tot cas, el PSC es va trobar exercint un paper a primera fila quan la seva intenció inicial era observar la convenció des de la llotja.
De la llotja, al rovell de l'ou
D'entrada, tal com havia assegurat el vice-primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no tenien intenció d'assistir-hi. Però quan Nadal va rebre la invitació per participar en una taula rodona per debatre el futur del model autonòmic no en va poder defugir. Els socialistes catalans havien abocat esforços a subratllar que, en tot cas, el manifest que sortís de la convenció no tenia res a veure amb ells, perquè s'emmarca "en el context electoral" de les comunitats que celebren comicis autonòmics al maig, però no podien obviar un contingut que perjudicava i resultava clarament molest per als socialistes catalans de cara a les eleccions municipals, una quota de poder imprescindible per garantir la supervivència al territori i iniciar la recuperació de la debacle del 28-N.
Calia intervenir i ho van fer, malgrat que Nadal, amb el seu característic to conciliador, va afirmar, tan bon punt va arribar al recinte de la convenció, que interpretava les paraules de Manuel Chaves i José Blanco com una "afirmació rotunda a favor de l'aprofundiment autonòmic". Més enllà de les diferències, a Nicaragua i a Ferraz els unia la voluntat d'aconseguir que els ciutadans no interpretessin les seves pretensions en la mateixa línia en què es va pronunciar l'expresident José María Aznar, que va defensar la supressió de comunitats autònomes per fer viable el sistema.
"El model és vigent i sostenible", va insistir Chaves, que va afegir que, en tot cas, cal "enfortir els mecanismes de coordinació i cooperació". Perquè el manifest arribi a bon port, ha de passar pels òrgans federals del partit, que són els competents perquè tingui una afectació real. Falta veure si el context "electoral" en què neix el document el converteix en una efímera declaració d'intencions o en un nou cafè per a tothom real.
