Publicitat
Publicitat

2011 L'ANY DELS ALCALDES

Àngel Ros:

"El PSC ha de decidir què vol ser"

Reivindicatiu "Les classes dirigents a Barcelona pensen que Catalunya és com Xile, una simple línia de costa, i no aposten per l'equilibri territorial" Balanç "El tripartit ha fet molta obra pública, però no tenia projecte de país compartit"

Moltes de les mirades a dintre del PSC es dirigeixen aquests dies cap a Àngel Ros, l'alcalde capaç de concitar el consens entre els seus conciutadans lleidatans al marge de les preferències ideològiques. A les pròximes eleccions aspira a recollir més del 50% dels sufragis.

Està satisfet del pacte d'investidura entre el PSC i CiU?

Sí, prefereixo que Mas hagi sortit amb l'abstenció del PSC que amb la del PP o ERC. I és molt important que s'hagi introduït a l'agenda política l'elaboració d'una llei de finances locals. Ara ja toca. Els ajuntaments hem aportat molt i encara mantenim esquemes predemocràtics a les nostres finances.

Quina anàlisi fa vostè del mal resultat del 28-N per al seu partit?

La gent volia un Govern que manés, i mai es va associar el Pacte del Tinell a un model de país, i els ciutadans han volgut algú que transmeti autoritat, cosa que en períodes de crisi es valora molt. La gent ha apostat per l'estabilitat d'un Govern amb un sol partit. Els punts negres del tripartit han estat les discrepàncies en un munt de temes. S'ha fet molta obra pública sense model de país, al contrari del president Pujol.

Va ser un error repetir el tripartit?

No, era l'única manera de liderar el Govern. Però l'experiència ha demostrat que no ha funcionat bé. El president Montilla ho ha reconegut.

Com valora l'actitud de Montilla després de la derrota?

Darrerament ens ha donat unes lliçons d'ètica impecables, assumint en solitari tota la responsabilitat.

Què busca el ciutadà en el seu alcalde?

La meva experiència diu que el ciutadà no penalitza que hi hagi problemes, sinó que ningú lideri la resposta. I, per tant, en una crisi, el ciutadà demana un lideratge clar al front. I aquí hem punxat.

Els alcaldes del PSC heu demanat ajornar el debat ideològic...

Ara cal posar l'agenda municipal en primer pla.

Però membres destacats del sector catalanista del PSC han tornat a treure el tema recurrent del grup propi a Madrid. Vostè on se situa?

Molt fàcil. Jo voldria que el grup parlamentari fos l'últim tema a debatre al Congrés, que fos el corol·lari, el resultat d'un debat profund sobre quin ha de ser el nostre rol a la política catalana. Hem de mantenir el nostre discurs federal, però si el nostre objectiu és ser pal de paller i presidir la Generalitat, llavors hem de tenir veu pròpia a Madrid, veu pròpia en les institucions de l'Estat. Com s'aconsegueix això? Indubtablement una manera és el grup parlamentari propi.

Però aquest tema desperta moltes passions...

És evident que si anem al Congrés dividits en dos bàndols, ens enfonsarem i no aportarem res al país. El PSC s'enfronta a un dilema: o volem tornar a governar Catalunya o volem limitar-nos a aportar 20 o 25 diputats al PSOE. El PSC ha de decidir què vol ser, i jo crec que hem de tenir un projecte català, i això vol dir tenir veu pròpia a Madrid. El meu model és el de l'Entesa al Senat, m'agradaria que hi tornés a haver senadors de l'Entesa, un exemple de veu pròpia a Madrid de tres famílies de l'esquerra catalana.

Però això és difícil de traslladar al Congrés...

Sí, però aquest tema ha de derivar del debat previ. Hem d'aspirar a desplaçar CiU del centre polític. Un dels principals errors que ha comès el PSC és pensar que ERC podia desplaçar CiU, això és no saber sociologia catalana. Ha estat un error garrafal.

Parlem de Lleida. La seva ciutat ha estat notícia als mitjans internacionals per la prohibició del burca. S'ho esperava?

No, però jo crec que hem de donar senyals que en el món de la integració, que és el gran repte, no tot s'hi val. Hem de transmetre que aquí hi ha una cultura dominant, la del nostre país, mil·lenària, i que després les altres cultures són benvingudes sempre que aportin, no que substitueixin, i adaptant-se fonamentalment a la nostra cultura.

Han detectat perill fonamentalista islàmic a Lleida?

Teníem indicadors inquietants. A Lleida tenim un 21% de població immigrant i una pau social que és fruit de molta feina. Però sí, hem detectat discursos fonamentalistes en alguns sectors, no en tots.

Els musulmans reclamen un solar cèntric per fer-hi una mesquita.

Primer de tot cal dir que a Lleida hi ha dues mesquites. De la segona, on van subsaharians, no se'n parla perquè mai ha provocat cap problema. Quan vam detectar discursos fonamentalistes vam llançar el missatge de prohibir el burca, basant-nos en la dignitat de la dona.

Però quantes dones amb burca hi havia?

En vam detectar una vintena. Però el més important és que s'havia de donar un senyal clar i vam aprovar l'ordenança. Però des que està en vigor, fa unes quantes setmanes, no hem hagut de fer cap advertiment ni sanció.

Justifiqui'm econòmicament l'aeroport d'Alguaire.

Després ho faré, però abans deixi'm preguntar si a algun responsable del metro de Barcelona se li ha demanat que justifiqui la rendibilitat d'una estació. Oi que no? Per què se li demana a l'alcalde de Lleida que justifiqui una inversió que és de l'ordre d'una estació del metro?

Li molesta aquest tema?

No, però crec que aquest país no aposta per l'equilibri territorial i pensa que tot és platja i àrea metropolitana, una mena de Xile, una línia de costa, només. Però aquest és l'aeroport més ben connectat amb el Pirineu, competim amb Tolosa, i ja tenim acords importants per al turisme de neu. La segona línia són les mercaderies, que tindrem abans d'un any. I tercera, hi ha el dret dels lleidatans a viatjar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT