EL DEBAT PRECONGRESSUAL
Crònica 30/09/2011

El PSC implosiona

Pere Martí
2 min
El joc de les cadires La renovació del PSC està convertint-se en un ball de cadires que ni Montilla pot aturar, perquè al carrer Nicaragua tothom es busca  un refugi per sobreviure a l'onada de canvi.

BarcelonaDilluns al matí, durant l'executiva del PSC, José Montilla va fer una crida als dirigents del partit perquè aturessin el debat precongressual, que estava interferint negativament en la precampanya de Carme Chacón. Montilla va demanar que el partit centrés tots els esforços en uns comicis que ja es presenten prou complicats per als socialistes, i ajornessin qualsevol debat sobre el congrés fins després del 20 de novembre. Quatre dies després, els possibles candidats a liderar el PSC han passat de tres a cinc. A més dels sabuts Joan Ignasi Elena, Àngel Ros, i Miquel Iceta, s'ha confirmat Pere Navarro i s'ha especulat fins i tot amb Carme Chacón, la perjudicada per tot plegat segons Montilla.

La crida de l'encara primer secretari no ha estat seguida i és que alguna cosa està canviant en un partit que s'havia caracteritzat per una disciplina de ferro. La pèrdua del poder ha fet que el poderós triangle que ha dirigit el PSC des del congrés de Sitges -José Montilla, José Zaragoza i Miquel Iceta- s'hagi trencat. Ara cadascun dels seus components va per lliure, intentant que el procés de renovació del partit no el faci miques. Montilla intenta posar pau, però ja no ho aconsegueix. Zaragoza ja ha buscat refugi a les llistes al Congrés, i Iceta encara està recomptant forces per si pot arribar a la primera secretaria del partit. Però la novetat és que per a aquesta aventura ja no compta amb José Zaragoza, que coneix molt bé el partit i ha olorat ganes de sang si les eleccions van malament.

L'encara secretari d'organització avala des de l'ombra la candidatura de Pere Navarro, tot i que Navarro no vol aparèixer com a candidat oficialista o de l'aparell. Ho tindrà fàcil, perquè a aquest ritme de candidats, d'oficialistes n'hi pot haver més d'un, i l'aparell ja no aposta en bloc per un sol nom. El congrés no se celebra fins al mes de desembre però el ball de cadires és ja imparable.

Un sector de l'aparell ha especulat fins i tot amb la possibilitat de Chacón com a nova líder, però la proposta està en funció dels resultats del 20-N i a més ha aixecat una forta oposició per part del sector catalanista del partit, que ho veu com una visualització de la supeditació del PSC al PSOE. I encara queda per saber què farà finalment Miquel Iceta, perquè continua insistint que no dirà res fins després del 20-N.

Una crisi que no es pot permetre

Navarro tampoc no volia oficialitzar la seva candidatura -ho va fer ahir a El Periódico - fins després de les eleccions, però, segons va assegurar ahir a l'ARA, s'ha vist obligat a confirmar-la "perquè mediàticament tothom la donava per feta i no tenia sentit seguir negant-la". Se sent fort per guanyar però sap que haurà de pactar si continua la fragmentació. Qualsevol alcalde hauria defugit el repte en les circumstàncies actuals, però considera que "un partit com el PSC no es pot permetre una crisi de lideratge, perquè és un partit clau per al país" i confia a restablir la unitat abans del congrés. En tindrà per triar i remenar perquè no tothom ha dit l'última paraula i el 20-N pot canviar el paisatge, no necessàriament a millor.

stats